Vés al contingut

Fernando Alba Álvarez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFernando Alba Álvarez
Biografia
Naixement1944 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Salas (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, professor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Fernando Alba Álvarez (La Folguerosa, llogaret del municipi de Salas, Astúries, 1944) és un escultor espanyol.[1][2][3] Inicia la seva formació molt influït per l'amistat que l'unia al pintor valencià establert a Astúries Jorge Martínez Jordà, amb qui va aprendre dibuix i modelatge del natural. També es va matricular i va formar artísticament a l'Escola d'Arts Aplicades d'Oviedo i, més tard, al Cercle de Belles Arts de Madrid.[2] La seva primera exposició individual és de 1966, a la galeria Benedet d'Oviedo i en 1991 es va celebrar una exposició antològica al Museu Juan Barjola de Gijón. Mentrestant, a 1971, amb l'ajuda i participació d'altres escultors com Mariano Navascués, Manuel Arenas i Maria Antònia Salomé; i el pintor Alejandro Mieres; funda el grup "Astur 71".[2] Com a escultor ha treballat amb qualsevol material, des de la fusta, el fang, el ferro, el bronze o amb qualsevol objecte trobat o buscat, amb el qual crear una forma que expressi un sentiment, una idea.[1] Fernando Alba es dedica tant a la seva pròpia activitat artística, com a la seva tasca com a docent a l'Escola d'Arts i Oficis d'Oviedo.[1][2]

Activitat artística

[modifica]
Exposicions individuals
  • Galeria Benedet, Oviedo. 1966[1]
  • Casa de Cultura d'Avilés. 1966[1]
  • Caixa d'Estalvis d'Astúries, Oviedo.1967[1]
  • Casa de Cultura d'Avilés.1967[1]
  • Tapicerías Gancedo, Madrid.1968.[1]
  • Galeria Tassili, Oviedo.1979.[1]
  • Galeria Juan Gris, Oviedo. 1981.[1]
  • Casa de Cultura d'Avilés.1981.[1]
  • Universitat Popular, Gijón. 1989.[1]
  • Sala de Trobades de la Casa de Nava de Gijón. 1989.[1]
  • Museu Barjola, Gijón. 1991.[1]
  • Sala Principat d'Astúries, Madrid. 1991.[1]
Exposicions col·lectives
  • "Pintors i Escultors de la Galeria Benedet", Oviedo. 1966.[1]
  • Exposicions Nacionals, Palau del Retiro, Madrid. 1967.[1]
  • Exposicions Nacionals, Palau del Retiro, Madrid. 1968.[1]
  • Galeria Tassili, Oviedo (amb el Grup Astur 71). 1971.[1]
  • II Biennal Internacional d'Escultura, Museu Sant Termo, Sant Sebastià. 1971.[1]
  • Galeria Tassili, Oviedo. 1973.[1]
  • "Mestres Asturians", Galeria de Luis, Madrid. 1974.[1]
  • "Mostra d'Art Realitat, Barcelona. 1974.[1]
  • "Art a Astúries", Avilés, Mieres, Oviedo i Lugo. 1974.[1]
  • Galeria Talaia, Gijón. 1975.[1]
  • "Primer Concurs Internacional d'Escultura Autopistes del Mediterrani", Galeria Nàrtex, Barcelona i Galeria Horitzó, Madrid. 1975.[1]
  • "Cinc artista asturians", Sala Provincial, Lleó. 1975.[1]
  • "Artistes Asturians a Vegadeo", XII Fira de Mostres de Vegadeo, Astúries. 1975.[1]
  • "Cinc artistes asturians", Galeria Vicent, Gijón. 1976.[1]
  • "Art a Vegadeo", Vegadeo, Astúries. 1976.[1]
  • "Associació d'artistes asturians", Galeria Tantra, Gijón. 1976.[1]
  • Galeria Maese Nicolás, Lleó. 1977.[1]
  • "Associació d'artistes asturians", Galeria Tantra, Gijón. 1977.[1]
  • "Dotze pintors asturians", Lleida. 1977.[1]
  • "Cinc artistes asturians", Pavelló de la Caixa d'Estalvis, Fira de Mostres d'Astúries, Gijón. 1979.[1]
  • II Biennal Nacional d'Art Ciutat d'Oviedo, Museu de Belles Arts d'Astúries, Oviedo. 1979.[1]
  • "Set artistes espanyols", Galeria Bàrbara Walte, Nova York. 1980.[1]
  • "Pintors i Escultors Espanyols pels Drets Humans", Galeria Tiépolo, Madrid. 1980.[1]
  • Premi Càceres d'Escultura", antic convent de Sant Francesc, Càceres. 1980.[1]
  • Exposició homenatge d'Artistes Espanyols i Iberoamericans a Guinea Equatorial, Sala d'Art Fira del Camp, Madrid. 1980.[1]
  • Exposició d'Escultura "Premi Càceres", Càceres. 1981.[1]
  • "Panorama de l'Art Asturià", Cercle de Belles Arts, Madrid. 1981.[1]
  • "Mostres. Pintors i Escultors asturians", Museu Casa Natal de Jovellanos, Gijón. 1982.[1]
  • III Biennal Nacional d'Art Ciutat d'Oviedo, Museu de Belles Arts d'Astúries, Oviedo. 1982.[1]
  • "Art asturià d'avui", Museu Municipal, Madrid. 1983.[1]
  • Homenatge a D. Pedro Caravia", Casa d'Estalvis d'Astúries, Oviedo. 1983.[1]
  • "L'Arbre", Fundació Museu Evaristo Valle, Gijón. 1985.[1]
  • "Pintors i Escultors per la Pau", Museu de Belles Arts d'Astúries, Oviedo. 1985.[1]
  • VIII Biennal Nacional d'Art Ciutat d'Oviedo, Museu de Belles Arts d'Astúries, Oviedo. 1986.[1]
  • VIII Biennal Ciutat de Zamora. Escultura Ibèrica Contemporània, Zamora. 1986.[1]
  • "Pintors i escultors asturians", Cangas de Narcea. 1986.[1]
  • "Trobades amb el 50", Centre Cultural Campoamor, Oviedo. 1987.[1]
  • "Artistes Asturians per la Pau", Centre Cultural Campoamor, Oviedo. 1988.[1]
  • "Formes en Ciment, Escultura al món des de 1920 fins avui", Roma. 1988.[1]
  • Casa de Cultura, Llanes. 1989.[1]
  • Galeria Munuza, Gijón. 1989.[1]
  • "Imatge real, imatge virtual", Jardins de la Fundació Evaristo Valle, Gijón. 1990.[1]
  • "Fragments, Actualitat de l'Art a Astúries", Sales de l'Arenal, Exposició Universal de Sevilla. 1992.[1]
  • "Escultors de cinc Dècades", (itinerant per Astúries. 1995.[1])
  • Galeria Vértice, Oviedo. 1996.[1]
  • Galeria Vértice, Oviedo. 1997.[1]
  • a Àngel González", Teatre Campoamor, Oviedo. 1997.[1]
  • "L'Escultura en Nord", Sales, Astúries i Jardins de la Fundació Museu Evaristo Valle, Gijón. 2000.[1]
  • "Occident pròxim", (itinerant per Oviedo, Avilés, Mieres i La Caritat, Astúries). 2001.[1]
  • "Recordant els vuitanta. Artistes contemporanis asturians al Museu Evaristo Valle", Galeria Espai Líquid, Gijón. 2001.[1]
  • "Confluències 2002", Edifici històric de la Universitat d'Oviedo. 2002.[1]
  • "L'Escultura a Nord II", Salas i Malleza, Astúries. 2003.[1]
  • "De tal art s'assemblen a les olles", Museu Barjola, Gijón. 2003.[1]
  • "L'Escultura a Nord II", Museu Evaristo Valle, Gijón. 2003.[1]
  • "Salvar el teix mil·lenari", Sala Mont de Pietat, Gijón. 2004.[1]
  • La indústria a l'art ", Centre municipal d'art i exposicions d'Avilés (CMAE), Avilés. 2004.[1]
  • "Extramurs 2006", Museu Antón, Candás, Astúries. 2006.[1]
  • "L'escultura a Nord 4", Sales, Astúries. 2007.[1]
  • "Nord", Sala d'Exposicions del Banco Herrero, Oviedo, Astúries. 2009.[1]
  • "Gots. 10 propostes de ceràmica artística a Astúries", Museu de Belles Arts d'Astúries, Oviedo, Astúries. 2011.[1]
  • "Motiu i motivació", Jardins del Museu Evaristo Valle, Gijón, Astúries (del 2 d'octubre de 2011 al 29 gener 2012)[1]

Obres públiques

[modifica]
  • Escultura de Formigó, 1974, Autopistes del Mediterrani, Barcelona.[1]
  • Sense títol, 1975, façana del BBVA, Plaça del Carme, Gijón.[1]
  • Homenatge a Clarín, 1984, El Lliuro.[1][3]
  • Escultura Fosa Común”, 1986, Cementiri de Sant Salvador, Oviedo.[1][3]
  • Mural, 1987, Cangas de Narcea, Astúries.[1]
  • “Escultura en chapa de hierro (Ensacor)”, 1988, barri de Ventanielles, Oviedo (retirada per l'ajuntament).[1]
  • “Sombras de Luz”, 1998, Mayán de Terra, Casablanca, Gijón.[1][3]

= Obres en museus i altres institucions

[modifica]

Premis i distincions

[modifica]
  • Premi Nacional d'Escultura. 1964.[1]
  • Premi Ateneu de Madrid. 1971.[1]
  • Premi "Primer Concurs Internacional d'Escultura Autopistes del Mediterrani", Barcelona. 1974.[1]

Bibliografia

[modifica]
  • Gran Enciclopèdia Asturiana, tom 1. Silverio Cañada Editor, Gijón.
  • "Fernando Alba", catàleg de l'exposició celebrada al Museu Barjola de Gijón el 1991. Textos: Antonio Gamoneda i Antonio G. Areces
  • " Asturias: escultores de cinco décadas ", Ramón Rodríguez. 1995. Text del catàleg "Astúries: escultors de cinc dècades", editat per la Conselleria de Cultura del Principat d'Astúries
  • Neira, Joan: " El temblor del arte ", Suplement Dominical del Comerç, Gijón, 17 març 1996
  • Catàleg de l'exposició " El temblor del arte ", 2000. Textos: Maria Soledad Álvarez
  • Elsa Presa de la Vega i Eduardo García, "Esculturas nuevas, espacios nuevos". Editat per l'Ajuntament de Gijón. 2000
  • Diccionari Enciclopèdic del Principat d'Astúries, Tom 1. Edicions Nobel, Oviedo 2004.

Referències

[modifica]