Cecilia de Madrazo y Garreta
| |||
| Nom original | (es) Cecilia de Madrazo  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 20 desembre 1846 Madrid | ||
| Mort | 12 agost 1932 (85 anys) Venècia (Itàlia) | ||
| Sepultura | Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | col·leccionista | ||
| Família | |||
| Família | Madrazo | ||
| Cònjuge | Marià Fortuny i Marsal | ||
| Fills | María Luisa Fortuny, Marià Fortuny i de Madrazo | ||
| Pares | Federico de Madrazo y Kuntz i Luisa Garreta y Huerta | ||
| Germans | Raimundo Madrazo Ricardo de Madrazo y Garreta Luisa de Madrazo y Garreta | ||
| Parents | Tadeusz Kuntz, besavi Pedro de Madrazo y Kuntz, oncle Luis de Madrazo y Kuntz, oncle | ||
.jpg)
Cecilia de Madrazo y Garreta (castellà: Cecilia de Madrazo) (Madrid, 20 de desembre de 1846 - Venècia, 12 d'agost de 1932) va ser una col·leccionista de teixits i objectes artístics i pianista espanyola.
Biografia
[modifica]Era filla del pintor Federico de Madrazo, neta del pintor José de Madrazo i d'Isabel Kuntz Valentini (la qual era filla del pintor polonès Tadeusz Kuntz, el besavi de Cecilia), era també neboda dels pintors Pedro de Madrazo i Luis de Madrazo, i germana del pintor Raimundo de Madrazo.
Durant la seva joventut va ser una virtuosa pianista. L'any 1867 contrau matrimoni amb Marià Fortuny i Marsal.
Aquest matrimoni tingué dos fills: María Lluisa i Marià Fortuny i Madrazo qui també tingué passió pels teixits antics.
L'any 1875, després de la mort del seu marit, Cecilia i els seus fills es traslladen a París. L'any 1889, la família se'n va cap al Palau Martinengo de Venècia.
Col·leccionista tèxtil
[modifica]Durant el segle xix hi havia molts col·leccionistes de teixits.[1] A més els madrazo van col·leccionar obres d'art amb un apreciat criteri.[2]
Referències
[modifica]- ↑ ALSINA COSTABELLA, Laia. «La coleccion de artes decorativas de Francisco Miquel y Badía (1840-1899)», en F. Pérez Mulet; I. Socias Batet (eds.), La dispersión de objetos de arte fuera de España en los siglos XIX y XX”, Barcelona, Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona; Cádiz, Universidad de Cádiz, Servicio de Publicaciones, 2011. CARBONELL BASTÉ, Silvia. «Los inicios del coleccionismo textil en Cataluña», Datatextil (Terrassa), nº 21 (2009), p. 4-7. GARCÍA, A. «La colección de D. Emilio Cabot», La Ilustración Artística (Barcelona), nº 1232 (7 de agosto de 1905), p. 518-519. LEWIS MAY, Florence. Silk textile of Spain. Eight to fifteenth century. Nueva York, Hispanic Society of America, 1957. LÓPEZ REDONDO, Amparo. «Procedencia catalana de algunas piezas hispanomusulmanas de la Colección Lazaro-Galdiano», Datatextil (Terrasa), nº 22 (2010), p. 4-29. MARTIN I ROS, Rosa. «La dispersió dels teixits medievals: un patrimoni trossejat», Lambard: estudis d'art medieval. (Barcelona), vol. XII (1999-2000), pp. 165-182. PIJOAN, Josep. «La col·lecció Pascó», La Veu de Catalunya, (Barcelona), año XX, num. 4081, (15 septiembre 1910, ed. Mañana).
- ↑ ROCA CABRERA, María. "El coleccionismo textil y la pintura del siglo XIX". En: ARCINIEGA GARCÍA, Luis (dir.) Memoria y significado: uso y recepción de los vestigios del pasado. Valencia: Universitat de València, 2013, p. 187-198.
Bibliografia
[modifica]- Fernández Sinde, María Jesús. "Por la noche se hizo música": la práctica musical y su representación iconográfica en el entorno de la saga de los pintores Madrazo (tesi) (en castellà). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2021.
- Pérez Martín, Ana María. «Cecilia de Madrazo y Garreta. Pianista y coleccionista textil». A: Cabrera Espinosa, Manuel; López Cordero, Juan Antonio (coords.). XIV Congreso Virtual sobre Historia de las Mujeres (en castellà). Jaén: Asociación de Amigos del Archivo Histórico Diocesano de Jaén, 2022, p. 275-298.
- Roca Cabrera, María. «Raimundo Madrazo. El patrimonio textil en la edad dorada del coleccionismo». A: Coleccionismo, Mecenazgo y Mercado Artístico en España e Iberoamérica. I Congreso Internacional de Jóvenes Investigadores (en castellà). Sevilla: Universidad de Sevilla, 2017, p. 149-162.