Fernando Marías Amondo
 (2007)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 juny 1958 Bilbao (Biscaia) |
| Mort | 5 febrer 2022 (63 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional i literatura castellana |
| Ocupació | escriptor, guionista, novel·lista |
| Família | |
| Germans | Luis Marías Amondo |
| Premis | |
| |
| Lloc web | fernandomarias.com |
 
| |
Fernando Marías Amondo (Bilbao, 13 de juny de 1958 - Madrid, 5 de febrer de 2022) fou un escriptor i guionista basc en llengua castellana.[1] El 1975 es va traslladar a Madrid per estudiar cinema. La seva primera novel·la, La luz prodigiosa (1990), va guanyar el Premi Ciutat de Barbastro. El 2001, amb la novel·la El niño de los coroneles, va guanyar el Premi Nadal.[2] Va escriure, amb Juan Bas, la sèrie de culte Páginas ocultas de la historia i els guions de les pel·lícules El segon nom (Paco Plaza, 2001) i La luz prodigiosa (Miguel Hermoso, 2003), basada en la seva novel·la homònima.
Obra
[modifica]Narrativa
[modifica]- La luz prodigiosa (1990).
- Esta noche moriré (1992).
- Páginas ocultas de la historia (1997), escrita amb Juan Bas.
- Los fabulosos hombres película (1998).
- El niño de los coroneles (2001).
- La batalla de Matxitxako (2001).
- La mujer de las alas grises (2003).
- Invasor (2004).
- Cielo abajo (2005).
- El mundo se acaba todos los días (2005).
- Zara y el librero de Bagdad (2008)..
- Todo el amor y casi toda la muerte (2010).
- El silencio se mueve (2010).
- La isla del padre (2015).
Guions
[modifica]- El segon nom (2001)
- La luz prodigiosa (2002)
- Invasor (2012)
Premis
[modifica]- 1990: Premi Ciutat de Barbastre per La luz prodigiosa.
- 2001: Premi Nadal de novel·la per El niño de los coroneles.
- 2005: Premi Dulce Chacón de Narrativa Espanyola per Invasor.
- 2005: Premi Anaya per Cielo abajo.
- 2005: Premi Ateneo de Sevilla per El mundo se acaba todos los días.[3]
- 2006: Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per Cielo abajo.[4]
- 2008: Premi Gran Angular de literatura juvenil per Zara y el librero de Bagdad.
- 2010: Premi Primavera de novel·la per Todo el amor y casi toda la muerte.[5]
- 2015: Premi Biblioteca Breve per La isla del padre.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Fernando Marías Amondo» (en castellà). EcuRed. [Consulta: 11 gener 2020].
- ↑ «El guionista Fernando Marías gana el Nadal» (en castellà). El País [Madrid], 07-01-2001. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Fernando Marías obtiene el premio Ateneo de Sevilla de novela» (en castellà). ABC, 17-06-2005. [Consulta: 11 gener 2020].
- ↑ «Fernando Marías, Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil por» (en castellà). La Vanguardia, 16-10-2006. [Consulta: 11 gener 2020].
- ↑ «Fernando Marías, Premio Primavera de Novela» (en castellà). Europa Press, 24-02-2010. [Consulta: 11 gener 2020].
- ↑ «Fernando Marías, Premio Biblioteca Breve por 'La isla del Padre'» (en castellà). Público, 09-02-2015. [Consulta: 11 gener 2020].
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Lorenzo Silva El alquimista impaciente |
Premi Nadal de novel·la 2001 |
Succeït per: Ángela Vallvey Los estados carenciales |
| Precedit per: Rafael Torres Los náufragos de Stambroock |
Premi Ateneo de Sevilla 2005 |
Succeït per: Eugenia Rico El otoño alemán |
| Precedit per: Antonio Rodríguez Almodóvar El bosque de los sueños |
Premi Nacional de literatura infantil i juvenil 2006 |
Succeït per: Jordi Sierra i Fabra Kafka y la muñeca viajera |
| Precedit per: Luis Sepúlveda La sombra de lo que fuimos |
Premi Primavera de Novel·la 2010 |
Succeït per: Raúl del Pozo El reclamo |