Felix de Rooy
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 novembre 1952  (71 anys)Curaçao (Regne dels Països Baixos) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, artista tèxtil, realitzador |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | René de Rooy |
| Premis | |
| |
   | |
Felix de Rooy (Curaçao, 3 de novembre de 1952) és un artista visual de Curaçao, director de cinema i de teatre, curador i col·leccionista. Va guanyar diversos premis de cinema, com el Premi Paul Robeson a Burkina Faso i el Premi Saúl Yelín a l'Havana, Cuba.[1]
Biografia
[modifica]De Rooy va créixer a Curaçao, Surinam i Mèxic.[2] Va ser educat a l'Acadèmia Lliure de Psychopolis a La Haia. De tornada a Curaçao va conèixer Norman de Palm que es va convertir en el seu company de vida. Junts van anar a la Universitat de Nova York, on es va graduar en direcció cinematogràfica el 1982 com a Master of Arts en direcció cinematogràfica i De Palm en teatre educatiu.
De Rooy és molt conscient de la seva identitat afrocaribenya i la utilitza en les seves expressions creatives. Realitza pintures, dibuixos, collages, assemblatges i instal·lacions i d'aquesta manera comenta el passat de l'esclavitud, amb l'objectiu de mantenir viu el debat sobre la història del blanc i el negre. Els seus temes són el transculturalisme i la manera com es veuen les diferents cultures. Anomena el seu estil realisme psíquic; crea imatges oníriques acolorides on figures humanes i mitològiques prenen el protagonisme.
A l'exposició Wit over Zwart (1989) al Tropenmuseum d'Amsterdam, De Rooy va mostrar quins estereotipsn i prejudicis es reflecteixen en còmics, estris, joguines, llibres. i cartells publicitaris.[3]
Juntament amb René Wissink, de Rooy crearà un museu de Surinam a Amsterdam, que està previst que obre les seves portes el 2023.[4]
Filmografia
[modifica]- Buladó (magisch-realistische film) (2020, com a actor en el paper de l'avi Weljo)
- Double Play (2017, com a dissenyador de producció)
- The Renny Show (2015, com a escriptor i director)
- Roest & Koraal (2013, com a creador, juntament amb Kirk Claes)
- Muhe Frida (2011, com a creador)[5]
- Island Reflections (vídeo promocional) (2011, com a creador, juntament amb Kirk Claes)[6]
- Marival (documental) (1997, com a director)
- Ava & Gabriel - Un historia di amor (1990, com a director i director d'art)
- Almacita di desolato (1986, com a director i dissenyador de producció)
- Desiree (1984, com a director)
- Joe's Bed-Stuy Barbershop: We Cut Heads (1983, com a director d'art)
Premis
[modifica]- Premi Cola Debrot, 1979
- Festival Internacional de Cinema d'Amiens, 1991, Premi Especial del Jurat per Ava & Gabriel - Un historia di amor
- Festival de Cinema Neerlandès, 1990, Vedella d'Or per Ava & Gabriel - Un historia di amor
- Taormina Film Fest, 1986, Premi del Públic per Almacita di desolato
- Black Achievement Award, 2017
Bibliografia
[modifica]- 2012 - Ego Documenta: The Testament of My Ego in the Museum of My Mind; Visual art, theater, film, exhibits, portraits, writings amb Stefan van Raaij i Barbara Martijn, dissenyat per René Wissink (Atelier Argos) (ISBN 978 9460222092)[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Felix De Rooy». African Film Festival, Inc..
- ↑ «Biography». Curaçao Art. Arxivat de l'original el 7 de maig 2018.
- ↑ «Vroeger waren het de zwarten, nu de moslims». Kennisplatform Integratie & Samenleving, 01-07-2015.
- ↑ Amsterdam krijgt een Suriname-museum Patrick Meershoek (Parool), 16 september 2021, bezocht 17-9-2021. Gearchiveerd op 24 september 2022.
- ↑ «New Film: Felix de Rooy's “Muhe Frida”». Repeating Islands.
- ↑ «Curacao - Island Reflections - 10 artists Tour». Curacao Tourist Board.
- ↑ «Ego documenta: the testament of my ego in the museum of my mind: visual art, theater, film, exhibits, portraits, writings». Worldcat.