Vés al contingut

Fedra (pel·lícula de 1956)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFedra
Fitxa
DireccióManuel Mur Oti Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióManuel Mur Oti Modifica el valor a Wikidata
FotografiaManuel Berenguer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 novembre 1956 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0049203 FilmAffinity: 447074 Letterboxd: fedra-the-devils-daughter Allmovie: v548577 TMDB.org: 185254 Modifica el valor a Wikidata

Fedra és una pel·lícula espanyola de 1956 basada en el mite grec[1] de Fedra (filla de Minos i Pasífae), segons l'obra de Sèneca, dirigida per Manuel Mur Oti i protagonitzada per Emma Penella, Enrique Diosdado i Vicente Parra.[2]

Mur Oti mostra l'eterna vigència del relat tràgic i el mite ambientant-lo en un context immortal alhora que conté trets contemporanis emmarcats en els anys cinquanta, en un poble de pescadors de Llevant; amb això aconsegueix un gran clímax emocional, on la protagonista Emma Penella malbarata sensualitat dins d'una societat obscurantista i tremendament tancada.[3]

Argument

[modifica]

En un petit poble de pescadors viu Estrella, una jove indomable requerida d'amors per tots els homes del poble, als qui sempre rebutja. Al poble arriba un dia un ric armador, Juan, que s'enamora d'ella i honestament li demana matrimoni, però esperarà fins que ella li vulgui. Passats els dies arriba al poble un noi del qual Estrella s'enamora perdudament: Fernando (l'Hipòlit del mite grec), fill del ric armador. Naturalment Estrella no és corresposta i en assabentar-se que Fernando és fill de Juan, per a estar prop d'ell té la mala idea de casar-se amb el seu pare. La convivència es fa insuportable i una nit en la qual Juan ha sortit amb la seva flota pesquera i bufa un incessant i embogidor vent de llevant, Estrella li confessa a Fernando tota la veritat. Est fuig covardament i ella li persegueix. Les velles bruixes del poble ho veuen tot. Estrella aconsegueix Fernando i aquest la colpeja sàdicament amb una assot.

Quan Juan torna amb els seus vaixells veu les ferides d'Estrella i obliga el seu fill a embarcar-se i sortir enmig del temporal. Fernando cau a l'aigua i s'ofega. Les velles bruixes del poble culpen a Estrella d'aquesta mort i la persegueixen pels penya-segats, però ella aconsegueix escapar. L'endemà al matí veu el cadaver de Fernando surant en el mar, neda fins ell i l'arrossega amb ella a les profunditats de l'oceà.

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Emma Penella va obtenir la Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor actriu per la seva interpretació.[4]

Referències

[modifica]
  1. Guía del cine español. Cátedra, 2007. ISBN 8437624198 [Consulta: 1r març 2017]. 
  2. Mira p.237
  3. Presentació de Fedra. Historia del nuestro cine. RTVE
  4. «Premios del CEC a la producción española de 1956». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 7 febrer 2017].

Vegeu també

[modifica]