Felipe Clemente de Diego Gutiérrez
Nom original | (es) Felipe Clemente de Diego y Gutiérrez |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 26 maig 1866 Guadamur (província de Toledo) |
Mort | 1945 (78/79 anys) Pozuelo de Alarcón (Comunitat de Madrid) |
Procurador a Corts | |
16 març 1943 – 29 desembre 1945 – José Castán Tobeñas → Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) | |
President del Tribunal Suprem d'Espanya | |
1938 – 1945 ← Mariano Gómez González – José Castán Tobeñas → | |
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
Catedràtic d'universitat | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | magistrat, polític, jurista |
Ocupador | Tribunal Suprem d'Espanya |
Membre de | |
Premis | |
Felipe Clemente de Diego Gutiérrez (Guadamur, província de Toledo, 26 de maig de 1866 - Pozuelo de Alarcón, Madrid, 15 d'agost de 1945) va ser un polític i catedràtic de Dret civil espanyol, president del Tribunal Suprem de Justícia i procurador en les Corts Espanyoles durant part de la primera legislatures del període franquista.[1]
Biografia
[modifica]En 1884 va obtenir la seva llicenciatura en Dret per la Universitat Central de Madrid. Allí mateix va completar anys després la carrera de Filosofia i Lletres. Durant el govern liberal de Práxedes Mateo Sagasta va treballar com a funcionari del ministeri de Foment.
En 1897 aconsegueix la càtedra de Dret Romà en la Universitat de Santiago de Compostel·la, passant més tard a la Universitat de Granada. Va ser també catedràtic de Dret Civil en la Universitat de Barcelona i a la Universitat Central de Madrid (1906). El 25 de maig de 1919 el consistori del seu poble natal, regit per Manuel Moreno, fou nomenat fill predilecte de la vila i descobreix una placa a la seva casa natal, avui desapareguda, de la plaça del Pilar. Va ser senador per la Universitat de Valladolid entre 1919 i 1923.[2] El 19 de desembre de 1916 fou escollit Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i de la Reial Acadèmia de Legislació i Jurisprudència, de la que en fou president el 1924; fundador de la Revista de Derecho Privado, Inspector general d'Ensenyament Superior, directiu del Centre d'Estudis Històrics i membre del Consell d'Estat.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera va ser membre de l'Assemblea Nacional Consultiva, com a Representant per dret propi.[3] Sent vicerector, no va acudir a la primera sessió de la Junta de Govern de la Universitat Central el 6 de març de 1930, per la seva intervenció en la vida universitària durant la Comissaria Règia, l'òrgan creat pel dictador Miguel Primo de Rivera per inspeccionar políticament i sancionar, arribat el cas, als professors universitaris durant els conflictes estudiantils del final del seu règim. No obstant això, va acceptar continuar en el seu càrrec.
Durant la guerra civil espanyola exercirà per designació del bàndol nacional el càrrec de president del Tribunal Suprem de Justícia des de 1938 a 1945, a part de ser conseller d'Estat i president de l'Acadèmia de Jurisprudència.
Fou Procurador en les Corts durant el franquisme en representació dels Alts Organismes, procurador nat per la seva condició de president del Tribunal Suprem de Justícia en la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946).[4]
Obres
[modifica]- Curso elemental de Derecho civil español, común y foral (1925-27)
- Instituciones de Derecho civil español (1929-31).
- Casos de Derecho civil español para uso de los estudiantes (1928, en col·laboració amb Emilio Miñana Villagrasa)
- Dictámenes jurídicos (1958, recopilats per Luis Clemente de Diego)
- La jurisprudencia como fuente del derecho (1925).
Referències
[modifica]- ↑ Buscador Històric de Diputats Consultat el 5 de novembre de 2011.
- ↑ Expedient personal del Senador D. Felipe Clemente de Diego y Gutiérrez per la Universitat de Valladolid.
- ↑ Eleccions 12.9.1927 Consultat el 5 de novembre de 2011.
- ↑ Apartat c), article 2º de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles de 17 de juliol de 1942 (BOE núm. 200, de 19 de juliol de 1942) Consultat el 5 de novembre de 2011.
Bibliografia
[modifica]- Dlugosch, Michaela. «Clemente de Diego y Gutiérrez, Felipe». A: Michael Stolleis (ed.). Juristen: ein biographisches Lexikon; von der Antike bis zum 20. Jahrhundert (en alemany). 2nd. München: Beck, 2001, p. 137. ISBN 3-406-45957-9.
- Felipe Clemente de Diego Gutiérrez Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. al Diccionario de Catedráticos Españoles de Derecho
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Mariano Gómez González |
President del Tribunal Suprem d'Espanya 1938-1945 |
Succeït per: José Castán Tobeñas |
Premis i fites | ||
Precedit per: Faustino Álvarez del Manzano y Álvarez Rivera |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 3 1916-1945 |
Succeït per: Ignacio de Casso y Romero |
Precedit per: Francisco Bergamín García Adolfo Pons y Umbert |
President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1924-1927 1940 |
Succeït per: Ángel Ossorio y Gallardo Esteban de Bilbao Eguía |
- Polítics de la província de Toledo
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Presidents de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
- Membres de l'Assemblea Nacional Consultiva
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Morts a Pozuelo de Alarcón
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Juristes castellanomanxecs
- Diputats castellanomanxecs al Congrés dels Diputats
- Naixements del 1866