Febre paratifoide
| Tipus | malaltia bacteriana primària, infecció per Salmonella, salmonel·losi, antroponosi i malaltia  |
|---|---|
| Sinònims | Febre entèrica Febre tifoide |
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre, exantema, enverinament, hepatomegàlia, esplenomegàlia, diarrea, restrenyiment, faringitis, cefalàlgia i bradicàrdia |
| Exàmens | cultiu microbiològic, ELISA i reacció en cadena de la polimerasa |
| Patogènesi | |
| Causat per | Salmonella Paratyphi A (en)  , Salmonella paratyphi B (en) i Salmonella paratyphi C (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1A08 |
| CIM-10 | A01.3, A01.1, A01.2 i A01.4 |
| CIM-9 | 002.2, 002.9, 002.3 i 002.1 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0183337 |
| DiseasesDB | 33218 |
| Patient UK | typhoid-and-paratyphoid-fever |
| MeSH | D010284 |
| Orphanet | 443227 |
| UMLS CUI | C0343375, C0343376, C0030528 i C0343377 |
| DOID | DOID:3055 |
La febre paratifoide és una malaltia entèrica bacteriana, produïda per 3 serotips d'espècies de Salmonella, S. Paratyphi A , S. Paratyphi B i S. Paratyphi C . El quadre clínic és similar al de la febre tifoide però es presenta generalment amb un curs més benigne.
La febre paratifoidea, en conjunt amb la febre tifoide, són considerades sota el terme més global de febre entèrica.
Classificació
[modifica]La febre paratifoide es classifica en conjunt amb la febre tifoide com una febre entèrica.[1] Els serotips A, B i C de S. paratyphi donen quadres clínics similars a la febre tifoide, amb lleus diferències entre ells.
Quadre clínic
[modifica]Les característiques clíniques de la febre paratifoide són similars a la de la febre tifoide, encara que generalment es presenta amb un quadre clínic de menor intensitat i amb un període d'incubació més curt. Els serotips A o B poden manifestar-se amb icterícia, trombosi o abscés hepàtic; [2][3] i també amb un quadre sistèmic. [4]
La S. paratyphi B pot produir un quadre similar a la gastroenteritis per salmonel·la no específica. La S. paratyphi C no sol produir quadres gastrointestinals, i pot produir septicèmia i artritis.[5] La infecció per S. paratyphi A produeix recaigudes en un 8% dels pacients.[6]
Tractament
[modifica]El tractament de la febre paratifoide no difereix del tractament per a la febre tifoide. inclou:
- Repòs.
- Mesures dietètiques.
- Hidratació.
- Antibiòtics: ciprofloxacina, ofloxacina, cefixima, azitromicina, ceftriaxona, cefotaxima.
- Mesures de prevenció.[7]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Cabello, A «Fiebre entérica en Madrid. Una revisión de los últimos 30 anos». Enferm Infecc Microbiol Clin, 2013 [Consulta: 14 maig 2013].
- ↑ Rajagopal, A «Hepatic abscess complicating paratyphoid infection». Trop Gastroenterol, 23, 2002, pàg. 181-82 [Consulta: 22 maig 2013].
- ↑ Mohanty, S «Venous thrombosis associated with Salmonella: report of a case and review of literature». Indian J Med Sci, 57, 2003, pàg. 199-203 [Consulta: 22 maig 2013].
- ↑ «Extra-intestinal nontyphoidal Salmonella Infections in children». Ann Trop Paediatr, 20, 2002, pàg. 125-29.
- ↑ Lang, R «Salmonella paratyphi C osteomyelitis: report of two separate episodes 17 years apart». Scand J Infect Dis, 24, 1992, pàg. 793-96 [Consulta: 22 maig 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ Goh, KT «An outbreak of paratyphoid A in Singapore: clinical and epidemiological studies». Southeast Asian J Trop Med Public Health, 12, 1981, pàg. 55-62. Arxivat de l'original el 2019-08-22 [Consulta: 22 maig 2013]. Arxivat 2019-08-22 a Wayback Machine.
- ↑ Zulfigar, AB «Current concepts in the diagnosis and treatment of typhoid fever». BMJ, 333, 7558, 7-2006, pàg. 78-82. DOI: 10.1136/bmj.333.7558.78. PMID: 16825230 [Consulta: 22 maig 2013].