Farina de blat de moro

La farina de blat de moro és la pols fina que s'obté molent el blat de moro mitjançant diferents mètodes, com a cultiu tradicional dels pobles originaris d'Amèrica és en aquesta part del món on es consumeix més assíduament, especialment a Llatinoamèrica on és part fonamental de les cuines de Colòmbia, Mèxic, Perú i Veneçuela.^[1]

Tipus

Hi ha diversos tipus coneguts de farina de blat de moro entre ells:

Farina blat de moro precuita, en la que es cou el blat de moro abans de moldre'l. És la modalitat més comercial. A Veneçuela es coneix com a "Harina PAN" per vulgarització.
Farina blat de moro pelat: on es bull el blat de moro desgranat amb calç, per despullar-lo de la seva closca.
Farina blat de moro pilat: on es mol el blat de moro encara cru i es cou després.
Farina blat de moro torrat: on es torra el blat de moro abans de moldre'l. El producte canari gofio millo, denominat a Veneçuela fororo, és un tipus de farina de milions.
Frangollo: Farina gruixuda o Rolón, utilitzada a Canàries per a unes postres del mateix nom.

Usos regionals

Àfrica

A la cuina africana és emprada sovint com epònim de molts plats i preparacions, d'aquesta forma es troba:

Nshima i el Nsima, en Zàmbia i Malawi respectivament
Nomadi, República Democràtica del Congo
Sadza, Zimbabwe
Ugali, cuina d'Àfrica oriental (on es denomina genèricament com: Avenc i Posh en Uganda)
Mieli-meal o mealie pap, cuines del sud d'Àfrica
Les receptes que empren farina de blat de moro com a ingredient addicional són: el fufu o foufou de la cuina de l'Àfrica central i Àfrica occidental, i Injera en Etiòpia, en Somàlia i Eritrea (conegut com a Lahoh a Eritrea).

Europa

Kachamak (en búlgar: качамак), Bulgària.
Mamaliga, Romania.
Farina di granturco, a Itàlia (no és el mateix que la farina que s'elabora de blat).
Polenta, molt popular al sud d'Europa -especialment al Nord d'Itàlia.
Arapash or Harapash, Albània- similar a l'estil romanès però sovint combinat amb òrgans o formatge feta, similar al grec.
Boroña, pa farcit d'embotit molt típic d'Astúries.

Meso-i Amèrica del Sud

Massa, emprat per elaborar tortilles a Amèrica Central i Amèrica del Sud
Pozole, platet tradicional de Mèxic, així com el tamal, l'tortilla per tacos, quesadillas, torrades, sopa asteca, i l'atole (beguda a base de cacau i blat de moro d'origen mesoamericano), entre altres platets mexicans depenent de la regió gastronòmica de Mèxic.
FUBA, Brasil
Funchi, un plat a base de farina de blat de moro que es consumeix a l'illa de Curaçao
En Veneçuela i Colòmbia es fa servir la farina per a la preparació de arepas, hallaquitas, empanades, cachapas, hallacas i mazamorras.

Estats Units i Canadà

Referències

↑ Gabriela Dalla Corte. Relaciones sociales e identidades en América: IX Encuentro-Debate América Latina ayer y hoy. Edicions Universitat Barcelona, 2004, p. 261–. ISBN 9788447527953.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farina de blat de moro

[Corte2004-1] Gabriela Dalla Corte. Relaciones sociales e identidades en América: IX Encuentro-Debate América Latina ayer y hoy. Edicions Universitat Barcelona, 2004, p. 261–. ISBN 9788447527953.

[1]