Fernando Vizcaíno Casas
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 febrer 1926  València |
| Mort | 2 novembre 2003 (77 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme, crítica de cinema, dret laboral, activitat literària i forma dramàtica |
| Ocupació | periodista, guionista, dramaturg, advocat, escriptor, jurista |
| Gènere | Dramatúrgia |
 
| |
Fernando Vizcaíno Casas (València, 23 de febrer de 1926 – Madrid, 2 de novembre de 2003), advocat, fou un escriptor i periodista valencià en llengua castellana.
Obra
[modifica]Els seus escrits eren obertament favorables a l'Espanya franquista, amb llibres com De camisa vieja a chaqueta nueva (1976), ¡Viva Franco! (con perdón) (1980), Las autonosuyas (1981), Zona Roja (1986), El año en que volaron a Carrero Blanco (1993), El año que Franco murió en la cama (1993), El año en que Franco hizo rey a don Juan Carlos (1994), on retratava la seva visió de la transició espanyola des del punt de vista dels defensors dels colpistes del 1939.[1] Durant les dècades de 1970 i 1980 va col·laborar amb el director de cinema Rafael Gil en una sèrie de films que defensaven el règim.
Com a advocat, es va especialitzar en la problemàtica jurídica del teatre i dels actors, i publicà Summa de legislación del espectáculo (1962) i La nueva legislación cinematográfica española (1964). El 1971 es va iniciar com a novel·lista; el seu primer i major èxit fou Y al tercer año resucitó (1978).
Referències
[modifica]- ↑ Casado, Diego. «Proponen a un escritor defensor del franquismo para nombrar una sala de lectura municipal en Chamberí» (en castellà), 13-09-2021. [Consulta: 29 agost 2023].