Vés al contingut

Federico de Madrazo y Kuntz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Federico de Madrazo)
Plantilla:Infotaula personaFederico de Madrazo y Kuntz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Federico de Madrazo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Federico de Madrazo Kuntz Modifica el valor a Wikidata
9 febrer 1815 Modifica el valor a Wikidata
Espanya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1894 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Isidro Modifica el valor a Wikidata
Director Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
1866 – 1894
Senador al Senat espanyol
Director del Museo del Prado
Director de museu
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escriptor, litògraf, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlberto Lista i Franz Xaver Winterhalter Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEduard Soler i Llopis, León Abadías y Santolaria i Ricardo Villodas y de la Torre Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLuisa Garreta y Huerta (1835–1854) Modifica el valor a Wikidata
FillsLuisa de Madrazo y Garreta, Raimundo Madrazo, Cecília de Madrazo, Ricardo de Madrazo y Garreta Modifica el valor a Wikidata
ParesJosé de Madrazo y Agudo Modifica el valor a Wikidata  i Isabel Kuntz y Valentini Modifica el valor a Wikidata
GermansLuis de Madrazo y Kuntz
Pedro de Madrazo y Kuntz
Juan de Madrazo y Kuntz Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 97169054 Modifica el valor a Wikidata

Federico de Madrazo y Kuntz (Roma, 9 de febrer de 1815 - Madrid, 10 de juny de 1894), pintor espanyol.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Fill del pintor neoclàssic José de Madrazo, i de mare alemanya, neboda del pintor Tadeusz Kuntz, va estudiar a l'escola d'Alberto Llesta a Madrid, i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

Va marxar pensionat a París a estudiar pintura amb Ingres, amic del seu pare. Allí va adquirir un estil romàntic a la manera francesa. Després d'una estada de dos anys a Roma va tornar a Espanya des de 1842, va desenvolupar una intensa labor artística i docent, envoltat d'alguns artistes que com ell havien estat formats entre França i Itàlia, entre els quals destaca, especialment el mestre català Joaquim Espalter.

Ja a Madrid, va ser pintor de cambra de la reina Isabel II, aprofitant que el seu pare havia estat pintor de la Cort amb Ferran VII. El van nomenar director del Museu del Prado, però va perdre el càrrec amb la Gloriosa, revolució liberal de 1868. Va ser reposat en el càrrec el 1881.

El seu quadre La continència d'Escipió li va valer l'ingrés en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a l'edat de dinou anys. D'aquesta institució va arribar a ser director durant llargues dècades. Va col·laborar en algunes revistes del seu temps, sobretot amb gravats i dibuixos per a gravar, i en contades ocasions va publicar algunes reflexions teòriques sobre pintura i art en general. Va pintar retrats, sobretot del món aristocràtic i de la cultura (Carolina Coronado, Manuel Rivadeneyra, Gertrudis Gómez de Avellaneda, Ramón de Campoamor, la comtessa de Vilches, el general Evaristo San Miguel, Larra) i alguns quadres d'història. En L'Artista, a la creació del qual va contribuir, va inserir poemes i articles, i allí va publicar alguns gravats.

Obres

[modifica]

Destaquen en la seva obra el retrat d'Isabel II, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, i el del marit de la reina Isabel, Francesc d'Assís, el del rei Alfons XII, el del president del Govern Juan Bravo Murillo, el del president en la Primera República Espanyola Nicolás Salmerón i els de Ramón de Campoamor o José de Espronceda. Va dirigir la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i el Museu del Prado en dues ocasions, on s'exposen algunes de les seves obres mestres, entre les quals destaca el retrat de María Amalia del Llano i Dotres, primera comtessa de Vilches.

Actualment les obres Retrat en bust del pintor Marià Fortuny i Retrat d'Amèlia de Vilanova i Nadal estan ubicades al MNAC.

Vegeu també

[modifica]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.51. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
  2. «La Iberia,11 de juny de 1894, pàgina 3». [Consulta: 11 juny 2015].
  3. «Pieza del trimestre Julio-Septiembre 2015, pàgina 5» (en castellà). [Consulta: 9 febrer 2016].