Faune petit
Hipparchia hermione  | |
|---|---|
 Imago prop de Canillo, Andorra | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 159799 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Hipparchia |
| Espècie | Hipparchia hermione (Linnaeus, 1764) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Papilio hermione |
.svg){kind=icon}
El faune petit (Hipparchia hermione)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Distribució
[modifica]S'estén de forma dispersa pel nord d'Àfrica i centre i sud d'Europa fins a Ucraïna.[3] La seva distribució no és clara per la seva confusió amb el faune gran (Hipparchia fagi).[4] A la península Ibèrica es troba en diferents sistemes muntanyosos. A Catalunya, és present als Pirineus, tot i que de forma més escassa a la part occidental, Prepirineus i a les parts més altes de la Serralada Prelitoral.[3]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 49 i 58 mm.[5] Dimorfisme sexual poc evident per la presència, en els mascles, d'un androconi vellutat negre a l'anvers de l'ala anterior, i en tenir les femelles els ocels més desenvolupats i les franges blanquinoses o grogoses més clares. Anvers de color bru fosc, gairebé negre, amb una ampla banda blanquinosa o groguenca a la part exterior, que inclou un o dos ocels a l'ala anterior i un a l'ala posterior. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers, però amb la punta grisosa i la banda blanquinosa o grogosa més marcada. Revers de l'ala posterior grisosa jaspiada de negre, amb una franja clara a la part exterior, delimitada per una fina i sinuosa línia negra que presenta un colze força pronunciat a l'alçada de la vena V4.[3]
-
Anvers -
Revers
Hàbitat
[modifica]Ambients oberts de muntanya, sobretot àrees rocoses amb vegetació esparsa, matollars esclarissats i prats amb roques. També ocupa marges i clarianes de pinedes i de boscos caducifolis.[3][5] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 2000 m, però és més freqüent a partir dels 1000 m al nord d'Àfrica i a la península Ibèrica, i a partir dels 500 m a la resta d'Europa.[6][3] L'eruga s'alimenta de diverses d'espècies de gramínies, com ara Brachypodium o Festuca.[6][5]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una sola generació entre finals de juny i mitjans d'agost a gran part d'Europa, des de juny fins a finals de setembre a la península Ibèrica, i des de finals de juny a principi d'octubre al nord d'Àfrica.[6][3] Hiberna com a eruga.[3]
Espècies ibèriques similars
[modifica]- Faune gran (Hipparchia fagi)
Referències
[modifica]- ↑ «Faune petit». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 3 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ «Hipparchia hermione» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 3 abril 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
Enllaços externs
[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- Waste Magazine (castellà)
- European Butterflies (anglès)