Feijoa
Acca sellowiana  | |
|---|---|
 Fruit | |
| Dades | |
| Font de | Feijoa fruit (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Myrtaceae |
| Tribu | Myrteae |
| Gènere | Acca |
| Espècie | Acca sellowiana Burret, 1941 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Feijoa sellowiana
|
.svg){kind=icon}
La feijoa (Feijoa sellowiana),[1] també denominada guaiabo, feixoa, guaiabo del país, guaiaba, guaiabo del Brasil o haihober a La Cellera de Ter, és una espècie botànica arbustiva, ramificada, que assoleix 4 m d'altura. És originària de les terres altes del sud del Brasil, Argentina i l'Uruguai.[2] Resisteix el fred, encara que no per sota dels -12 °C. És sensible a les temperatures molt elevades i a l'excessiva sequedat de l'aire.
Morfologia
[modifica]Té l'escorça de color gris pàl·lid, aspra o una mica escamosa. Fullatge persistent i branquillons rígids. Fulles simples, oposades, peciolades, amb pecíols de 4 a 8 mm, ovoides o el·líptiques, verd fosc i brillants en el feix, blanquinoses al revés. Flors solitàries amb 4 sèpals i 4 pètals de color blanc-rosat; estams nombrosos amb anteres de color groc intens o vermell, ornamentals. La pol·linització és realitzada per ocells i per insectes, especialment les abelles.
El fruit és una baia oblonga de 4 a 7 cm × 3 a 5 cm, verd fosc en la maduresa, amb aromes agradables pròpies. La fructificació requereix clima fresc. La polpa del fruit és carnosa, blanquinosa o groguenca, i fragant. És comestible, rica en vitamina C i amb ella es preparen begudes, gelees, gelats i melmelades.
Cura en el conreu
[modifica]
- Pot mantenir-se des de ple sol a semiombra amb contacte freqüent de lluminositat.
- Suporta el fred però no el fred extrem (-10/-12 °C).[3]
- A regions on l'hivern és molt fred s'ha de conrear en tests i protegir del fred en un hivernacle o portar a l'interior de la casa.
- A resguard del vent.
- Suporta els sòls salinitzats i atmosferes marines, requerint sòls ben drenats.
- Reg setmanal
- No suporta bé la poda, encara que es pot dur a terme. Les seves conseqüències poden ser l'atur en la producció de fruita de fins a dos anys.
- Propagació mitjançant llavors, però la multiplicació per esqueix proporciona resultats ràpids.
Taxonomia
[modifica]Acca sellowiana va ser descrita per (Berg. 1855) Burret 1941 i publicada a Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 50(1231-1235): 59. 1941.[4]
El botànic alemany Otto Karl Berg l'anomenà feijoa en honor de João da Silva Feijó (segle xviii), director del Museu de História Natural de S. Sebastião, a Brasil.
- Orthostemon sellowianus O.Berg [5]
- Feijoa sellowiana (O.Berg) O.Berg[6]
- Orthostemon obovatus O.Berg[7]
- Feijoa obovata (O.Berg) O.Berg[8]
- Feijoa schenckiana Kiaersk.,[9]
- Feijoa sellowiana var. rugosa Mattos,[10]
- Acca sellowiana var. rugosa (Mattos) Mattos,[11]
- Feijoa sellowiana f. elongata Voronova,[12][13][14]
Haihober
[modifica]Al municipi de La Cellera de Ter, la Selva, hi ha diversos arbres de feijoas. Se sap que un vilatà va tornar d'Amèrica amb llavors i va plantar-les al seu jardí. L'arbre va adaptar-se bé al clima local i el fruit va tenir èxit entre els veïns, que també en van plantar. El nom comú, en canvi, no va mantenir-se i va passar a dir-se haihober, amb hacs aspirades, amb el que és conegut avui en dia.[15][16]
Referències
[modifica]- ↑ «Feijoa sellowiana». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ «Acca sellowiana (O. Berg) Burret». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 13-10-2009. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015.
- ↑ Morton JF. «Feijoa; In: Fruits of Warm Climates» p. 367-70. Center for New Crops & Plant Products, Department of Horticulture and Landscape Architecture, Purdue University, West Lafayette, IN, 1987.
- ↑ «Feijoa sellowiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 octubre 2012].
- ↑ in C.F.P.von Martius & auct. suc. (editors), Fl. Bras. 14(1): 467 (1857).
- ↑ in C.F.P.von Martius & auct. suc. (editors), Fl. Bras. 14(1): 615 (1859).
- ↑ in C.F.P.von Martius & auct. suc. (editors), Fl. Bras. 14(1): 468 (1857).
- ↑ in C.F.P.von Martius & auct. suc. (editors), Fl. Bras. 14(1): 616 (1859).
- ↑ Enum. Myrt. Bras.: 186 (1891).
- ↑ Loefgrenia 70: 4 (1976).
- ↑ Loefgrenia 99: 3 (1990).
- ↑ Sborn. Nauchn. Trudov Prikl. Bot. Genet. Selekts. 139: 79 (1991).
- ↑ «Feijoa sellowiana». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 28 abril 2010].
- ↑ Feijoa sellowiana en PlantList
- ↑ «La Cellera de Ter». Municipis. Diputació de Girona. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «El haihober, un fruit que ve d'Amèrica, però que forma part de la identitat de la Cellera de Ter». CCMA, 09-12-2024. [Consulta: 9 desembre 2024].
Bibliografia
[modifica]- Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Listados Floríst. México 4: i-v, 1-246.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (editors) 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1-855.
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ Arxivat 2010-05-26 a Wayback Machine..
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catálogo de las Plantas Vasculares, vol. 2. Listado de las Plantas Vasculares del Departamento de Antioquia. Pp. 1-939.
- Landrum, L. R. 1986. Campomanesia, Pimenta, Blepharocalyx, Legrandia, Acca, Myrrhinium, and Luma (Myrtaceae). Fl. Neotrop. 45: 1-178.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i-xcvi, 1-983; 107(2): i-xx, 985-2286; 107(3): i-xxi, 2287-3348
