Feix de Bachmann
 Image showing Bachmann's bundle | |
| Terminologia anatòmica |
En el sistema de conducció del cor, el feix de Bachmann (també anomenat paquet de Bachmann o tracte interauricular) és una branca del tracte internodal anterior que resideix a la paret interna de l'aurícula esquerra. És una banda ampla de múscul cardíac que passa des de l'aurícula dreta, entre la vena cava superior i l'aorta ascendent.[1] El feix de Bachmann és, durant el ritme sinusal normal, la via preferent per a l'activació elèctrica de l'aurícula esquerra. Per tant, es considera que forma part del "sistema de conducció auricular" del cor.
Història
[modifica]El 1916, Jean George Bachmann va dur a terme experiments amb gossos. Va trobar que la fixació del feix muscular de fibres que connecta les aurícules provocava un retard important en la conducció.[2]
Estructura
[modifica]El feix de Bachman rep el seu subministrament sanguini de l'artèria nodal sinoauricular (dreta, esquerra o ambdues).[3]
A part del feix de Bachmann, les altres tres vies de conducció que constitueixen el sistema de conducció auricular es coneixen com a vies anterior, mitjana i posterior, que van des del node sinoauricular fins al node auriculoventricular, convergint a la regió propera al sins coronari . Els focus d'automaticitat auricular es troben dins del sistema de conducció auricular. La concentració de vies de conducció convergents a prop del sins coronari dona lloc a una activitat d'automaticitat considerable originada en aquesta zona.
Funció
[modifica]El ritme cardíac normal s'origina al node sinoauricular, que es troba a l'aurícula dreta prop de la vena cava superior. A partir d'aquí, l'activació elèctrica s'estén per l'aurícula dreta. Hi ha almenys quatre llocs on l'activació pot passar a l'aurícula esquerra. A part del feix de Bachmann, aquests són el septe interauricular anterior, el septe interauricular posterior i el si coronari.[4] Com que s'origina prop del node sinoauricular i consta de fibres llargues paral·leles, el feix de Bachmann és, durant el ritme sinusal, la primera d'aquestes connexions que activa l'aurícula esquerra.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ James, Thomas N. American Heart Journal, 66, 4, 01-10-1963, pàg. 498–508. DOI: 10.1016/0002-8703(63)90382-X.
- ↑ KHAJA, AZAMUDDIN; FLAKER, GREG Pacing and Clinical Electrophysiology, 28, 8, 8-2005, pàg. 855–863. DOI: 10.1111/j.1540-8159.2005.00168.x. PMID: 16105015.
- ↑ van Campenhout, M. J. H.; Yaksh, A.; Kik, C.; de Jaegere, P. P.; Ho, S. Y. Circulation: Arrhythmia and Electrophysiology, 6, 5, 15-10-2013, pàg. 1041–1046. DOI: 10.1161/CIRCEP.113.000758 [Consulta: free].
- ↑ Sakamoto, S-I; etal Journal of Cardiovascular Electrophysiology, 16, 2005, pàg. 1077–1086. DOI: 10.1111/j.1540-8167.2005.40659.x.