Favrile
El favrile és un tipus de vidre artístic iridescent dissenyat per Louis Comfort Tiffany. Va ser patentat el 1894 i produït per primer cop el 1896. Difereix d'altres vidres iridescents perquè el color està incorporat en el mateix vidre, i compta amb diferents coloracions. El favrile va ser utilitzat en les vitralls Tiffany.
Història
[modifica]Tiffany va fundar la seva primera empresa de vidres el 1892 i la va anomenar Tiffany Glass and Decorating Company.[1][2] La fàbrica, Tiffany Furnaces, estava situada a en Corona, Queens, Nova York i va ser dirigida per l'immigrant anglès especialitzat Arthur J. Nash.[3] Va ser aquí on Tiffany va crear el seu mètode únic de tractament del vidre: el tractament de vidre fos amb òxids metàl·lics que són absorbits pel vidre i creen un luxós efecte de superfície iridescent.
Tiffany va obtenir la patent pel vidre favrile el 1894,[4] i els primers objectes van ser fets el 1896.[5]
El 1865, Tiffany va viatjar a Europa, i a Londres va visitar The South Kensington Museum, més tard rebatejat com Victoria and Albert Museum, que comptava amb una extensa col·lecció de vidre romà i sirià i que li va produir una profunda impressió. Va admirar la coloració del vidre medieval i va quedar convençut que la qualitat del vidre contemporani podria ser millorada.
A l'Exposició Universal de París de 1900, el favrile va guanyar el gran premi de l'exposició.[6]
Disseny
[modifica]El favrile és diferent d'altres vidres iridescents perquè el seu color no està només en la superfície, sinó integrat en el vidre.[7] El nom comercial original va ser fabrile, derivat d'una paraula en anglès antic que significava "forjat a mà" o artesania.[8] Tiffany més tard la va canviar a favrile "que sonava més bé".[9]
Alguns dels colors presents al vidre favrile són l'"or lustre", "roig samian", "blau mazarin", "tel-al-amana" (o blau Turquesa), i aiguamarina.[10]
Utilització
[modifica]El Favrile va ser el primer vidre artístic utilitzat en vitralls de finestres, a partir dels dissenys d'estil Tiffany.[5] El vidre favrile també forma part d'un gran rellotge ornamental a l'edifici Guardian de Detroit.[11]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Burlingham, Michael John. Behind Glass: A Biography of Dorothy Tiffany Burlingham. Other Press, 2002, p. 364. ISBN 1-59051-010-0.
- Craven, Wayne. American Art: History and Culture. McGraw-Hill Professional, 2003, p. 687. ISBN 0-07-141524-6.
- Hesse, Rayner W. Jewelrymaking Through History: An Encyclopedia. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 220. ISBN 0-313-33507-9.
- Lehmann, Helen Mary. The Glassware Department. Ronald Press, 1918, p. 161.
- Pevsner, Nikolaus. Pioneers of Modern Design: From William Morris to Walter Gropius. 4th. Yale University Press, 2005, p. 192. ISBN 0-300-10571-1.
- Tutag, Nola Huse; Hamilton, Lucy. Discovering Stained Glass in Detroit. Wayne State University Press, 1987, p. 166. ISBN 0-8143-1875-4.
- Von Drachenfels, Suzanne. The Art of the Table: a Complete Guide to Table Setting, Table Manners, and Tableware. Simon and Schuster, 2000, p. 592. ISBN 0-684-84732-9.
- Warmus, William. Louis Comfort Tiffany. New York: Wonderland Press ; H.N. Abrams, 2001. ISBN 978-0-8109-5828-9.
Enllaços externs
[modifica]
- Louis Comfort Tiffany and Laurelton Hall: an artist's country estate, catàleg de l'exposició del Museu Metropolità de Biblioteques d'Art, el qual conté material en vidre favrile.