Fenicocroïta
Aparença
Fenicocroïta | |
---|---|
Fórmula química | Pb₂O(CrO₄) |
Epònim | color i porpra |
Nom IUPAC | cromat òxid de diplom |
Localitat tipus | dipòsit d'or de Beriózovskoie |
Classificació | |
Categoria | sulfats > cromats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.FB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.FB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VI/E.02 |
Dana | 35.1.2.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Grup espacial | grup espacial C2/m |
Color | grana, taronja vermellós, taronja, taronja grogós |
Exfoliació | perfecta a {201}; dolenta a {001}, {010} i {011} |
Duresa (Mohs) | 2,5 a 3,5 |
Lluïssor | adamantina a resinosa |
Color de la ratlla | vermella a taronja grogosa |
Diafanitat | translúcida, transparent en talls fins |
Densitat | 7,01-7,075 g/cm³ |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1980 s.p. |
Símbol | Phc |
La fenicocroïta[1] és un mineral de plom, oxigen i crom, químicament és una sal doble, un oxicromat de plom, de fórmula Pb₂O(CrO₄), de colors que val del roig totxo al taronja grogós, una duresa de 2,5-3,5, i una densitat de 7,01-7,075 g/cm³, cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu nom fa referència al seu color grana, vermell fosc de Fenícia, i de crom, forma sufixada del mot grec "khrôma", color.[2] Fou descoberta el 1839 a Beryozovskoye, Urals, Rússia.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fenicocroïta pertany a «07.FB - Cromats amb O, V, S, Cl addicionals» juntament amb els següents minerals: santanaïta, wattersita, deanesmithita i edoylerita.
Referències
[modifica]- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Phoenicochroite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].