Vés al contingut

Felip III de Valois

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Felip d'Orleans (1336-1375))
Plantilla:Infotaula personaFelip III de Valois

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Philippe d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juliol 1336 Modifica el valor a Wikidata
Vincennes (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1375 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Orleans (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOrléans Cathedral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep
Duc d'Orleans
Duke of Touraine (en) Tradueix
Count of Valois (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Valois Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBlanca de França (1344 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLouis d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip VI de França Modifica el valor a Wikidata  i Joana de Borgonya i de França Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan II de França
Joana de França Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Felip de França III de Valois, teòricament I d'Orleans (1 de juliol de 1336, Vincennes - 1 de setembre de 1375, Vincennes) va ser Duc d'Orleans i de Turena i comte de Valois. El seu pare li va donar Orleans i Turena en herència (1346) i els va erigir a la dignitat de ducat-paria. Portava com escut d'armes: De blau sembrat de flors de lliris d'or amb lambel componat de gules i d'argent.[1][2] El 1344 va heretar del pare el comtat de Valois. Va ajudar el seu germà, el rei Joan II de França, en la guerra contra els anglesos. Fou fet presoner a batalla de Poitiers (1356), i quedà com a ostatge fins a 1360. A la seva mort (1375), sense posteritat legítima, els seus dominis tornaren a la corona.

Família

[modifica]

Fill de Felip VI de França, rei de França, i de Joana de Borgonya i de França, es va casar, el 8 de gener de 1344 amb Blanca de França (1328 - 1393), filla pòstuma de Carles IV de França i de Joana d'Evreux, i no van tenir fills.

Va deixar tanmateix dos fills il·legítims:

Dominis i possessions (llista no exhaustiva)

[modifica]

El seu germà Joan II el Bo li va vendre l'Hotel de Navarre, als núm. 47 - 49 del carrer Saint-André-des-Arts a París, actual Via del districte, que havia heretat de Joana II de Navarra.[5] El Ducat-paria d'Orleans.

Notes i referències

[modifica]
  1. «Armorial de Gelre, folio 46r, écu n° 314». Arxivat de l'original el 2014-09-11. [Consulta: 26 juliol 2012].
  2. Amédée René, Les princes militaires de la maison de France, París, 1848
  3. Citat per Patrick Van Kerrebrouck, en "Els Valois" - 1990
  4. Morí a Terra Santa. Les seves exèquies foren celebrades a Notre-Dame de París, el 27 de gener de 1396.
  5. Marquès de Rochegude, Promenade dans toutes les rues de Paris, par arrondissement, París, Llibreria Hachette i cia., 1910.