Fenacita
Fenacita | |
---|---|
Cristalls de fenacita | |
Fórmula química | Be₂SiO₄ |
Epònim | frau |
Localitat tipus | Malysheva (en) |
Classificació | |
Categoria | silicats > nesosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 09.AA.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AA.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.01 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Hàbit cristal·lí | tabular, prismàtic a acicular els cristalls sovint com agregats columnars |
Estructura cristal·lina | a = 12.438 Å, c = 8.231 Å; Z = 18 |
Grup puntual | trigonal 3 romboedral |
Color | incolor, groc, rosa, marró |
Macles | penetració al voltant de {0001} |
Exfoliació | distint en {1120}, imperfecte en {1011} |
Fractura | concoidal |
Duresa | 7,5 a 8 |
Lluïssor | vítria |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Gravetat específica | 2,93 a 3,00 |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1.650 - 1.656 nε = 1.667 - 1.670 |
Birefringència | δ = 0,017 |
Altres característiques | catodoluminiscència blau brillant |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Phk |
Referències | [1][2][3] |
La fenacita o fenaquita és un mineral silicat del grup dels neosilicats ortosilicats força rar que conté beril·li, Be₂SiO₄. Ocasionalment es fa servir com pedra preciosa. La fenacita es presenta en cristalls isolats de forma de romboedre i d'hàbit lenticular o prismàtic. Els cristalls de vegades són perfectament incolors i transparents, però més sovint són grisencs o groguencs.
Formació i jaciments
[modifica]La fenaquita es troba en venes de pegmatita a alta temperatura i en mica-esquists associats amb quars, crisoberil, apatita i topazi. Es troba en les mines de maragdes de Takovaya stream, prop de Iekaterinburg als Urals de Rússia, entre altres llocs també es presenta a la regió de Pikes Peak a Colorado.
A Catalunya ha estat descrita només al Cap de Creus (Alt Empordà, Girona).[4]
Referències
[modifica]- ↑ Handbook of Mineralogy
- ↑ Mindat.org
- ↑ Webmineral data
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 24 juny 2017].
- Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.