Ferganà (regió)
Farg‘ona viloyati (uz)  | |||||
| Tipus | regió de l'Uzbekistan | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Uzbekistan | ||||
| Capital | Ferganà | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.564.800 (2017) (527,34 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6.760 km² | ||||
| Altitud | 400 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 15 gener 1938 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | UZ-FA | ||||
| Lloc web | en.ferghana.uz | ||||
Ferganà és una de les províncies de l'Uzbekistan, situada a la part sud de la vall de Ferganà, a l'extrem est del país. Limita amb les províncies uzbekes de Namangan i Andijan, així com amb el Kirguizistan (províncies de Batkén i Oix) i el Tadjikistan (província de Sughd). La seva capital és la ciutat de Ferganà[1] i ocupa una superfície de 6.760 km2.[2][3]
Divisió administrativa
[modifica]
La província de Ferganà consta de 15 districtes i quatre ciutats a nivell de districte: Ferganà, Kokand, Quvasoy i Margilan.[1][2]
| Nom del districte | Capital | |
|---|---|---|
| 1 | Districte d'Oltiariq | Oltiariq |
| 2 | Districte de Bagʻdod | Bagʻdod |
| 3 | Districte de Beshariq | Beshariq |
| 4 | Districte de Buvayda | Ibrat |
| 5 | Districte de Dangʻara | Dangʻara |
| 6 | Districte de Fergana | Chimyon |
| 7 | Districte de Furqat | Navbahor |
| 8 | Districte de Qoʻshtepa | Langar |
| 9 | Districte de Quva | Quva |
| 10 | Districte de Rishton | Rishton |
| 11 | Districte de Soʻx | Ravon |
| 12 | Districte de Toshloq | Toshloq |
| 13 | Districte d'Uchkoʻprik | Uchkoʻprik |
| 14 | Districte d'Uzbekistan | Jaypan |
| 15 | Districte de Yozyovon | Yozyovon |
Hi ha 9 ciutats (Ferganà, Margilan, Quvasoy, Kokand, Tinchlik, Beshariq, Quva, Rishton, Yaypan) i 197 assentaments de tipus urbà a la regió de Ferganà.[1][2] La regió de Ferganà té un clima típicament continental amb diferències extremes entre les temperatures d'hivern i d'estiu.
L'agricultura és la principal activitat econòmica de la regió, principalment el cotó de regadiu, la sericicultura, l'horticultura i el vi. La ramaderia es concentra en la producció de carn i llet. Els recursos naturals inclouen jaciments de petroli, argiles ceràmiques i materials de construcció. La indústria es basa principalment en la refinació del petroli, la producció de fertilitzants i productes químics, el tèxtil de la seda, la indústria lleugera i de confecció. La zona també és un centre per a la producció d'artesania tradicional uzbeka, especialment la terrissa.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Classification system of territorial units of the Republic of Uzbekistan» (en uz, ru). The State Committee of the Republic of Uzbekistan on statistics, 01-07-2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Oʻzbekiston Respublikasining maʼmuriy-hududiy boʻlinishi» (en uzbek). The State Committee of the Republic of Uzbekistan on statistics, 01-07-2021. Arxivat de l'original el 4 February 2022.
- ↑ «O'zbekistonda eng ko'p aholi qaysi viloyatda yashaydi?» (en uzbek). Qalampir.uz. [Consulta: 10 febrer 2022].