Vés al contingut

Ferran II de Ribagorça

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerran II de Ribagorça

Retrat de Ferran d'Aragó Gurrea, 5è duc de Vilafermosa (h. 1573), per Roland de Mois.Museu de Belles Arts de València Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Fernando de Gurrea y Aragón Modifica el valor a Wikidata
20 abril 1546 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Pedrola (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1592 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Castle of Miranda de Ebro (província de Burgos) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSepulcro de Fernando de Gurrea y Aragón (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Ribagorça (1581 (Gregorià)–1592)
Duc de Vilafermosa (1581–1592) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJohana of Pernštejna (1585–1592) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaría Luisa de Aragón y Gurrea Modifica el valor a Wikidata
ParesMartí I de Ribagorça Modifica el valor a Wikidata  i Lluïsa de Borja i d’Aragó Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancesc I de Ribagorça
Joan Alfons I de Ribagorça Modifica el valor a Wikidata

Ferran d'Aragó i de Borja (1546-1592). Últim comte de Ribagorça i V duc de Vilafermosa (1581-1592).

Fill de Martí I de Ribagorça i de Lluïsa de Borja i Aragó "la Santa duquessa" (1520-1560), filla de Joan II Borja.

Rebé el comtat de Ribagorça en plena revolta popular afavorida per cercles pròxims al monarca Felip II de Castella. Un nou esclat de violència assolà Benavarri el 1587 amb l'ajuda de bandolers catalans i amb el suport del comte de Chinchón, tresorer general del Consell d'Aragó i enemic dels Vilafermosa. Aquestes revoltes, que donaren lloc a una guerra civil al comtat entre partidaris del comte i partidaris del rei,[1] coincidiren amb les alteracions d'Aragó; aleshores, el 1591, Felip I d'Aragó i II de Castella, per tal de restablir l'ordre, obligà el comte Ferran a renunciar a canvi d'una compensació econòmica, i el comtat revertí a la Corona d'Aragó.

El seu germà Francesc, va heretar el ducat de Vilafermosa i va continuar la lluita pel comtat de Ribagorça, del qual s'autoanomenava Francesc I de Ribagorça fins al 1598, quan finí.

El comtat continuà existint, tot i que desmembrat i sense cap visible, fins al 1716 amb el Decret de Nova Planta.

Referències

[modifica]
  1. «Quan el Pirineu era el Far West». El Periòdic, 18-11-2012. [Consulta: 20 novembre 2023].


Precedit per:
Martí I
Comte de Ribagorça
1581-1592
Succeït per:
Integració a la Corona
Duc de Vilafermosa
1581-1592
Succeït per:
Francesc I