Felip I del Piemont
Felip I del Piemont o Felip de Savoia (en francès: Philippe de Savoie, en italià Filippo di Savoia-Acaia; 1278 – 1334) fou senyor del Piemont des del 1282 fins a la seva mort i príncep d'Acaia del 1301 al 1307.
Biografia
[modifica]Felip era fill de Tomàs III del Piemont i de Guyonne de Châlon. Des del 1282 va tenir el títol de senyor del Piemont, que va heretar del seu pare. El primer matrimoni de Felip es va celebrar a Roma el 12 de febrer del 1301 amb Isabel de Villehardouin, princesa d'Acaia, que ja era vídua.[1] Amb aquest matrimoni, va esdevenir príncep d'Acaia, un estat que feia poc s'havia format al nord del Peloponès, i com a tal es va veure implicat en campanyes militars per conquerir Lacedemònia. Va ser un governant autoritari i això el va contraposar amb els barons del seu estat. Va intentar calmar els barons però es va veure forçat a acceptar un parlament el 1304. La població grega, carregada d'impostos, es va revoltar contra els nous governants. El 1306, el rei Carles II d'Anjou, va cridar Felip i la seva esposa a la seva cort de Nàpols. A Felip el va acusar de deslleialtat i de no haver-li donat suport en la seva campanya contra l'Epir, i a Isabel de no haver demanat el consentiment reial per casar-se amb Felip. Carles els va confiscar el principat i en va traspassar el govern al seu fill, el príncep Felip I de Tàrent.
Felip va demanar clemència i l'11 de maig del 1307 el rei li va retornar el govern d'Acaia a canvi del comtat d'Alba. Isabel es va separar del seu marit i va anar a viure a Hainaut.
Matrimonis i descendència
[modifica]Del matrimoni amb Isabel no va tenir descendència. Ella va morir el 23 de gener del 1312 i el mateix any Felip es va casar amb Caterina de la Tour du Pin (died 1337), filla d'Humbert I de Viennois[2] i van tenir molts fills:
- Jaume del Piemont.[3]
- Elionor, que es va casar amb Manfred V marquès de Saluzzo.
- Beatriu, que es va casar amb Humbert de Thoire.
- Agnès, que es va casar amb Joan de la Chambre.
- Joana, que es va casar amb Aymer de Valentinois.
- Margarida, que es va casar amb Renaud de Forez, senyor de Malaval.
- Amadeu, que va ser bisbe de Maurienne en el període 1349-1376.
- Tomàs, que va ser bisbe de Torí en el període 1351-1360
- Eduard, arquebisbe de Tarentaise en el període 1386-1395
- Aimone, que es va casar amb Mencia de Ceva, mort el 1398.
- Alícia, que es va casar amb Manfred del Carretto el 1324 i després amb Antelme de Miolans. Alícia va morir el 1368.
- Isabel, que es va casar amb Joan, vescomte de Maurienne.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Longnon, Jean. «The Frankish States in Greece, 1204–1311». A: A History of the Crusades, Volume II: The Later Crusades, 1189–1311. University of Wisconsin Press, 1969. ISBN 0-299-06670-3.
- Setton, Kenneth M. The Papacy and the Levant (1204–1571), Volume I: The Thirteenth and Fourteenth Centuries. The American Philosophical Society, 1976. ISBN 0-87169-114-0.
- Longnon, Jean. «The Frankish States in Greece, 1204-1311». A: A History of the Crusades, Vol. II. Wisconsin University Press, 1969.
- Cox, Eugene L. The Green Count of Savoy. Princeton University Press, 1967.