Ferran I d'Àustria

Ferran I d'Àustria

(1843)
Nom original	(de) Ferdinand I.
Biografia
Naixement	19 abril 1793 Viena (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	29 juny 1875 (82 anys) Praga (Imperi austrohongarès)
Sepultura	Cripta Imperial de Viena
Emperador d'Àustria
2 març 1835 – 2 desembre 1848 ← Francesc I d'Àustria – Francesc Josep I d'Àustria →
Rei d'Hongria
2 març 1835 – 2 desembre 1848 ← Francesc I d'Àustria – Francesc Josep I d'Àustria →
Rei de Bohèmia
1835 – 1848 ← Francesc I d'Àustria – Francesc Josep I d'Àustria →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Política
Lloc de treball	Ploskovice Zákupy Olomouc
Ocupació	polític
Altres
Títol	Duc
Família	Habsburg-Lorena
Cònjuge	Maria Anna de Savoia (1831, 1831–1875)
Fills	cap valor
Pares	Francesc I d'Àustria   i Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies
Germans	Maria Leopoldina d'Àustria Maria Clementina d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria Maria Carolina d'Àustria Maria Anna d'Àustria Francesc Carles d'Àustria Joan Nepomucè d'Àustria Josep Francesc d'Àustria Carolina Lluïsa d'Àustria Amàlia Teresa d'Àustria Maria Carolina d'Àustria Lluïsa Elisabet d'Àustria
Cronologia
6 setembre 1838	Coronation of Ferdinand I of Austria as King of Lombardy-Venetia (en)
7 setembre 1836	coronation of Ferdinand I of Austria as King of Bohemia (en)
28 setembre 1830	coronation of Crown Prince Ferdinand of Austria as king of Hungary (en)
Premis
Cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant  Gran Creu de l'Orde de Sant Ferran i del mèrit  Gran Creu de l'Orde de Carles III  Orde de la Corona de Ferro  Reial orde de sant Esteve d'Hongria  Orde de Sant Andreu  Gran Creu de Cavaller de l'orde militar de Maria Teresa  Orde de Sant Alexandre Nevski  Cavaller de l'Orde de Sant Miquel  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  orde militar de Maria Teresa

Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria. Així mateix també fou rei d'Hongria i rei de Bohèmia, a més de duc de Milà, títol associat a la corona d'Àustria.

Orígens familiars

Nascut a la capital imperial, Viena, fou fill de l'emperador Francesc I d'Àustria i de la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies. Per via paterna era net de l'emperador Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya i per via materna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.

Ferran era germà, entre d'altres, de l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria, de l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, esposa de Napoleó I de França, i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, esposa de l'emperador Pere I del Brasil.

Núpcies i descendents

El dia 27 de febrer de 1831 contragué matrimoni a la ciutat de Viena amb la princesa Maria Anna de Savoia, filla del rei Víctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este. El matrimoni mai no fou consumat, per la qual cosa no tingueren descendents, però la princesa Maria Anna, dòcil de caràcter, acompanyà al llarg de tota la vida el seu espòs.

Joventut i regnat

De naturalesa malaltissa, malalt d'epilèpsia i amb cert retard mental, La Dieta hongaresa de 1830 el va coronar com a rei d'Hongria amb poca dissidència, però la seva presència al tron d'Àustria fou merament simbòlica, essent governat el país pel príncep de Metternich. El govern, encarregat a Metternich, era suportat per un consell de regència en què hom hi podia trobar l'alta aristocràcia vienesa i altres membres de la família Habsburg.

En la societat, la revolució industrial estava creant noves formes de vida per a les classes obreres; a part, una premsa popular estenia consciència política, i els valors nous i les idees de democràcia, radicalisme, liberalisme, el nacionalisme i el socialisme començaven a aparèixer. Malgrat els esforços contundents i sovint violents de les potències establertes i reaccionàries per contenir-les, les idees disruptives van guanyar popularitat exigint una constitució, el sufragi universal masculí, la llibertat de premsa, la llibertat d'expressió i altres drets democràtics, l'establiment de milícies civils, l'alliberament dels camperols, la liberalització de l'economia, l'abolició de les barreres aranzelàries i l'abolició de les estructures de poder monàrquiques a favor de l'establiment d'estats republicans, o almenys la restricció del poder príncep en forma de monarquies constitucionals. Les revolucions que afectaren pràcticament la totalitat d'Europa l'any 1848 tingueren una forta repercussió a l'Imperi Austríac, i molt principalment a les ciutats de Viena, Praga, Budapest i Milà. Iniciada la revolució, el príncep de Metternich fugí del país i s'instal·la a Londres, i el príncep Felix zu Schwarsenberg, aconsellà a l'emperador que abdiqués en favor del seu nebot, l'arxiduc Francesc Josep d'Àustria. i Ferran abdicà el 2 de desembre.

Mentre el problema revolucionari era controlat per l'exèrcit imperial amb l'ajuda de l'exèrcit rus, la família imperial s'instal·là a la fidel Innsbruck. Acabada la revolució l'any 1849, Ferran i la seva muller es traslladaren a Praga on visqueren la resta de la seva vida al Castell de la ciutat.

Ferran morí a Praga, deixant hereu de tots els seus béns al seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria. Ferran fou enterrat a la tomba número 62 de la Cripta Imperial de Viena.