Ferran Sáez Mateu

Ferran Sáez Mateu
	;
Biografia
Naixement	23 juny 1964 (60 anys); la Granja d'Escarp (Segrià)
Director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis
	2011 – 2015
Activitat
Ocupació	escriptor, filòsof, professor d'universitat
Família
Germans	Anna Sàez Mateu
Premis
	(1996) Premi Pere Calders d'assaig (1998) Premi Josep Vallverdú d'assaig (1999) Premi Joan Fuster d'assaig (2019) Premi Carles Rahola d'assaig

Ferran Sáez Mateu (la Granja d'Escarp, Segrià, 1964) és un escriptor i professor universitari, especialista en Montaigne, sobre qui va fer la tesi doctoral i diversos estudis i traduccions.

Biografia

És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor titular a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull. Ha estat director de l'Institut d'Estudis Polítics Blanquerna i coordinador del programa de doctorat «Política, media, societat» de la Universitat Ramon Llull, així com professor del programa de doctorat IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Entre el 1999 i el 2005 es va ocupar de temes relacionats amb la recerca al CETC, i va formar part del consell de redacció d'Idees, revista que posteriorment va dirigir entre 2011 i 2015. Ha estat l'investigador principal (IP) del GRECOM (Grup de Recerca en Comunicació, Opinió Pública i Memòria) de la Universitat Ramon Llull des de 2006 fins a 2017.^[1]

Col·labora regularment al diari Ara, i també va escriure al diari Avui durant dotze anys, al setmanari El Temps des de 2005 fins a 2017, a La Vanguardia, a Segre, a Elsingulardigital.cat, Catalunya Oberta.cat, a Catalunya Ràdio, a Barcelona Televisió i a altres mitjans de comunicació, i ha format part del consell assessor de diverses revistes de pensament. Entre 2011 i 2015 va ser el director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC) de la Generalitat de Catalunya.^[2]^[3]

L'obra assagística de Ferran Sáez Mateu ha estat mereixedora de premis com el Joan Fuster (1999) o el Josep Vallverdú (1998). L'any 1996 va ser guardonat també amb el Premi Pere Calders, per l'obra La invenció de l'home. La seva principal línia de recerca acadèmica és la que correlaciona democràcia i comunicació.

Malgrat que el gruix de la seva obra és de caràcter assagístic, ha fet també diverses incursions en la literatura de ficció i en la poesia. El 2019 va guanyar el 40è premi Carles Rahola d'assaig amb el dietari filosòfic La vida aèria.

Pertany al consell assessor de la Fundació Joan Maragall-Cristianisme i Cultura, i als consells de redacció de les revistes Qüestions de Vida Cristiana i Serra d'Or. Des de 2022, la biblioteca pública de La Granja d'Escarp porta el seu nom^[4]

Compositor i intèrpret poliinstrumentista, posseeix la col·lecció privada d'instruments musicals més important de Catalunya.^[5]

Obres

Assaig

La fi del progressisme il·lustrat. El debat natura / artifici en la política, Pòrtic/Grup 62, Barcelona, 2024
La intimidad perdida, Herder, Barcelona, 2024
Acaçar la boira, Pòrtic/Grup 62, Barcelona, 2022^[6]
La vida aèria, Pòrtic/Grup 62, Barcelona, 2019
El cos de l'esperit. Sobre la culturització de l'herència cristiana, Viena Edicions, Barcelona, 2019
La superficie. La vida entre pantallas, ED Libros, Barcelona, 2018
Populisme. El llenguatge de l'adulació de les masses, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2018
Progresismo, Tibidabo Ediciones, Barcelona, 2017
Estranya forma de vida, Acontravent, Barcelona, 2016
"Els caníbals" de Michel de Montaigne. Traducció, estudi introductori i notes, Edicions de la ela geminada, Girona, 2015
Els bons salvatges, L'Arquer, Mina, 2008
Principis d'acústica mediàtica, Fundació Universitat de Girona, Girona, 2008
Mitjans de comunicació i valors, ESADE/Fundació Lluís Carulla, Barcelona, 2008
La participació política, Editorial UOC, Barcelona, 2007
Què (ens) passa?. Subjecte, identitat i cultura en l'era de la simulació, Proa, Barcelona, 2003
Comunicació i argumentació, Trípodos / Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (URL), Barcelona, 2003
Dislocacions, Edicions 3 i 4, València, 1999. (Premi Joan Fuster d'assaig 1999)
El crepuscle de la democràcia, Edicions 62, Barcelona, 1999. (Premi Josep Vallverdú d'assaig 1998)
La invenció de l'Home, Pòrtic/Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998. (Premi Pere Calders)
Montaigne i les conceptualitzacions de la diferència antropològica al segle XVI, Universitat de Barcelona-PPU, Barcelona, 1993
Michel de Montaigne: Dels Caníbals. Societat Catalana de Filosofia / Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1992

Poesia

Omertà, edició d'Angel Caffarena, Ediciones El Guadalhorce, Màlaga, 1992
Teoria de la memòria, Dama Ginebra / Universitat de Lleida, Lleida, 1989

Narrativa

Els morts riallers, Amsterdam, Barcelona, 2021
La nit contra tu. Una novel·la gòtica de la Barcelona dels vuitanta, Proa / Grup 62, Barcelona, 2016
Les ombres errants, La Magrana-RBA, Barcelona, 2012^[7]
Vides improbables. Una història dels heterodoxos catalans, Acontravent, Barcelona, 2010

Obres col·lectives

La justícia en temps miserables i l'autoritarisme. Debats a Sant Ildefons (2018-2019), Círculo Rojo, 2020.
Joan Fuster: indagació, pensament i literatura, Publicacions de la Universitat de València, València, 2019
Filosofar. Pensar desde Cataluña, edició a càrrec de Ferran Sáez Mateu, ED Libros, Barcelona, 2017
La memòria col·lectiva als mitjans, Edició a càrrec de Ferran Sáez Mateu i Elena Yeste, Proteus, Barcelona, 2014
Tombes i lletres, Edicions Sidillà, Girona, 2011
Valors tous en temps durs, Barcino, Barcelona, 2011
Hermenèutica i Modernitat, Barcelonesa d'Edicions, Barcelona, 2009
Valors útils per a la Catalunya del futur, Barcino, Barcelona, 2009
Els valors dels catalans, Barcino, Barcelona, 2008
Dalis Medienspielen. Falsche Fährten und paranoische Selbsinszenierungen in den Künsten", Verlag, Bielefeld, 2007
Memòria històrica, entre la ideologia i la justícia, Inehca, Barcelona, 2007
La rectificació, Destino, Barcelona, 2006
Catalunya, reptes ètics, Proa, Barcelona, 2006
Del humanismo al humanitarismo, Horsori, Barcelona, 2006
Què ens mou? Sis valors a debat, Mina, Barcelona, 2006
Identitats, Afers, València, 2006
La construcció de la societat responsable, CEJP, Barcelona, 2006
Cataluña-España. Relaciones políticas y culturales, Icària, Barcelona, 2003
Parnassius Apollo, Proa, Barcelona, 2002
La Modernitat inacabada, Ajuntament de Lleida, Lleida, 2000
Idees de Poder, UIC, Barcelona, 2000
Estudis cartesians, Barcelonesa d'Edicions, 1996

Estudis acadèmics sobre l'autor

Josep Murgades: "Ficada de dit a la nafra: l'obra de Ferran Sáez Mateu", Revista de Catalunya, número 159, any 2001, pp. 89–99*^[8]
Jesús Purroy: "Dislocacions by Ferran Sáez Mateu", Public Understanding of Science, 10:441, 2001
Gonçal Mayos: "Els bons salvatges. El fracàs inevitable de les utopies polítiques modernes" de Ferran Sáez Mateu, VIA. Valors, idees i actituds, n. 8, 2009, pp. 209–211, en el Web de G. Mayos (UB)

Referències

↑ «II simposi 'La memòria col·lectiva als mitjans'», 25-09-2014. [Consulta: 24 octubre 2019].
↑ «IDEES. Revista de Temes Contemporanis (Centre d'Estudis de Temes Contemporanis)».
↑ «Ferran Sáez Mateu». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
↑ ^{[enllaç sense format]} https://granjaescarp.ddl.net/actualitat/noticies/la-biblioteca-de-la-granja-d2019escarp-passara-a-denominar-se-biblioteca-municipal-ferran-saez
↑ Matas, Claudio. «Col·leccionista d'instruments musicals antics», 01-04-2019. [Consulta: 22 octubre 2019].
↑ «Ferran Sáez Mateu ens presenta les memòries "Acaçar la boira"». Més 324, 18-10-2022. [Consulta: 28 gener 2023].
↑ Montserrat Serra. «Ferran Sáez Mateu: 'Això que vivim no ha passat mai abans, per tant, no hi ha guió». Vilaweb, 08-10-2012. [Consulta: 8 octubre 2012].
↑ «Ficada de dit a la nafra: l'obra de Ferran Sáez Mateu / - Traces : base de dades de llengua i literatura catalanes».

Enllaços externs

Premis i fites
Precedit per: Carles Hac Mor Despintura del Jo	Premi Joan Fuster d'assaig 1999	Succeït per: Albert Toldrà i Vilardell Aprés la mort

[1] «II simposi 'La memòria col·lectiva als mitjans'», 25-09-2014. [Consulta: 24 octubre 2019].

[2] «IDEES. Revista de Temes Contemporanis (Centre d'Estudis de Temes Contemporanis)».

[3] «Ferran Sáez Mateu». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].

[4] {[enllaç sense format]} https://granjaescarp.ddl.net/actualitat/noticies/la-biblioteca-de-la-granja-d2019escarp-passara-a-denominar-se-biblioteca-municipal-ferran-saez

[5] Matas, Claudio. «Col·leccionista d'instruments musicals antics», 01-04-2019. [Consulta: 22 octubre 2019].

[6] «Ferran Sáez Mateu ens presenta les memòries "Acaçar la boira"». Més 324, 18-10-2022. [Consulta: 28 gener 2023].

[vilaweb20121008-7] Montserrat Serra. «Ferran Sáez Mateu: 'Això que vivim no ha passat mai abans, per tant, no hi ha guió». Vilaweb, 08-10-2012. [Consulta: 8 octubre 2012].

[8] «Ficada de dit a la nafra: l'obra de Ferran Sáez Mateu / - Traces : base de dades de llengua i literatura catalanes».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1)
Bases d'informació	GEC (1)