Vés al contingut

Felix Andries Vening Meinesz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFelix Andries Vening Meinesz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juliol 1887 Modifica el valor a Wikidata
la Haia (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 1966 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Amersfoort (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaZorgvlied Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Tècnica de Delft Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJacob Cardinaal i Jacob Cardinaal Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, enginyer, meteoròleg, professor d'universitat, catedràtic, geòleg, director Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRoyal Netherlands Meteorological Institute (en) Tradueix, director (1945–1951)
Universitat Tècnica de Delft, professor ordinari neerlandès (1939–1957)
Universitat d'Utrecht Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1939–)
Royal Society (1936–)
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Acadèmia Pontificia de les Ciències Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralHendrik Paulus Coster (en) Tradueix i Hendrik Kuiper (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareSjoerd Vening Meinesz Modifica el valor a Wikidata
Premis

Felix Andries Vening Meinesz (la Haia, 30 de juliol de 1887 - Amersfoort, 10 d'agost de 1966) va ser un geofísic i geodesista holandès conegut per la invenció d'un mètode precís per mesurar la gravetat terrestre.[1] Basant-se en mesures de l'anomalia gravitatòria usant aquest mètode, Vening-Meinesz va poder deduir l'estructura profunda de volcans submarins. Com a resultat, va publicar alguns dels primers i més importants estudis sobre la flexió de la litosfera terrestre. Les seves tècniques i estudis van ser de gran rellevància per al coneixement de l'estructura profunda de la Terra i el comportament mecànic de les capes més externes.

Semblança

[modifica]

El pare de Vening Meinesz, Sjoerd Anne Vening Meinesz, va ser alcalde, primer de Rotterdam i després de Amsterdam. El 1910 es va graduar en enginyeria civil en Delft. El mateix any va començar a treballar per a l'Estudi Gravitatori d'Holanda. El 1915 va escriure la seva tesi de titulació sobre els defectes dels gravímetres utilitzats en aquella època.

Vening Meinesz va dissenyar llavors un nou gravímetre, construït pel Real Institut Meteorològic dels Països Baixos. L'aparell disposava de dos pèndols de la mateixa grandària suspesos d'un marc però movent-se en fases oposades. Amb miralls i rajos de llum, es registrava la diferència d'amplitud de les dues oscil·lacions en una pel·lícula. Vening Meinesz havia descobert que les acceleracions horitzontals (com les produïdes per les ones en un vaixell) no tenien influència sobre la diferència d'amplitud entre els dos pèndols. La diferència registrada llavors és l'amplitud d'un pèndol teòric, no pertorbat. D'aquesta manera era possible mesurar amb més precisió la gravetat. Vening Meinesz va començar amb el mesurament de la gravetat als Països Baixos, pel que es va crear una xarxa de 51 estacions de mesurament. Aquesta iniciativa es va convertir en un èxit, la qual cosa el va animar a realitzar mesuraments en la mar. Es va idear un gravimetre perfeccionat, suspès en un "gronxador". L'experiment va tenir èxit, fent possible mesurar la gravetat en la mar.[2] Entre 1923 i 1929 els alts (més de 2 metres) Vening Meinesz va embarcar en petits submarins per algunes expedicions incòmodes.[3]

El seu objectiu era establir la forma exacta del geoide terrestre. Quan la seva expedició amb el submarí Hr. Ms. K XVIII es va filmar en un documental cinematogràfic el 1935, Vening Meinesz es va convertir en un heroi del públic holandès. A més, la seva recerca va ser objecte d'atenció científica internacional. El 1927 es va convertir en professor a temps parcial en geodèsia, cartografia i geofísica a la Universitat d'Utrecht, i el 1937 va passar també a ser professor a la Universitat Tècnica de Delft. Li van concedir la Medalla Howard N. Potts de l'Institut Franklin el 1936. El 1927 va resultar triat membre de la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos.[4]

Durant la Segona Guerra Mundial va participar en la resistència holandesa. Després de la guerra va tornar a assumir les seves tasques com a professor. De 1945 a 1951 va ser el director de l'agència meteorològica holandesa. Es va retirar el 1957.

Eponímia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Felix Andries Vening Meinesz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 setembre 2017].
  2. ↑ Vening-Meinesz, F.A. [21 d'abril de 2014]. Nederlandse Commissie voor Geodesie 2. Theory and practice of pendulum observations at sea, 1929, p. 95. ISBN 978-90-6132-002-9 [Consulta: 31 octubre 2018].  Arxivat 2014-04-21 a Wayback Machine.
  3. ↑ Vening-Meinesz, F.A.. Nederlandse Commissie voor Geodesie 3. Gravity expeditions at sea 1923-1930. Vol. I. The expeditions, the computations and the results, 1932, p. 109. ISBN 978-90-6132-003-6 [Consulta: 22 juliol 2011].  Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine.
  4. ↑ «Felix Andries Vening Meinesz (1887 - 1966)». Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 17 juliol 2015].
  5. ↑ "Vening Meinesz". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Chambon, Albert. De Boer, Den Helder. 100.000 zeemijl per onderzeeboot met professor Venig Meinesz, 1939. 
  • F. A. VENING MEINESZ. THE EXPEDITIONS, THE COMPUTATIONS AND THE RESULTS., 1932.  Arxivat 2016-07-18 a Wayback Machine.
  • F.A.VENING MEINESZ; F.A.Heiskanen. The Earth and Its Gravity Field. McGraw-Hill, 1958. ISBN 9780070280649. 
  • Sjoerd Anne; Vening Meinesz. Geschiedenis der staatsregtelijke bepalingen betrekkelijk de vervaardiging van wetten in algemeene. BiblioBazaar, 17 de juliol de 2009. ISBN 9781113081056. 
  • Sjoerd Anne; Vening Meinesz. Geschiedenis der staatsregtelijke bepalingen betrekkelijk de vervaardiging . . . 1856. Facsimile Publisher, 2015. 
  • F.A.VENING MEINESZ. Gedenkboek F A Vening Meinesz.. The Hague: Mouton, 1957. 
  • F.A.VENING MEINESZ. GRAVITY SURVEY BY SUBMARINE VIA PANAMA TO JAVA. The Hague: Mouton, 1928. 
  • F.A.VENING MEINESZ. Geschiedenis Der Staatsregtelyke Bepalingen Betrekkelyk De Vervaardiging Van Wetten En Algemeene Beginselen Die Hierbij Behooren Te Gelden. Nabu Press, 2011. ISBN 9781270843009. 
  • F.A.VENING MEINESZ. The earth and its gravity field by Heiskanen and Meinesz. 
  • F.A.VENING MEINESZ. Geschiedenis Der Staatsregtelyke Bepalingen Betrekkelyk De Vervaardiging Van Wetten En Algemeene Beginselen Die Hierbij Behooren Te Gelden. McGraw-Hill book company, inc, 1958. 
  • F.A.VENING MEINESZ. Theory and Practice of Pendulum Observations at Sea. Part II: Second order corrections, terms of Browne and miscellaneous subjects. Delft, 1941. 
  • F.A.VENING MEINESZ. Theory and Practice of Pendulum Observations At Sea. Waltman DELFT, 1926. 
  • F.A.VENING MEINESZ. The Gravity Measuring Cruise of the US Submarine S-21. With an Appendix of Computational Procedureby E Lamson. Washington: Government Printing Office, 1941. 
  • F.A.VENING MEINESZ. Observation De Pendule Dans Les Pays-Bas 1913-1921. Waltman DELFT, 1923. 
  • F.A.VENING MEINESZ. BY SUBMARINE THROUGH THE NETHERLANDS EAST INDIES + GRAVITY ANOMALIES IN THE EAST INDIAN ARCHIPELAGO. Geographical Journal; 1St Edition edition, 1931. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Felix_Andries_Vening_Meinesz&oldid=31149369»