Vés al contingut

Paria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles xi i xii, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini. Durant els darrers anys del califat de Còrdova i l'època dels regnes de taifes els comtes catalans es van enriquir ocupant els territoris conquistats o cobrant tributs o paries a canvi de protecció. Les paries varen posar en marxa la circulació monetària als comtats catalans, que començaren a encunyar moneda d'or amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el 1019, imitant el dinar musulmà.[1][2]

Òpera

[modifica]

El compositor alemany Albert Gorter (1862-1936) va escriure una òpera amb el mateix nom el 1908)[3]

Referències

[modifica]
  1. «paria». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 novembre 2024].
  2. Sòria i Ràfols, Ramon. Diccionari Barcanova d'història de Catalunya. Barcanova, 1989. ISBN 978-84-7533-457-8 [Consulta: 5 maig 2012]. 
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 732 (ISBN 84-239-4526-X)