Vés al contingut

Fernando López Miras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFernando López Miras
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1983 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Llorca (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
President Partit Popular de la Regió de Múrcia
29 setembre 2017 –
← Pedro Antonio Sánchez López
President de la Regió de Múrcia
3 maig 2017 –
← Pedro Antonio Sánchez López
Diputat a l'Assemblea Regional de Múrcia
15 juny 2015 –
Diputat a l'Assemblea Regional de Múrcia
14 juny 2011 – 14 abril 2014 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
26 octubre 2020cinquè aniversari d'El Español Modifica el valor a Wikidata
Facebook: lopezmirasfernando X: LopezMirasF Modifica el valor a Wikidata

Fernando López Miras (Llorca, 4 d'octubre de 1983) és un advocat i polític espanyol militant del Partit Popular, president de la Regió de Múrcia des del 3 de maig de 2017.

Formació i primers anys

[modifica]

Va néixer a Múrcia, a l'Hospital Universitari Verge de l'Arrixaca. Per qüestions laborals, la seva família va canviar diverses vegades de residència, cosa que el va portar a descriure's com "un nadó a Archena, un nen a Águilas, un escolar de Cartagena, un batxiller llorquí i un universitari a Múrcia " .[1]

Amb tot, i encara que reconeix la influència que va tenir en la seva formació el Col·legi dels Pares Franciscans de Cartagena,[2] el seu major vincle el té amb la ciutat de Llorca, on va viure la seva adolescència. Allà segueix molt lligat a la Setmana Santa, i en concret al Pas Blanc, on és costaler del Crist del Rescat.[3] El 2019 va ser nomenat pregoner de la Setmana Santa de Llorca.[4] Anteriorment ho havia estat també a Iecla[5] i Archena.[6]

Llicenciat en Dret, posseeix també la titulació de mediador Civil i Mercantil. Advocat al Col·legi d'Advocats de Llorca, és especialista en relacions juridicoempresarials. La seva formació postgrau és la d'un MBA (Màster en Administració i Direcció d'Empreses) per l'ENAE Business School.[7]

Abans de començar la seva etapa política, va iniciar la seva experiència laboral en el sector financer, treballant en el Banc Espanyol de Crèdit i el Banc de València[8] en les localitats de Fuente Álamo, Molina de Segura i Llorca.[9]

Durant quatre anys va ser director de Gestió de l'Hospital General Universitari Rafael Méndez, de Llorca, càrrec que exercia quan van tenir lloc els terratrèmols de l'11 de maig del 2011.[7][1]

Trajectòria política inicial

[modifica]

Als divuit anys decideix afiliar-se a les Nuevas Generaciones del Partido Popular, organització on arriba a ocupar, anys més tard, el càrrec de vicesecretari nacional d'Economia i Ocupació.[1]

A les eleccions autonòmiques de 2011 va ser elegit diputat a l'Assemblea Regional de Múrcia a les files del Partit Popular, càrrec que va mantenir fins que a l'abril de 2014 hi va renunciar per ser nomenat secretari general de la conselleria d'Economia i Hisenda de la Regió de Múrcia.[8]

Reelegit de nou com a diputat regional el 2015, va ser nomenat secretari segon de la Mesa de l'Assemblea, càrrec que abandonaria el 29 d'abril del 2017 per ser investit president de la Regió de Múrcia.[8]

Al Congrés del PP de la Regió de Múrcia de març de 2017 va ser nomenat coordinador general d'aquesta formació, càrrec que va exercir fins al següent congrés, celebrat un any després, el 18 de març de 2018, quan va ser elegit president.[10]

President de la Regió de Múrcia

[modifica]

Primer govern (2017-2019)

[modifica]

El 29 d'abril del 2017, després de la dimissió de Pedro Antonio Sánchez,[11] va ser investit president de la Regió de Múrcia en segona votació, amb l'abstenció de Ciudadanos.[12] Amb tan sols trenta-tres anys, es convertia en el president autonòmic més jove de la Democràcia a Espanya, superant José María Aznar que ho havia estat amb trenta-quatre anys.[13][14]

El 3 de maig del 2017 va prendre possessió del càrrec al Palau de San Esteban, en presència de la llavors vicepresidenta del Govern d'Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría. Establia com a prioritats del govern l'ocupació, la baixada d'impostos, el finançament autonòmic, l'aigua i les infraestructures.[15]

Segon govern (2019-2023)

[modifica]

Després d'aconseguir a les eleccions autonòmiques de 2019 16 diputats de 45 a l'Assemblea Regional, va poder mantenir la presidència gràcies a un pacte de govern amb Ciudadanos, que, a diferència de la legislatura anterior, entraria a formar part del govern, amb suport exterior de Vox.[16]

Tot i això, el març del 2021, Ciudadanos, després de la vaccinació irregular d'alts càrrecs autonòmics, inclòs el conseller de Salut, que va dimitir,[17] s'alia amb el PSOE per presentar una moció de censura per desbancar el PP de la presidència de la Regió de Múrcia i de l'alcaldia de Múrcia.[18]

Moció de censura (març de 2021)

[modifica]

Al mes de març de 2021, i davant la presentació d'una moció de censura en contra, promoguda per Partit Socialista de la Regió de Múrcia i Ciutadans,[18] incorpora al seu govern els tres membres de Ciutadans[19] que es posicionen a favor del president regional, trencant la disciplina de partit i contra el document que hores abans havien signat,[18] nomenant conseller d'Ocupació, Recerca i Universitats Francisco Álvarez García,[20] consellera d'Empresa, Indústria i Portavocia Maria del Valle Miguélez Santiago,[21] i mantenint a el seu càrrec de Vicepresidenta del Consell de Govern de la Regió de Múrcia i Consellera de Política Social, Dona, Igualtat, LGBT, Famílies i política social de la Regió de Múrcia a Isabel Franco Sánchez.[22]

Aquesta remodelació del govern regional és definida per Ciutadans, pel Partit Socialista i per gran part dels mitjans com a transfuguisme,[23][24] ja que, fins i tot podent considerar-se que aquests membres, ja expulsats de Ciutadans,[25] són fidels al pacte de 2019, són infidels a el seu partit i, per tant, trànsfugues.[26] D'aquesta manera, i segons diversos mitjans, s'incompleix el pacte antitransfuguisme.[24][27]

Debatuda la moció de censura el dia 17 de març i votada el dia 18, és rebutjada amb el suport dels tres diputats trànsfugues de Ciutadans[28] i els quatre del Grup Parlamentari Vox,[29] sospesant-se la possibilitat de cedir alguna cartera al Govern de la Regió de Múrcia a diputats expulsats de Vox.[30][31]

El dissabte 3 d'abril de 2021, Dissabte Sant, es confirma aquesta possibilitat amb el nomenament de María Isabel Campuzano Martínez com a Consellera d'Educació i Cultura del govern de la Regió de Múrcia,[32] persona que concorre a les eleccions autonòmiques d'Espanya de 2019 a la llista de la formació política Vox, de la qual és expulsada posteriorment, quedant, d'aquesta manera, cinc consellers sense adscripció clara a un partit polític formant part del govern remodelat, fet que en suposa el 50 per cent.[33][34]

Transfuguisme
[modifica]

Segons dictamen 2/2021[35] de la Comissió d'Experts Independents de la Comissió de Seguiment del Pacte per l'Estabilitat Institucional i lluita contra el Transfuguisme Polític,[36] es considera que va incórrer en una conducta trànsfuga «per ser inductor i beneficiari de la conducta trànsfuga dels i les diputades precitades.»[35] Això va ser perquè diversos diputats d'un altre partit polític van trencar la disciplina del seu partit per evitar una moció de censura contra el president regional i aquest els va mantenir o va introduir al govern regional.[37]

Eleccions de 2023

[modifica]

És nomenat candidat del Partit Popular a les eleccions autonòmiques del 28 de maig de 2023.[38] En aquestes eleccions el PP aconsegueix 21 diputats de 45. La majoria per poder ser elegit de nou president dependrà del partit Vox.[39] A la sessió d'investidura celebrada els dies 7 i 10 de juliol de 2023 l'Assemblea Regional de Múrcia rebutja investir López Miras com a president de la Regió de Múrcia a causa dels 24 vots en contra del PSOE (13), Podem (2) i Vox (9).[40][41][42][43]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Un presidente con pulseras. La Opinión, 29/04/2017
  2. ↑ Fernando vuelve a Franciscanos. La Verdad, 12/09/2017
  3. ↑ López Miras participa activamente en la Semana Santa de la Región. Europa Press, 13/04/2017
  4. ↑ Fernando López Miras será el pregonero de la Semana Santa de Lorca. La Opinión, 07/02/2019
  5. ↑ López Miras pregona la Semana Santa, “legado vivo de la Historia”. El periódico de Yecla, 11/03/2018
  6. ↑ El Presidente de la Comunidad Autónoma, Fernando López Miras, será el próximo Pregonero de la Semana Santa de Archena 2018. Ayuntamiento de Archena, 14/11/2017
  7. ↑ 7,0 7,1 Fernando López Miras. Presidente de la Comunidad Autónoma
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Asamblea Regional de Murcia. Perfil de Fernando López Miras». Arxivat de l'original el 4 de marzo de 2019. [Consulta: 13 març 2019].
  9. ↑ López Miras: "La carrera profesional para sanitarios es justa y está en la mesa". La Opinión, 26/05/2017
  10. ↑ Fernando López Miras elegido como presidente del PP de Murcia con el 93,24 de los votos. Europa Press, 18/03/2018
  11. ↑ «El expresidente de Murcia Pedro Antonio Sánchez deja la Presidencia del PP regional y su acta como diputado». , 27-09-2017.
  12. ↑ López Miras, elegido presidente de la Región de Murcia. La Opinión, 29/04/2017
  13. ↑ López Miras, el presidente autonómico más joven de España. Europa Press, 29/04/2017
  14. ↑ Fernando López Miras: «Me niego a ser la marioneta de nadie». La Verdad, 18/08/2017
  15. ↑ López Miras toma posesión como presidente de Murcia 20minutos, 03/05/2017
  16. ↑ «López Miras es investido presidente: "Este va a ser el gran Gobierno de la libertad". La Opinión, 26/07/2019». Arxivat de l'original el 23 de julio de 2020. [Consulta: 23 juliol 2020].
  17. ↑ El Confidencial. «El consejero de Salud de Murcia dimite y López Miras le defiende: "Ha sido ejemplar"», 20-01-2021. [Consulta: 18 gener 2022].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 La Verdad. «El texto íntegro de la moción de censura presentada por PSOE y Cs contra el Gobierno de López Miras», 10-02-2021. [Consulta: 14 març 2021].
  19. ↑ La Verdad. «López Miras desactiva la moción metiendo en el Gobierno a los tres disidentes de Ciudadanos», 12-03-2021. [Consulta: 14 març 2021].
  20. ↑ Hernández, Cecilia. «Francisco Álvarez, nuevo consejero de Empleo, Investigación y Universidades», 13-03-2021. Arxivat de l'original el 13 de marzo de 2021. [Consulta: 13 març 2021].
  21. ↑ Hernández, Cecilia. «Valle Miguélez, nueva consejera de Empresa, Industria y Portavocía», 13-03-2021. Arxivat de l'original el 13 de marzo de 2021. [Consulta: 13 març 2021].
  22. ↑ El País. «El PP salva su Gobierno en Murcia con tres tránsfugas de Ciudadanos», 13-03-2021. [Consulta: 13 març 2021].
  23. ↑ Santaeulalia, Inés. «Una firma y una traición en dos días: así se fraguó el golpe de los tres tránsfugas a la moción de censura en Murcia», 13-03-2021. [Consulta: 13 març 2021].
  24. ↑ 24,0 24,1 Varela, Fernando. «'Tamayazo 2.0': el PP incumple en Murcia el pacto antitransfuguismo, un papel mojado que no prevé sanciones» (en castellà), 13-03-2021. [Consulta: 13 març 2021].
  25. ↑ «Ciudadanos expulsa a los tres diputados díscolos de Murcia -» (en castellà), 13-03-2021. [Consulta: 13 març 2021].
  26. ↑ Aguirre de Cárcer, Alberto. «Naranja y en botella», 14-03-2021. [Consulta: 14 març 2021].
  27. ↑ Estaire, Óscar. «Cada partido determina quiénes son sus tránsfugas: las claves del Pacto Antitransfuguismo», 13-03-2021. [Consulta: 14 març 2021].
  28. ↑ Agencia EFE. «Todos los partidos menos el PP ven transfuguismo en la moción de censura de Murcia». [Consulta: 28 març 2021].
  29. ↑ La Opinión de Murcia. «Miras logra esquivar la moción de censura por dos votos de diferencia», 18-03-2021. [Consulta: 18 març 2021].
  30. ↑ La Opinión de Murcia. «El PP no descarta dar Educación o Industria a los diputados expulsados de Vox». [Consulta: 18 març 2021].
  31. ↑ Vadillo, Virginia. «Vox expulsa del partido a tres de sus cuatro diputados en Murcia», 23-06-2020.
  32. ↑ «Suplemento número 4 del BORM número 75 de 03/04/2021». Boletín Oficial de la Región de Murcia, 03-04-2021.
  33. ↑ Lorente, Alejandro. «El nuevo Gobierno de Miras echa a andar sin acallar las protestas», 04-04-2021. [Consulta: 4 abril 2021].
  34. ↑ García Bastida, Rubén y Ruíz Palacios, Juan. «La remodelación del Gobierno se consuma entre fuertes protestas del sector educativo», 04-04-2021. [Consulta: 4 abril 2021].
  35. ↑ 35,0 35,1 Comisión de Expertos Independientes. «DICTAMEN 2/2021», 27-05-2021.
  36. ↑ Comisión de Expertos Independientes. «Comisión de Seguimiento del Pacto por la Estabilidad Institucional y lucha contra el Transfuguismo Político».
  37. ↑ Roda, Rosa. «Una comisión de expertos del Congreso considera tránsfugas a López Miras y a los cuatro diputados de Cs que rechazaron la moción de censura», 02-06-2021. [Consulta: 2 juny 2021].
  38. ↑ «Quién es Fernando López Miras, candidato del Partido Popular en las elecciones autonómicas del 28 de Mayo | Onda Cero Radio» (en castellà), 22-05-2023. [Consulta: 31 maig 2023].
  39. ↑ «El PP de López Miras arrasa en la Región de Murcia, y roza la mayoría absoluta» (en castellà), 28-05-2023. [Consulta: 31 maig 2023].
  40. ↑ Molina, Pablo. «López Miras pierde la primera votación para su investidura» (en espanyol europeu), 07-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
  41. ↑ Conway, Álvaro García Sánchez, Erena Calvo, Elisa Reche, Aldo. «López Miras cae en la primera votación para presidir la Región de Murcia y se encomienda al apoyo de Vox el lunes» (en castellà), 07-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
  42. ↑ Vadillo, Virginia. «Vox se ratifica en el ‘no’ a López Miras y mantiene en vilo la investidura en Murcia» (en castellà), 06-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
  43. ↑ «Vox tumba la investidura de López Miras y abre un período de incertidumbre en Murcia» (en castellà), 10-07-2023. [Consulta: 10 juliol 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fernando_López_Miras&oldid=34361936»