Fatos Nano
(2004) | |
Nom original | (sq) Fatos Thanas Nano |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 16 setembre 1952 (72 anys) Tirana (Albània) |
Primer ministre d'Albània | |
31 juliol 2002 – 10 setembre 2005 ← Pandeli Majko – Sali Berisha → | |
Primer ministre d'Albània | |
25 juliol 1997 – 28 setembre 1998 ← Bashkim Fino – Pandeli Majko → | |
Primer ministre d'Albània | |
1 març 1991 – 5 juny 1991 ← Adil Çarçani (mul) – Ylli Bufi (oc) → | |
Diputat al Parlament d'Albània | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ortodox |
Formació | Universitat de Tirana |
Activitat | |
Ocupació | polític, economista, diplomàtic |
Ocupador | Universitat de Tirana |
Partit | Partit Socialista d'Albània |
Premis | |
Fatos Thanas Nano (Tirana, 16 de setembre de 1952) és un polític albanès que va ser primer ministre d'Albània en tres ocasions (1991, 1997-1998 i 2002-2005). Pertany al Partit Socialista d'Albània. Nano és llicenciat en economia política i doctor en economia per la Universitat de Tirana.
Antic líder comunista, més tard va passar a ser-ho del Partit Socialista del seu país, hereu de l'antic partit únic, el Partit Albanès del Treball. Nomenat primer ministre pel president Ramiz Alia l'any 1991, va haver de dimitir després de vagues i protestes massives.
L'any 1993 va ser empresonat per corrupció, però el 1997 el van alliberar quan el seu partit va arribar al poder. El 1997, després del col·lapse de diverses trames financeres piramidals, i dels avalots resultants que van estar a punt de provocar una guerra civil, el llavors president i enemic polític de Nano, Sali Berisha, va haver de dimitir. Aquell mateix any, després de les eleccions generals, Nano va ser nomenat primer ministre pel president Rexhep Meidani, tot i que va haver de tornar a dimitir el 1998 per culpa de les protestes que van seguir a l'assassinat d'un líder de l'oposició, Azem Hajdari.
Nano va ser nomenat primer ministre per tercer cop el 25 de juliol de 2002 pel president Alfred Moisiu. El febrer de 2004, es van convocar dues grans manifestacions de fins a 20.000 persones, en què es demanava novament la dimissió de Nano per la mala gestió econòmica del país. Com que ha ocupat el càrrec tantes vegades, a Nano se'l coneix popularment com al primer ministre io-io d'Albània.