Vés al contingut

Fernando Grande-Marlaska Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFernando Grande-Marlaska Gómez
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Fernando Grande Marlasca Modifica el valor a Wikidata
26 juliol 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats

3 desembre 2019 – 21 febrer 2020 – Maria Gemma Araujo Morales →

Circumscripció electoral: Cadis

Diputat al Congrés dels Diputats
16 maig 2019 – 24 setembre 2019

Circumscripció electoral: Cadis

Ministre de l'Interior d'Espanya
7 juny 2018 –
← Juan Ignacio Zoido Álvarez
Nomenat per: Pedro Sánchez
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Deusto Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jutge, advocat, jurista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGorka Arotz (2005–) Modifica el valor a Wikidata
ParesAvelino Grande Modifica el valor a Wikidata  i Ángela Marlasca Gómez Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Fernando Grande-Marlaska Gómez (castellà: Fernando Grande Marlasca) (Bilbao, 26 de juliol de 1962) és un jutge i polític espanyol, militant del PSOE. Des del 7 de juny de 2018 ostenta el càrrec de ministre de l'Interior d'Espanya.[1]


Fins al 30 de juny de 2006 va exercir en el jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, substituint provisionalment al seu titular, el jutge Baltasar Garzón. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat cinc vegades l'estat espanyol per no investigar tortures a detinguts sota la seva custòdia.[2]

Biografia

[modifica]

Va destacar per la instrucció de causes contra membres d'ETA, Arnaldo Otegi i Fórum Filatélico. Al reincorporar-se Garzón a la seva plaça (l'1 de juliol de 2006) va quedar adscrit a la Sala penal de l'Audiència Nacional. El mateix any es va presentar com a candidat independent al Consell General del Poder Judicial. El 2007 va assumir la titularitat del Jutjat Central d'Instrucció número 3 de l'Audiència Nacional, en substitució de Teresa Palacios.

Aquell juny atribueix l'accident del Iak-42 a Turquia, que havia provocat la mort de 62 militars el 2003, a la incompetència de la tripulació. Eximint de qualsevol responsabilitat al Ministeri de Defensa i arxivant la part del sumari que afecta a la contractació del vol. El mateix mes va decidir arxivar la causa oberta contra quatre directius d'Air Madrid per presumpta estafa comesa durant la crisi que va afectar l'aerolínia al desembre de 2006 i, el setembre, va rebutjar els recursos d'apel·lació presentats per l'Associació General de Consumidors i Usuaris i la OCU contra l'acte d'arxiu.

El 30 d'agost de 2007 va decretar l'obertura de judici oral per injúries a la Corona a diversos artistes gràfics treballadors d'El Jueves.[3]

Aquest article (o secció) és manifestament incomplet.
Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.

L'octubre de 2005 es va casar amb Gorka Gómez, després de ser parella durant nou anys.[4][5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 324cat. «Hereu, Urtasun, 4 vicepresidentes i un superministre, en el nou govern de Sánchez», 19-11-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
  2. ↑ Torrús, Alejandro. «Las sospechas de torturas a detenidos bajo su custodia persiguen a Grande-Marlaska» (en castellà). Publico, 07-06-2018. [Consulta: 7 març 2020].
  3. ↑ «Obren judici oral a dos dibuixants d'«El Jueves» per la caricatura dels Prínceps». Diari de Girona, 31-08-2007. [Consulta: 19 juny 2010].
  4. ↑ "El juez Grande-Marlaska habla en El País del matrimonio gay y de su marido", a DosManzanas (castellà)
  5. ↑ "Gays célebres, Fernando Grande-Marlaska", AmbienteG (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fernando_Grande-Marlaska_Gómez&oldid=33996904»