Ferdinando Paër
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r juliol 1771  Parma (Itàlia) | ||
| Mort | 3 maig 1839 (67 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 13 | ||
| Mestre de capella de la cort | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Composició musical, música, direcció d'orquestra i musicologia | ||
| Ocupació | compositor, musicòleg, director d'orquestra, líder de banda | ||
| Membre de | Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1831–1839) | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Alumnes | Franz Liszt | ||
| Cronologia | |||
| 6 maig 1839 | funeral (Església de Sant Roc)
| ||
    
| |||
Ferdinando Paër (Parma, 1 de juliol de 1771 - París, 3 de maig de 1839) fou un compositor parmesà.
Estudià teoria de la música amb el violinista Ghiretti, alumne del Conservatori de la Pietà dei Turchini a Nàpols. La seva primera òpera, La Locanda de vagebondi, va ser publicada quan només tenia setze anys. Ràpidament van seguir altres obres i ben aviat el seu nom es va fer famós a Itàlia.
Va cridar l'atenció amb l'òpera Griselda (1798).[1] Després se'n va anar a Viena, on va produir una sèrie d'òperes, entre les quals es troben La Camila ossia il Sotteraneo (1799; estrenada a Barcelona el 1804) i A chille (1801). Allà, la seva dona, va obtenir un contracte per a una òpera. L'any 1798 Paër es va casar amb la cantant Francesca Riccardi, de qui es va separar amb el pas del temps. El 1803 el van designar compositor a la cort del teatre de Dresden, on la seva dona també va ser contractada com a cantant. A Viena va adoptar amb molta eficàcia la capacitat d'instrumentació dels grans clàssics de l'escola vienesa.[1] El 1804 va escriure l'òpera Eleonora, basada en el mateix tema de Fidelio de Beethoven. També compon Agnese (1809; a Barcelona el 1816) i, sobretot, Le maître de chapelle (1821).[2]
El 1812 passà a París on fou director de l'Opéra-Comique i després va substituir Spontini al Théâtre des Italiens, que sota la seva guia és peça important de la vida musical parisenca i va afavorir la infiltració de l'òpera italiana a la capital francesa.[1] Aquest lloc el va conservar durant la Restauració francesa, va rebre també els càrrecs de compositor de cambra del rei i director de l'orquestra privada del duc d'Orleans. Molt amic del professor de corn Giovanni Puzzi, el qual era fill de Parma com ell, el recomanà a Napoleó per al seu seguici musical.
El 1823 es va retirar de l'òpera italiana per deixar el seu lloc a Rossini. És en aquesta època en què dona lliçons de composició a Gustavo Carulli i a un jove Franz Liszt, a Adolphe Vogel i a l'anglesa Elizabeth Weichsell Billington.[3] El 1831, Paër va ser elegit membre de l'Acadèmia, i el 1832 va ser designat director de la seva orquestra pel rei Lluís Felip I de França.
Les òperes de Paër, així com les de Józef Ksawery Elsner i Johann Simon Mayr, d'un estil emfàtic i grandiloqüent van caure en l'oblit i pràcticament avui dia no s'interpreten.[4]
Òperes
[modifica]- Orphée et Euridice (opera in prosa, 1791, Parma)
- Circe (opera, llibret de Domenico Perelli, 1792, Venècia; rappresentata successivamente anche come Calypso)
- Le astuzie amorose, o Il tempo fa giustizia a tutti (dramma giocoso, llibret d'Antonio Brambilla, 1792, Parma; rappresentata successivamente anche come La locanda dei vagabondi)
- I portenti del magnetismo (opera buffa, 1793, Venècia)
- Icilio e Virginia (llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1793, Pàdua)
- Laodicea (llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1793, Pàdua; representada també com Tegene e Laodicea a Florència el 1799)
- I pretendenti burlati (dramma giocoso, llibret de Gian Carlo Grossardi, 1793, Parma)
- L'oro fa tutto (dramma giocoso, llibret d'Angelo Anelli, 1793, Milano; representada també com Geld ist die, 1795, Dresden)
- Il nuovo Figaro (dramma giocoso, llibret de Lorenzo Da Ponte, 1794, Parma; representada també com Il matrimonio di Figaro)
- Il matrimonio improvviso (farsa, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1794, Venècia; representada també com I due sordi a Parma nel 1801)
- I molinari (farsa, llibret de Giuseppe Maria Foppa. 1794, Venècia)
- Il fornaro (farsa, 1794, Venècia)
- L'Idomeneo (dramma serio, llibret de Gaetano Sertor, 1794, Florència)
- Ero e Leandro (dramma, 1794, Nàpols)
- L'inganno in trionfo (intermezzo, 1794, Florència)
- Una in bene e una in male (dramma giocoso, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1794, Roma; també com Le astuzie di Patacca, 1802, Dresden)
- La Rossana (melodramma serio, llibret d'Aurelio Aureli, 1795, Milano)
- Il Cinna (melodramma serio, llibret d'Angelo Anelli, 1795, Pàdua)
- Anna (opera buffa, 1795, Pàdua)
- L'intrigo amoroso (dramma giocoso, llibret de Giovanni Bertati, 1795, Venècia; representada també com Saed, ossia Gl'intrighi del serraglio, 1795, Venècia; també com Il male vien dal buco, 1797, Bolonya)
- L'orfana riconosciuta (dramma giocoso, 1796, Florència)
- L'amante servitore (commedia in musica, llibret d'Antonio Simeone Sografi, 1796, Venècia)
- Il principe di Taranto (dramma giocoso, llibret de Filippo Livigni, 1797, Parma; també com La contadina fortunata, 1807)
- Il fanatico in Berlina (1797, Viena)
- Griselda, ossia La virtù al cimento (dramma semiserio, llibret de Angelo Anelli, 1798, Parma)
- Camilla, ossia Il sotterraneo (dramma semiserio, llibret de Giuseppe Carpani, basat en B.-J. Marsollier des Vivetières 1799, Viena)
- Il maestro di ballo (farsa, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1799, Venècia)
- Il morto vivo (opera buffa, llibret de Carlo Prospero Defranceschi, 1799, Viena)
- La testa riscaldata (farsa, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1800, Venècia)
- La sonnambula (farsa, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1800, Venècia)
- Ginevra degli Almieri (opera tragicomica, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1800, Viena)
- Poche ma buone, ossia Le donne cambiate (opera buffa, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1800, Viena; també com Der lustige Schuster, Offenbach, 1800 ca. e Lipsia, 1890 ca.)
- Achille (melodramma eroico, llibret de Giovanni De Gamerra, basat en Homer, 1801, Viena)
- I fuorusciti di Florència (opera semiseria, llibret d'Angelo Anelli, 1802, Dresden)
- Sargino, ossia L'allievo dell'amore (dramma eroicomico, llibret de Giuseppe Maria Foppa, 1803, Dresden)
- Lodoiska (dramma eroico, llibret de Francesco Gonella, 1804, Bolonya)
- Leonora, ossia L'amore conjugale (dramma semiserio, llibret de Giovanni Schmidt, basat en J. N. Bouilly, 1804, Dresden)
- Sofonisba (dramma serio, llibret de Giovanni Schmidt, 1805, Bolonya)
- Il maniscalco (dramma giocoso, 1805, Florència)
- Numa Pompilio (dramma serio, llibret de Pietro Bagnoli, 1808, París)
- Cleopatra (1808, París)
- Diana e Endimione, ossia Il ritardo (intermezzo, llibret de Stefano Vestris, 1809, París)
- Agnese (dramma semiserio, llibret de Luigi Buonavoglia, basat en Filippo Casari, 1809, Parma)
- La Didone (melodramma serio, llibret de Pietro Metastasio, 1810, París)
- Un pazzo ne fa cento (opera buffa, 1812, Florència)
- I Baccanti (opera seria, llibret de Gaetano Rossi, 1813, París)
- Poche ma buone, ossia La moglie ravveduta (farsa comica, llibret de Giovanni De Gamerra, 1813, Roma)
- L'oriflamme (opéra, llibret de C.-G. Etienne e L.P.-M.-F. Baour-Lormian, 1814, París)
- Oro non compra amore (opera buffa, 1814, Pavia)
- L'eroismo in amore (melodramma serio, llibret de Luigi Romanelli, 1815, Milà)
- La primavera felice (opera giocosa, llibret de Luigi Balocchi, 1816, París)
- Le maître de chapelle, ou Le souper imprévu (opéra comique, llibret de S. Gay, dopo A. Duval, 1821, París)
- Blanche de Provence, ou La cour des fées (opéra, llibret de M. E. G. M. Théaulon e de Rancé, 1821, París)
- La marquise de Brinvilliers (opéra comique, 1831, París)
- Un caprice de femme (opéra comique, llibret de J. P. F. Lesguillon, 1834, París)
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alier, Roger. Història de l'òpera italiana. Empúries, 1992, p. 93. ISBN 9788475963570.
- ↑ «Ferdinando Paër». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 156. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 19, pàg. 851-52 (ISBN 84-239-4519-7)