Sícorax (satèl·lit)
.svg){kind=small} Sícorax .svg&lang=ca){kind=small} | |
|---|---|
 | |
| Designació provisional | S/1997 U 2  |
| Altres designacions | Uranus XVII |
| Tipus | satèl·lit d'Urà i satèl·lit irregular |
| Descobert per | Brett James Gladman Philip Nicholson Joseph Burns John J. Kavelaars |
| Data de descobriment | 6 setembre 1997 |
| Epònim | Sycorax (en)  |
| Cos pare | Urà |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 12.179.000 km |
| Excentricitat e | 0,5224 |
| Període orbital P | 1.286,28 d |
| Anomalia mitjana M | 160,58731 ° |
| Inclinació i | 153,22796 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 258,56478 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 157 km |
| Magnitud aparent (V) | 20,8 (banda V) |
| Massa | 2,7 Zg[1] |
| Albedo | 0,065 |
Sicorax és el satèl·lit natural irregular i retrògrad més gran d'Urà. Va ser descobert el 6 de setembre de 1997 per Brett J. Gladman, Philip D. Nicholson, Joseph A. Burns, i John J. Kavelaars conjuntament amb Caliban i se li assignà temporalment la designació S/1997 U 2.[2]
Oficialment va ser confirmat com Uranus XVII, i se li va donar el nom de Sicorax en relació al personatge Sicorax de l'obra de teatre La tempesta de Shakespeare.
Òrbita
[modifica]
Sicorax segueix una òrbita distant, més de 20 vegades més llunyana que el satèl·lit regular més llunyà d'Urà, Oberó. La seva òrbita és retrògrada, moderadament inclinada i excèntrica. Els seus paràmetres orbitals suggereixen que pot pertànyer, juntament amb Setebos i Pròsper, al mateix cúmul dinàmic, suggerint un origen comú. [3] El diagrama il·lustra els paràmetres orbitals dels satèl·lits irregular d'Urà (en coordenades polars) amb l'excentricitat de les òrbites representades pels segments que s'estenen des de l'pericentre fins a l'apocentre.
Característiques físiques
[modifica]El diàmetre de Sicorax s'estima en 150 km (assumint una albedo de 0.04)[4][5] fent que sigui el satèl·lit irregular més gran d'Urà, comparable en mida a Himalia, el satèl·lit irregular més gros de Júpiter.
El satèl·lit té una aparença vermellosa (índex de color B-V=0.87 V-R=0.44,[6] B-V=1.01 V-R=0.48[7]) més vermell que Himalia però menys vermell que la majoria d'objectes del Cinturó de Kuiper.
El període de rotació no s'ha pogut estimar definitivament (podria ser ~4 h).[7]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
- ↑ GLADMAN, NICHOLSON, BURNS, KAVELAARS, MARSDEN, WILLIAMS & OFFUTT Discovery of two distant irregular moons of Uranus, Nature, 392 (1998), pp. 897 - 899
- ↑ Grav, Tommy; Holman, Matthew J.; Gladman, Brett J.; Aksnes, Kaare Photometric survey of the irregular satellites,Icarus, 166,(2003), pp. 33-45. Preprint
- ↑ Scott S. Sheppard, David C. Jewitt, and Jan Kleyna An Ultradeep Survey for Irregular Satellites of Uranus: Limits to Completeness, The Astronomical Journal, 129 (2005), pages 518–525. Preprint
- ↑ «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 20-12-2008. [Consulta: 10 març 2009].
- ↑ Rettig, Terrence W.; Walsh, Kevin; Consolmagno, Guy «Implied Evolutionary Differences of the Jovian Irregular Satellites from a BVR Color Survey». Icarus, 154, 2001, pàg. 313–320. DOI: 10.1006/icar.2001.6715.
- ↑ 7,0 7,1 Maris, Michele; Giovanni Carraro, Gabrielle Cremonese, Marco Fulle «Multicolor Photometry of the Uranus Irregular Satellites Sycorax and Caliban». The Astronomical Journal, 121, 5, maig 2001, pàg. 2800–2803. DOI: 10.1086/320378 [Consulta: 14 setembre 2008].
Enllaços externs
[modifica]
- Sycorax Profile Arxivat 2007-08-01 a Wayback Machine. (by NASA's Solar System Exploration)
- pàgines David Jewitt (anglès)
- Satèl·lits coneguts d'Urà (per Scott S. Sheppard) (anglès)
- Ephemeris IAU-NSES
Generalment ordenats segons la distància a Urà, de menor a major. | |
| Interiors | |
| Grans (esferoides) | |
| Exteriors (irregulars) | |
