Far de Tabarca
Far de Tabarca | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Far | |||
Construcció | 1854 | |||
Mesura | 14 () m | |||
Abast del far | 15 mn | |||
Altura focal | 29 m | |||
Il·luminació característica d'un far | L 2 oc 6 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | província d'Alacant (País Valencià) | |||
Localització | Nova Tabarca | |||
Banyat per | mar Mediterrània | |||
| ||||
El far de Tabarca està situat a l'illa de Tabarca (Alacant, País Valencià) per avisar de la situació de l'illa mateixa en els nombrosos illots rocosos i esculls que l'envolten.[1][2]
Es va inaugurar en 1854,[3] segons plànols d'Agustín Elcoro Berocíbar,[4] i es tracta d'un edifici de grans dimensions que va servir d'escola de farers.[4] Està format per un cos inferior de volum cúbic de dues plantes destinades a habitatge. Sobre ell s'alça la torre prismàtica que sostenia el mecanisme d'il·luminació, hui desmantellat. Estilísticament pertany al neoclassicisme, encara que la seua cronologia és una mica tardana. En 1971, es va construir al seu costat un nou far de formigó armat que, no obstant això, va ser demolit en 1998 per recuperar el far original.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Los faros de la provincia de Alicante» (en castellà). Alicante Vivo, 26-06-2007. [Consulta: 5 juliol 2010].
- ↑ «Plan especial de protección arqueológica del término municipal de Alicante: Faro de Tabarca» (en castellà). Ayuntamiento de Alicante. [Consulta: 29 juny 2010].
- ↑ «Patrimonio artístico» (en castellà). Ayuntamiento de Alicante: Reserva Marina de Tabarca. Arxivat de l'original el 13 de juny de 2005. [Consulta: 29 juny 2010].
- ↑ 4,0 4,1 Armando Parodi. «Crónicas tabarquinas (VII)» (en castellà). Alicante Vivo, 24-02-2007. [Consulta: 30 juny 2010].
- ↑ Varela, Santiago; Juan Calduch; Joaquín Lara (diseño gráfico). «Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 6. La torre y el faro / 6. La torre i el far». A: Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià (en español y valenciano). Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalidad Valenciana, 1983.