Vés al contingut

Fernando Solano Costa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFernando Solano Costa
Biografia
Naixement1913 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1992 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 juliol 1953 – Francisco Caballero Ibáñez →
Catedràtic d'universitat
1951 –
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Procurador a Corts
14 juliol 1946 – 6 abril 1949
← Laureano Labarta Ubieto
President de la Diputació Provincial de Saragossa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata

Fernando Solano Costa (Saragossa, 1913 - 1992) va ser un historiador aragonès, catedràtic d'Història d'Espanya en les edats Moderna i Contemporània, Història d'Amèrica i de la Colonització Espanyola a Amèrica an la Universitat de Saragossa.

Estudià als Col·legis dels jesuïtes de Tudela i Saragossa i el 1936 es llicencià en dret i en filosofia i lletres (amb premi extraordinari). Fou un entusiasta militant de Falange Española i el curs 1939-1940 fou professor ajudant a la Universitat de Saragossa, alhora que va promoure la creació a Saragossa de la Delegació d'Educació i Cultura. També va participar en la creació dels Col·legis Majors Universitaris «Fernando el Católico», «Pedro Cerbuna» i «Santa Isabel», sent nomenat director dels dos primers, fosos, en 1940.

Des de 1955 a 1975 va ocupar el Vicedeganat de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, amb els degans José María Lacarra i Antonio Beltrán.

Com a Vicepresident de la Diputació Provincial de Saragossa —la presidència de la qual exerciria entre 1949 i 1953— va promoure la fundació de la Institución Fernando el Católico, de la qual va anar director fins a 1977, dedicant-se amb entusiasme a la recuperació dels Congressos d'Història de la Corona d'Aragó i a la creació del Col·legi d'Aragó. Va col·laborar amb el Ministeri d'Informació i Turisme com a censor de llibres en 1968.

Es considerava deixeble d'Andrés Giménez Soler i Jaume Vicens i Vives, dels qui fou Professor Adjunt.

Enllaços externs

[modifica]