Felip Solé i Sabarís
Biografia | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 21 abril 1915 Lleida | ||||||||||||||
Mort | 21 juny 2005 (90 anys) Barcelona | ||||||||||||||
Senador per la província de Lleida | |||||||||||||||
15 de juny de 1977[1] – 2 de gener de 1979 | |||||||||||||||
← - - → | |||||||||||||||
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |||||||||||||||
19 d'abril de 1979 – 7 de maig de 1983 | |||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||
Ocupació | Metge | ||||||||||||||
Partit | PSC Nd'E | ||||||||||||||
Família | |||||||||||||||
Pare | Felip Solé i Olivé | ||||||||||||||
Germans | Lluís Solé i Sabarís | ||||||||||||||
Llista
|
Felip Solé i Sabarís (Lleida, Segrià, 21 d'abril de 1915 - Barcelona, 21 de juny de 2005)[2] fou un polític català. Va ser membre de la Comissió dels Vint que va redactar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
Inicis
[modifica]Nascut a Lleida l'any 1915 és fill del geògraf Felip Solé i Olivé, germà de Lluís Solé i Sabarís i oncle d'Oriol Solé Sugranyes. Durant la Guerra Civil espanyola fou tinent en l'exèrcit franquista.
Un cop acabada la guerra l'any 1943 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona. Amb els anys, evolucionaria ideològicament cap a una oposició activa contra la dictadura franquista participant en els moviments ciutadans, culturals i professionals. Col·laborà en la fundació de les Edicions Ruedo Ibèrico de París. El 1966 serà membre independent de la Taula Rodona i el 1971 fou membre fundador de l'Assemblea de Catalunya i ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya.
A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit senador per Lleida dins la coalició Entesa dels Catalans. El 1978 com a parlamentari designat pel PSC va ser membre de la Comissió dels Vint[4] que redactà al parador de Sau, les Masies de Roda l'avanprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
El 1979 a les primers eleccions municipals el 1979, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i es feu responsable de l'àrea de Sanitat. El 1983, però, abandonà el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d'Esquerra i posteriorment a Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra. Va escriure nombrosos assaigs sobre aspectes socials i polítics de la medicina. També fou president de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS).
Va morir[5] el 16 de juny del 2005 a Barcelona.
Fons personal
[modifica]El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Felip Solé i Sabarís. Destaca, especialment, la produïda en funció de la seva activitat professional mèdica (informes i estudis, congressos i jornades, conferències, articles de premsa i material de treball divers). També destaca la produïda resultat de l'activitat associativa i política relacionada principalment amb l'Assemblea de Catalunya durant la clandestinitat (crides, manifestos, circulars, declaracions i correspondència), l'Entesa dels Catalans (correspondència, informes, manifestos, declaracions, reculls de premsa, material de treball i documentació de caràcter econòmic), l'Ajuntament de Barcelona i la regidoria de l'Àrea de Sanitat (informes i estudis, correspondència, convenis, entrevistes, i material de treball), la Comissió dels Vint (projectes d'estatut), l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra i altres associacions i moviments de caràcter polític com ara l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Finalment, el fons també reuneix documentació personal i familiar entre la que destaca correspondència d'Oriol Solé Sugranyes, nebot seu i militant anarquista del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) mort per la Guàrdia Civil el 1976.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ «Felip Solé i Sabarís». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Article de Andreu Mayayo Els parlamentaris (i la parlamentària de la "Comissió dels vint" al monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives". Revista "Idees" 1999
- ↑ 4,0 4,1 Andreu Mayayo 1999 pàgina 51
- ↑ "El País" Fallecimiento de Felip Solé i Sabarís 21 de juny de 2005[Enllaç no actiu]
- ↑ «Felip Solé». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].