Vés al contingut

Farinera d'en Jordà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Farinera d'en Jordà
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIX
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPont de Molins (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. GIV-5041 de les Escaules, km 1.
Map
 42° 19′ N, 2° 55′ E / 42.32°N,2.91°E / 42.32; 2.91
Bé cultural d'interès local
Data19 abril 2013
Id. IPAC39211 Modifica el valor a Wikidata

La Farinera d'en Jordà és una instal·lació industrial protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Pont de Molins (Alt Empordà).

Descripció

[modifica]

Està situada a ponent del nucli urbà de la població de Pont de Molins, a la riba nord del riu Muga, al peu de la carretera GIV-5041 a les Escaules.[1]

És un edifici aïllat de planta rectangular envoltat de construccions adossades, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en planta baixa i tres pisos. La façana principal presenta només dos nivells d'obertures visibles, donat que la construcció està bastida en un marge. Les obertures de la planta baixa presenten el mateix tipus d'emmarcament, a manera de gran portal d'arc de mig punt amb l'emmarcament arrebossat i en relleu. Al pis hi ha finestres rectangulars, de la mateixa tipologia que les de la planta inferior. La façana està rematada per una cornisa motllurada. Els accessos a l'interior de l'edifici estan a la façana posterior. Hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra i, al pis, finestres rectangulars. A la banda de ponent de la construcció hi ha dos cossos més adossats, amb cobertes d'un sol vessant, i una petita volta de maó situada a terra.[1]

La construcció, bastida en pedra lligada amb morter, presenta el parament de la façana principal arrebossat i pintat.[1]

Història

[modifica]

És una construcció industrial del segle xix que engloba tant la farinera com l'habitatge on habita la família que el feia servir. Correspon a l'etapa de creixement de Pont de Molins entre el final del segle xix i el segle XX degut a les bones vies de comunicació i a la seva proximitat amb Figueres. Històricament, les masies disperses aprofitaven els recursos hidràulics de la Muga.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Molí-farinera d'en Jordà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 abril 2012].