Vés al contingut

Felip de Suàbia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Felip I d'Alemanya)
Plantilla:Infotaula personaFelip de Suàbia

Felip de Suàbia en un manuscrit medieval (aprox. 1200). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementagost 1177 Modifica el valor a Wikidata
Pavia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 1208 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Bamberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortassassinat Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral d'Espira Modifica el valor a Wikidata
  Duc de Suàbia
1196 – 1208
Conrad II (germà)
  Rei dels Romans (Rei d'Alemanya)
1198 – 1208 (disputat amb Otó IV)
Enric VI (germà)
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Hohenstaufen
CònjugeIrene Àngel (1197, 1197 (Gregorià)–1208) Modifica el valor a Wikidata
FillsBeatriu de Suàbia, Maria de Suabia, Cunegunda de Suàbia, Beatriu de Suàbia (Elisabet) Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic I del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata  i Beatriu I de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
GermansFrederic V de Suàbia
Conrad II de Suàbia
Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya
Frederic VI de Suàbia
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Felip de Suàbia (117721 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.

Biografia

[modifica]

Felip era el cinquè i el més jove dels fills de l'emperador Frederic I Barba-roja i Beatriu de Borgonya. Va entrar al clergat i fou rector d'Aquisgrà fins que el 1190 o 1191 va ser designat bisbe de Würzburg. Després d'acompanyar el seu germà l'emperador Enric a Itàlia el 1191, Felip va deixar de banda la seva carrera eclesiàstica i, en tornar a Itàlia va ser nomenat duc de la Toscana i rebé extenses terres. El 1196 esdevingué duc de Suàbia a la mort del seu germà Conrad, i el maig de 1197 va casar-se amb Irene Àngel, filla de l'emperador romà d'Orient Isaac II, i vídua de Roger III, rei titular de Sicília.

Felip gaudia en gran manera de la confiança del seu germà i sembla que havia estat designat com a guardià del jove fill d'Enric Frederic, que esdevendria l'emperador Frederic II, en cas de la mort d'Enric. El 1191 es dirigia a recollir Frederic a Sicília per dur-lo a la seva coronació com a rei d'Alemanya, però al rebre les notícies de la mort d'Enric va tornar immediatament a Alemanya. Aparentment el seu desig era protegir els interessos del seu nebot i calmar el desordre que s'alçà amb la mort de l'emperador, però es va veure superat pels esdeveniments. L'hostilitat al govern d'un infant era creixent, i després que Felip fos escollit com a defensor de l'imperi durant la minoria de Frederic, va acabar acceptant la seva pròpia elecció com a rei. Va ser escollit rei d'Alemanya a Mülhausen el 8 de març de 1198, i va ser coronat a Magúncia el 8 de setembre següent.

Mentrestant, una sèrie de prínceps hostils a Felip, sota el lideratge de l'Arquebisbe de Colònia Adolf, havien elegit com a anti-rei Otó, el segon fill d'Enric el Lleó, dels seus rivals de la Casa de Welf. En la guerra entre els dos reis Felip, que trobà la majoria del seu suport al sud d'Alemanya, obtingué un èxit considerable. El 1199 ja havia aconseguit portar la guerra a territori del seu enemic, tot i que no havia estat capaç d'obtenir el suport el papa Innocenci III, i rebia poca ajuda del seu aliat el rei Felip de França. Però el 1201 el papa Innocenci va acabar prenent partit deslegitimant la candidatura de Felip i donant suport de forma enèrgica a Otó.

Els dos anys següents encara van ser més desfavorables per Felip. Otó, ajudat pel rei Ottokar I de Bohèmia i el landgravi Hermann I de Turíngia, va expulsar-lo del nord d'Alemanya. Però el 1204, la submissió a Felip de Hermann de Turíngia marca el punt d'inflexió a la guerra, i aviat s'uniren a Felip Adolf de Colònia i el Duc Enric I de Brabant.

Tomba de Felip de Suàbia, a Speyer.

El 6 de gener de 1205 va ser coronat altre cop en una gran cerimònia a Aquisgrà, però no va ser fins al 1207 amb la seva entrada a Colònia que la guerra es podia donar per acabada. Un mes més tard era alliberat de la censura papal, i es pactà un tractat entre les parts pel qual un nebot del papa es casava amb una filla de Felip i rebia el disputat ducat de la Toscana.

Felip s'estava preparant per esclafar els últims reductes de la rebel·lió a Brunswick quan va ser assassinat a Bamberg, el 21 de juny de 1208, pel comte palatí de Baviera Otó de Wittelsach, al qui havia refusat la mà d'una de les seves filles.

Família

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Frederic de Büren
 
 
 
 
 
 
 
Duc Frederic I de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Duc Frederic II de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Emperador Enric IV
 
 
 
 
 
 
 
Agnès d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Berta de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
Emperador Frederic I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Duc Welf I de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
Duc Enric IV de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Judit de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Duc Magnus de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
Wulfilda de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Comte Guillem I de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
Comte Esteve I de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Comte Renaud de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Beatriu de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Beatriu de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Duc Simó I de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Àgata de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adelaida de Leuven
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

El 25 de maig de 1197 Felip es va casar amb Irene Àngel, filla de l'emperador romà d'Orient Isaac II Àngel. Tingueren quatre filles:

Taula successòria

[modifica]


Precedit per:
Enric VI
Rei d'Alemanya i Itàlia
1198-1208
Succeït per:
Otó IV
Precedit per:
Conrad II de Suàbia
Duc de Suàbia
1196-1208
Succeït per:
Frederic VII de Suàbia
II del Sacre Imperi