Vés al contingut

Ferran (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ferdinand (satèl·lit))
Infotaula objecte astronòmicFerran
Designació provisionalS/2001 U 2 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit d'Urà Modifica el valor a Wikidata
Descobert perMatthew J. Holman
John J. Kavelaars
Dan Milisavljevic
Scott S. Sheppard
David C. Jewitt Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment13 agost 2001 i 24 setembre 2003 Modifica el valor a Wikidata
EpònimFerdinand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a20.901.000 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,3682 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P2.887,21 d[1] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i170 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi10 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Massa6,3 Eg[2] Modifica el valor a Wikidata
Volum4.200 km³[1] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,04 [1] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
mitjana
65 K Modifica el valor a Wikidata

Ferran, també conegut com a Urà XXIV (designació provisional S/2001 U 2), és el satèl·lit irregular retrògrad més exterior d'Urà. Va ser descobert per Matthew J. Holman, John J. Kavelaars, Dan Milisavljevic i Brett J. Gladman el 13 d'agost del 2001.

Tot i que va ser vist de nou el 21 de setembre i el 15 de novembre, i fins i tot un any més tard el 13 d'agost i el 5 de setembre, va ser perdut. Va ser recuperat finalment el 24 de setembre del 2003 per Scott S. Sheppard a partir d'imatges preses per ell mateix i David C. Jewitt el 29 i 30 d'agost i el 20 de setembre d'aquest any. Les observacions de confirmació van ser realitzades per Holman el 30 de setembre.

Ferran va ser anomenat en honor del fill del Rei de Nàpols en l'obra de teatre de William Shakespeare La tempesta.

Òrbita

[modifica]
Els satèl·lits irregulars retrògrads d'Urà.

Ferran és el satèl·lit conegut més distant d'Urà. Segueix una òrbita retrògrada, una mica inclinada però molt excèntrica. El diagrama il·lustra els paràmetres orbitals dels satèl·lits irregulars retrògrads d'Urà (en coordenades polars) amb l'excentricitat de les òrbites representada en els segments que s'estenen des del pericentre a l'apocentre.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  2. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.

Enllaços externs

[modifica]