Vés al contingut

Ferdinand Karsch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerdinand Karsch
Biografia
Naixement2 setembre 1853 Modifica el valor a Wikidata
Münster (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpleuritis Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaReich alemany Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEntomologia i comportament homosexual en animals Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciózoòleg, professor d'universitat, conservador, sexòleg, antropòleg, lepidopteròleg, aracnòleg, coleopteròleg, entomòleg, psicòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu d'història natural de Berlín, conservador (1889–1921)
Museu d'història natural de Berlín, assistent de recerca (1878–1889)
Agricultural University of Berlin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. zoologiaKarsch Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
PareAnton Karsch Modifica el valor a Wikidata

Ferdinand Karsch o Ferdinand Karsch-Haack (Munster, 2 de setembre de 1853 - Berlín, 20 de desembre de 1936) fou un aracnòleg, entomòleg i antropòleg alemany.

Vida

[modifica]

Karsch va néixer el 2 de setembre de 1853 a Munster, fill del professor d'escola superior i entomòleg Anton Karsch. Després de l'escola a Munster, va estudiar entomologia com el seu pare i es va doctorar a la universitat de Berlín (l'actual Universitat Humboldt de Berlín). Posteriorment, va treballar en el Museu d'Història Natural de Berlín com a assistent. Després d'aconseguir la càtedra l'any 1881, Karsch va aconseguir un treball en la Landwirtschaftliche Hochschule Berlin. Va publicar un catàleg d'aranyes de Westfàlia i va treballar com a editor de les revistes científiques Berliner Entomologische Nachrichten i Entomologischen Zeitschrift.

A més del seu treball com entomòleg, Karsch va escriure molts articles sobre l'homosexualitat en els animals, que inicialment va publicar a la revista Jahrbuch für sexuelle Zwischenstufen de Magnus Hirschfeld. L'any 1900, amb l'article Päderastie und Tribadie bei den TierenPederàstia i tribadisme en els animals») va tractar per primera vegada de manera científica l'existència de l'homosexualitat en la fauna.[1] Li van seguir altres articles, entre ells la biografia Beurteilung angeblicher oder wirklicher Uranier («Avaluació dels uranis presumptes o autèntics»), Das gleichgeschlechtliche Leben der Kulturvölker - Ostasiaten: Chinesen, Japaner, Koreaner («La vida homosexual de les cultures de l'Àsia Oriental: xinesos, japonesos, coreans») a l'any 1906, Das gleichgeschlechtliche Leben der Naturvölker («La vida homosexual als pobles indígenes») l'any 1911, Die Homoerotik bei Paul Heyse («El homoerotisme a Paul Heyse») l'any 1914 i Erotische Grossstadtbilder als Kulturphänomene («Escenes eròtiques en la gran ciutat com a fenomen cultural») l'any 1926.[2]

Juntament amb René Stelter va publicar els anys 1922 i 1923 dotze edicions de la revista Uranos. Blätter für ungeschmälertes Menschentum. Für eigene Weltdeutung ! Für fruchttragende Lebenshaltung ! Für erfüllte Gesellschaft ! («Uranos. Fulles per a una humanitat íntegra. Per una interpretació pròpia del món! Per una actitud vital fructífera! Per una societat plena!»).[3]

L'any 1915 va deixar el seu treball com a docent de la Landwirtschaftlichen Hochschule de Berlín amb 62 anys. Posteriorment, Karsch va viure la seva homosexualitat de manera oberta a Berlín. Va morir l'any 1936 a causa d'una pleuritis.

Bibliografia

[modifica]
  • Robert Aldrich i Garry Wotherspoon, Who's who in gay and lesbian history: from antiquity to World War II (2a ed.), Routledge, 2002, ISBN 0-415-15983-0, págs. 281–282
  • Bernd-Ulrich Hergemöller, Mann für Mann, págs. 410, 411

Referències

[modifica]
  1. Bernd-Ulrich Hergemöller, Mann für Mann, pág. 410
  2. «Deutsche Nationalbibliothek:Ferdinand Karsch-Haack». Arxivat de l'original el 2016-01-28. [Consulta: 27 juliol 2024].
  3. Bernd-Ulrich Hergemöller, Mann für Mann, pág. 411

Enllaços externs

[modifica]