Federico Zabala Alcíbar-Jáuregui
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 gener 1916  Tolosa (Guipúscoa) |
| Mort | 1r octubre 1993 (77 anys) Villabona-Amasa (Guipúscoa) |
 Diputat al Parlament Basc | |
| 22 març 1984 – 10 gener 1985 – José Antonio Ardanza Garro → Legislatura: segona legislatura del Parlament Basc Circumscripció electoral: Guipúscoa | |
| Diputat al Parlament Basc | |
| 22 març 1984 – 10 gener 1985 – José Antonio Ardanza Garro → | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 15 juny 1977 – 23 abril 1986 Circumscripció electoral: Guipúscoa | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dret, història i acció política |
| Lloc de treball | País Basc |
| Ocupació | Historiador i polític |
| Partit | Partit Nacionalista Basc |
Federico Zabala Alcíbar-Jáuregui (Tolosa, Guipúscoa, 13 de gener de 1916 - Villabona-Amasa, 1 d'octubre de 1993) fou un advocat, polític i historiador basc.
Estudia el batxillerat en el Col·legi dels Jesuïtes. Va cursar la carrera de Dret en la Universitat de Saragossa. Professor d'Història Basca en Estudis Universitaris i Tècnics de Guipúscoa. Membre de nombre de la Reial Societat de Bascongada dels Amics del País. Ha col·laborat amb articles d'assaig a La Voz de España, El Diario Vasco, Egan, Deia i Euzkadi, així com en el Butlletí de la Reial Societat Bascongada d'Amics del País. Ha pronunciat moltes conferències sobre història basca, disciplina sobre la qual també ha donat molts cursets. Va obtenir en 1968 el Premi Periodístic "Pablo Gorozábel" i el gener de 1977 el premi Enrique Aguren.[1]
Militant del Partit Nacionalista Basc, a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per Guipúscoa pel Front Autonòmic, i fou president de la Comissió d'Incompatibilitats.[2] Ell i el senador d'UCD Juan Echevarría Gangoiti van presentar a la Secretaria General del Congrés dels Diputats el projecte d'Estatut d'Autonomia del País Basc de 1979.[3]
Fou escollit novament senador pel PNB a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982, i diputat al Parlament Basc a les eleccions de 1984.[4]
Obres
[modifica]- Monografía Histórica de la Villa de Tolosa (1969)
- Camino bajo la lluvia
- Historia del Pueblo Vasco (1971)
- De los Fueros al Estatuto. Los Conciertos Económicos (1977)
Referències
[modifica]- ↑ Biografia a l'Enciclopedia Vasca Auñamendi
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Luis Castells Arteche, Arturo Cajal Valero. La autonomía vasca en la España contemporánea (1808-2008). Marcial Pons Historia, 2009, p.340.
- ↑ «Fitxa del Parlament Basc». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 26 febrer 2016].