Vés al contingut

Felipe Aláiz de Pablo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFelipe Aláiz de Pablo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1887 Modifica el valor a Wikidata
Bellver de Cinca (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 1959 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
18è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, sindicalista, periodista, traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLiceu Escolar de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Felipe Aláiz de Pablo (Bellver de Cinca (Baix Cinca), 1887 - París, 1959) fou un periodista i anarquista aragonès, militant de la CNT i de la FAI.[1]

Fill de pare militar, que havia participat en la Guerra de Cuba i mare culta, estudià als instituts d'Osca i Lleida, i posteriorment, per a pilot de la marina mercant. A punt d'acabar-los, abandona els estudis, i passà a treballar coma periodista, col·laborant a El Sol de Madrid, entre 1912 i 1914, i a la Revista de Aragón de Saragossa i ben aviat dirigiria el setmanari Aragón.[1] El 1920 fou membre del Comitè Regional de la CNT per Tarragona i el 1921 va formar part del Comitè de la CRTC en representació de Tarragona. Participà en la Conferència de Saragossa de 1922. Anà a Tarragona i a Barcelona on co-dirigí, amb Antonio García Birlán, la Revista Nueva. Col·laborà a Día Gráfico, La Noche i La Revista Blanca de Barcelona, i també a Lucha Social de Lleida des del 1919 al 1922. A Barcelona edità Crisol, junt amb Llibert Callejas el 1923,[1] i fou director de Los Galeotes,[2] de "Tierra y Libertad" el 1930, i redactor i director de Solidaridad Obrera[3] (octubre 1931 - 1933), substituint Joan Peiró.

Fou detingut durant les vagues de principi de 1932, però des de la presó continuà dirigint Solidaridad Obrera. En acabar la guerra civil espanyola s'exilià a França des d'on seguí col·laborant a Solidaridad Obrera que s'editava a París. En l'escissió de la CNT de 1945, s'alineà amb els apolítics juntament amb Federica Montseny, Josep Peirats Valls i Germinal Esgleas Jaume. És autor d'una biografia de Buenaventura Durruti.

Publicacions [1]

[modifica]
  • Quinet (1924)
  • Un club de mujeres fatales (1932)
  • María se me fuga de la novela
  • Los aparecidos (1933)
  • Para que la propaganda sea eficaz (1937)
  • Vida y muerte de Ramon Acín (1938)
  • Arte se escribir sin arte (1946)
  • Hacia una federación de Autonomías Ibéricas (1945-)
  • Tipos Españoles (1965)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Martínez de Sas, María Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 48–49. ISBN 978-84-8415-243-9. 
  2. Soriano Jiménez, 2016, p. 155.
  3. Soriano Jiménez, 2016, p. 109.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]