El far de Salou és un far situat al cap de Salou, al municipi homònim. Es tracta d'una petita torre d'11 m d'alçada en maçoneria, amb galeria i fanal, muntada sobre una casa del farer d'una sola planta. El far està pintat de blanc amb una sola banda vermella estreta sota la galeria, i la llanterna i la seva cúpula són de vidre.
Inicialment projectat per al port de Tarragona, finalment es va decidir instal·lar el far al cap de Salou a causa de la lentitud de les obres del port ja que la nova localització el dotava d'un abast i horitzó superiors, cosa que permetia utilitzar-lo de llum de recalada i com a llum de costa.[1] El far es va encendre el 1858.[1] Proveït d'un aparell giratori òptic de 3r ordre, donava la característica de llum fixa blanca variada per centelleigs de 3 en 3' visibles a la distància de 14 milles i tenia per il·luminar-se un llum que funcionava amb oli d'oliva, que es adaptar més tard per a l'ús de la parafina i el petroli.[1] Per donar-li més abast se li va posar una instal·lació d'incandescència per vapor de petroli a pressió que va entrar en servei el 1920.[1] El 1924 va estrenar l'aparença de llum fixa blanca variada per grups de quatre centelleigs del mateix color, per la qual cosa es va adaptar l'òptica i se li va acoblar un mecanisme de gir.[1] També es va instal·lar un llum de major potència, arribant a un abast de 31 milles per als centelleigs i 22 milles per a la llum fixa. Entre 1951 i 1954 es va electrificar i es van instal·lar una llanterna i òptica aeromarítimes i un nou mecanisme de gir. Amb el nou equip passaria a tenir l'aparença actual de quatre centelleigs blancs cada 20" i 32 milles d'abast en temps ordinari. El 1974 va entrar en servei un radiofar.[1] El 1986 es va instal·lar una balisa d'emergència que dona la mateixa característica.[1] Fins a l'any 1934 no va tenir camí de servei, per la qual cosa els 8 km que el separaven de Vilaseca es feien camp a través mitjançant una carretera de 1,5 km que enllaça amb la general de La Pineda a Salou per la costa.[1]
) m 
