1999
Aparença
Aquest article tracta sobre l'any. Vegeu-ne altres significats a «1999 (Love of Lesbian)». |
Tipus | any civil i any comú que comença en divendres |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1999 (mcmxcix) |
Islàmic | 1420 – 1421 |
Xinès | 4695 – 4696 |
Hebreu | 5759 – 5760 |
Calendaris hindús | 2054 – 2055 (Vikram Samvat) 1921 – 1922 (Shaka Samvat) 5100 – 5101 (Kali Yuga) |
Persa | 1377 – 1378 |
Armeni | 1448 |
Rúnic | 2249 |
Ab urbe condita | 2752 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
Dècades | |
1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020 | |
Anys | |
1996 1997 1998 - 1999 - 2000 2001 2002 |
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Esdeveniments
[modifica]- 1 de gener, Europa: entra en vigor l'euro (€) en onze dels quinze països de la Unió Europea, només com a unitat de compte així que es continuen fent servir les monedes de cada país per a efectuar pagaments en metàl·lic, tanmateix el tipus de canvi de moneda entre aquestes queda fixat de manera invariable, fins al primer de gener del 2002, data en què es posen en circulació les monedes i bitllets de la moneda única.
- 21 de gener, Badalona: es reinaugura el remodelat Teatre Zorrilla.[1]
- 18 de maig, Sallentː La festa de les Enramades és declarada Festa tradicional d’interès nacional per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya.[2]
- 11 de setembre, es publica el llibre Jo no sóc espanyol, de Víctor Alexandre.
- 1 de novembre, Vilafranca del Penedès: es carrega per primer cop una torre de vuit sense folre, per part dels Castellers de Vilafranca.
- Resta del món
- 25 de gener: Es comença a emetre la sèrie de televisió Zoboomafoo
- 16 de febrer, Uzbekistan: Es produeixen una cadena d'atemptats amb cotxe bomba a la capital Taixkent.
- 4 de març, Estats Units: s'hi publica un llibre que relata l'afer de Bill Clinton amb Monica Lewinsky.
- 12 de març: Polònia, Hongria i la República Txeca es converteixen en membres de l'OTAN.
- 1 d'abril: es forma el territori canadenc de Nunavut.
- 9 d'abril: és assassinat el president de Nigèria, Ibrahim Baré Maïnassara.
- 23 de juliol, cap Canaveralː El Columbia surt a l'espai en la primera missió comandada per una dona, Eileen Collins.[3]
- 17 d'agost, İzmit, Turquia: Un terratrèmol de magnitud 7,4 en l'escala de magnitud de moment deixa 17.000 morts.
- 1 d'octubre: L'Aeroport Internacional de Xangai-Pudong obre les seves portes a la Xina, assumint tots els vols internacionals des de Hongqiao.
- 7 d'octubre, Moscou, Rússia: La periodista Anna Politkóvskaia, una de les periodistes més crítiques amb el govern rus de Putin per la corrupció i els crims de guerra en la segona guerra de Txetxènia.[4]
- 31 d'octubre
- El vol 990 d'EgyptAir, que viatjava de Nova York al Caire, es va estavellar enfront de la costa de Nantucket, Massachusetts, matant als 217 a bord.[5]
- L'Església Catòlica Romana i diversos líders de l'Església Luterana signen la Declaració Conjunta sobre la Doctrina de la Justificació, intentant resoldre una disputa doctrinal centenària sobre la naturalesa de la fe i la salvació.[6]
- 5 de novembre, Madrid Espanya: s'hi promulga la llei que permet als pares de triar l'ordre dels dos cognoms dels fills.
- 31 de desembre, Panamà: el Canal passa a mans panamenyes, d'acord amb els Tractats que Jimmy Carter i Omar Torrijos havien signat i que el Senat dels Estats Units havia ratificat el 18 d'abril de 1978.
- 31 de desembre: En finalitzar el dia acaben els anys 1000 i comencen els anys 2000. El canvi de la unitat de miler en la data convoca una de les celebracions més grans de la història.
- el Regne Unit: es duu a terme el procés de devolució de competències al Parlament Escocès (Devolution).
- Es funda l'empresa Xrefer.
- Formació de la banda de Melbourne, Clann Zú
Cinema i televisió
[modifica]- Categoria principal: Pel·lícules del 1999
M/d | Direcció | Títol | Gènere |
---|---|---|---|
Conrad Son | Les excursionistes calentes | pornogràfic | |
09/03 | Woody Allen | Acords i desacords | com. dramàtica |
05/13 | Daniel Barone | Alma mía | com. romàntica |
05/19 | Jim Jarmusch | Ghost Dog: The Way of the Samurai | acció |
07/16 | Stanley Kubrick | Eyes Wide Shut | drama eròtic |
07/09 | Turi Meyer | Candyman: Day of the Dead | por |
Música i ràdio
[modifica]M/d | Artistes | Títol | Estils |
---|---|---|---|
Antònia Font | Antònia Font | pop | |
Inadaptats | X | rock fusió | |
10/11 | Coldplay | The Blue Room | pop |
11/16 | Dr. Dre | 2001 | rap |
08/10 | Lynyrd Skynyrd | Edge of Forever | rock |
11/23 | Metallica | S&M | rock simf. |
Ada Milea | Republica Mioritică România | cançó | |
09/09 | Muse | Showbiz | rock alt. |
06/08 | Red Hot Chili Peppers | Californication | rock |
09/14 | Joaquín Sabina | 19 días y 500 noches | cançó |
11/09 | Savage Garden | Affirmation | pop |
03/08 | Silverchair | Neon Ballroom | rock alt. |
09/20 | Supergrass | Supergrass | rock alt. |
05/24 | Travis | The Man Who | rock alt. |
- Categoria principal: Discs del 1999
Premis Nobel
[modifica]Camp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química | |
Medicina o Fisiologia | |
Literatura | |
Pau | |
Economia |
Naixements
[modifica]M/d | Nom i cognoms | Activitat | Origen |
---|---|---|---|
03/02 | Pep Busquets | jugador de bàsquet | granollerí |
05/22 | Camren Bicondova | actriu | californiana |
Les persones nascudes el 1999 faran 25 anys durant 2024.
Països Catalans
- 28 d'abril, Beniparrellː Ana Puertes Espadas, pilotaire valenciana, jugant en la modalitat de raspall.[7]
- 10 de juny, Vilassar de Marː Ona Batlle Pascual, futbolista catalana, defensa del FC Barcelona.[8]
- 27 de juny, Sant Climent de Llobregat: Aitana Ocaña, coneguda com a Aitana, cantant catalana.[9]
Resta del món
- 11 de juny:
- Atlanta: Katelyn Nacon, actriu estatunidenca.
- Aquisgrà: Kai Havertz, futbolista alemany.
- 27 de juny - Atlanta: Chandler Riggs, actor estatunidenc.
Defuncions
[modifica]# | Nom i llinatges | Activitat | Origen | E/M |
---|---|---|---|---|
05/04 | Lluís Casanova Giner | empresari | oliver | 90 |
10/18 | Eduard Soler i Estruch | escriptor | castelloner | 87 |
12/22 | Per Pavels Aabel | actor | noruec | 97 |
- Categoria principal: Morts el 1999
Entre les morts destacades de l'any hi ha les dels cantants Carles Sabater i Amália Rodrigues, el cineasta Stanley Kubrick o el compositor Joaquín Rodrigo.
-
13/II Carles Sabater
-
XI/28 Rafael Alberti
- Països Catalans
- 13 de febrer - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès: Carles Sabater, cantant de Sau i actor (n. 1962).
- 15 de març - Barcelona: Mercè Torrents i Bertrana, pedagoga i escriptora catalana.[10]
- 19 de març - Barcelona: José Agustín Goytisolo, poeta català en llengua castellana (n. 1928).[11]
- 14 d'abril, Barcelona: Tone Høverstad, dissenyadora gràfica noruega afincada a Barcelona.[12]
- 18 d'abril - Madrid, Espanya: Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià (n. 1913).
- 23 d'abril - Figueres: Maria Àngels Anglada i d'Abadal, poetessa i novel·lista.[13]
- 27 d'abril - Barcelona: Dolors Castelltort i Vila, atleta i jugadora de bàsquet (n. 1913).[14]
- 24 de maig - Terrassa: Rosa Puig i Llonch, compositora, pianista, professora (n. 1901).[15]
- 6 de juliol - Madrid: Joaquín Rodrigo Vidre, compositor valencià (97 anys).[16]
- 9 de juliol - Badalona: Joan Pich i Santasusana, músic català, violoncel·lista, compositor, pedagog i director d'orquestra (n. 1911).
- 29 d'agost - Sant Cugat del Vallèsː Pilar Llorens i Souto –Pastora Martos–, ballarina, traductora, creadora i crítica de dansa (n. 1929).[17]
- 1 de desembre - Barcelona: Carme Millà Tersol, dibuixant i cartellista anarquista catalana.[18]
- 6 de desembre, Madrid: Josita Hernán, actriu, directora d'escena i professora de teatre.[19]
- 7 de desembre - Palma, Mallorcaː Catalina Valls Aguiló –Catina Valls–, actriu de teatre mallorquina i directora teatral (n. 1906).[20]
- Resta del món
- 3 de gener, Addlestone, Surreyː Violet Olney, atleta britànica, medalla de plata als Jocs Olímpics de Berlín de 1936 (n. 1911).[21]
- 27 de gener, Salamanca, Espanya: Gonzalo Torrente Ballester, novel·lista, crític, autor dramàtic i periodista espanyol (88 anys).
- 2 de febrer, Nova York, Estats Units: Marie Van Brittan Brown, infermera i inventora estatunidenca (n. 1922).[22]
- 5 de febrer, Sant Petersburg, Rússia: Wassily Leontief, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973 (n. 1906).[23]
- 8 de febrer, Oxford (Anglaterra): Iris Murdoch, escriptora i filòsofa britànica (n. 1919).[24]
- 15 de febrer, Wakulla Springs State Park, Florida (EUA): Henry W. Kendall, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1990 (n. 1926).
- 20 de febrer, Londres: Sarah Kane, dramaturga britànica, referent del teatre contemporani (n. 1971).[25]
- 21 de febrer, Chapel Hill, Carolina del Nord (EUA): Gertrude Belle Elion, farmacòloga i bioquímica estatunidenca, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1988 (n. 1918).[26]
- 23 de febrer, Eastbourne, Anglaterra: Ruth Gipps, compositora, oboista, pianista, directora d'orquestra i professora (n. 1921).[27]
- 25 de febrer, Lafayette, Califòrnia (EUA): Glenn Theodore Seaborg, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1951 (n. 1912).
- 28 de febrer, Fuzhou, Fujian: Bing Xin, poetessa i novel·lista xinesa del segle xx (n. 1900).[28]
- 3 de març, Ottawa (Canadà): Gerhard Herzberg, físic i químic canadenc d'origen alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1971 (n. 1904).
- 7 de març, Hertfordshire, Kent, Anglaterra: Stanley Kubrick, director de cinema (70 anys).[29]
- 8 de març, Buenos Aires, Argentina: Adolfo Bioy Casares, escriptor argentí (n. 1914).
- 12 de març, Berlín: Yehudi Menuhin, violinista i director d'orquestra jueu d'origen estatunidenc i nacionalitzat britànic (n. 1916).[30]
- 15 de març, Lurgan: Rosemary Nelson, destacada advocada irlandesa defensora dels drets humans (n. 1958).
- 19 de març, Sevilla: Juanita Reina, cantant de tonades i actriu de cinema espanyola (n. 1925).[31]
- 23 d'abril, Los Angelesː Melba Liston, trombonista, arranjadora i compositora de jazz estatunidenca (n. 1926).[32]
- 29 d'abril, Pequín (Xina): Yao Xueyin, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (n. 1910).[33]
- 12 de maig, Sant Petersburg, Rússia: Ígor Diàkonov, historiador, lingüista i traductor rus (84 anys).
- 14 de juny, Màlagaː Dolores Jiménez Alcántara, La Niña de La Puebla, cantaora de flamenc i de copla andalusa (n. 1908).[34]
- 24 de juny, Perpinyàː Adela Carreras Taurà –Adelita del Campo–, locutora radiofònica a Radio Paris Internacional i activista antifranquista catalana.[35]
- 1 de juliol, Nova Yorkː Sylvia Sidney, actriu estatunidenca (n. 1910).[36]
- 23 de juliol, Rabat (Marroc): Hassan II, rei del Marroc de la dinastia alauita (n. 1929).[37]
- 26 de juliol, Oslo (Noruega): Trygve Haavelmo, economista noruec, Premi Nobel d'Economia de l'any 1989 (n. 1911).[38]
- 3 d'agost, Damasc, Síria: Abd al-Wahhab al-Bayati, poeta iraquià (72 anys).
- 10 d'agost, Norderstedt, Alemanya: Ernst Bader, actor, cantautor i compositor alemany (85 anys).
- 15 d'agost, Buenos Aires, La Pampa, Argentina: Olga Orozco, poetessa argentina (n. 1920).[39]
- 19 d'agost, El Espinar, Segoviaː Irene Lewy Rodríguez –Irene Falcón–, periodista i secretària personal de Dolores Ibárruri (n. 1907).[40]
- 20 de setembre, El Caire, Egipte: Tahia Carioca, actriu i ballarina egípcia (n. 1920).
- 22 de setembre, Westlake Village, Califòrnia,(EUA): George C. Scott, actor, director de cinema i productor estatunidenc(n. 1927).[41]
- 11 d'octubre, Radda in Chianti, Toscana: Leo Lionni, dissenyador gràfic, pintor i il·lustrador i creador de llibres per a nens i nenes.[42]
- 6 d'octubre, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu portuguesa.[43]
- 14 d'octubre, Londres, Regne Unit: Julius Nyerere, professor i polític tanzà, que exercí com a primer President de Tanzània des de la independència d'aquest territori l'any 1962 fins a la seva retirada l'any 1985 (n. 1922).[44]
- 19 d'octubre, París: Nathalie Sarraute, escriptora francesa d'origen rus, figura destacada del nouveau roman (n. 1900).[45]
- 27 d'octubre, París: Charlotte Perriand, arquitecta i dissenyadora francesa (n. 1903).[46]
- 28 d'octubre, El Puerto de Santa María, Espanya: Rafael Alberti, poeta espanyol.
- 30 d'octubre, Santiago de Compostel·la, Galícia: Uxío Novoneyra, poeta i escriptor de contes infantils gallec (69 anys).
- 6 de novembre, Le Plessis-Robinson, (França): Sleim Ammar, psiquiatra, psicoanalista i poeta tunisià (72 anys).
- 14 de novembre, Hèlsinkiː Rut Bryk, artista finlandesa, pionera de l'art ceràmic modern (n. 1916).[47]
- 19 de novembre, París: Yvette Cauchois, física francesa, pionera en la recerca europea del sincrotró.[48]
- 29 de novembre, Madrid: Carmen Díez de Rivera, política i eurodiputada espanyola durant la transició (n. 1942).[49]
- 17 de desembre, Buffalo, estat de Nova York: Grover Washington, Jr., saxofonista de jazz.
- 18 de desembre, París: Robert Bresson, cineasta francès (98 anys).[50]
- 24 de desembre, Buenos Aires: Grete Stern, dissenyadora i fotògrafa alemanya-argentina, alumna de la Bauhaus (n.1904).[51]
1999 en la ficció
[modifica]L'anime del 1981 Hyaku Jūō Goraion, conegut a occident com a Voltron, està ambientat en 1999; en la pel·lícula Curs del '99 (1989), els professors d'un institut són androides assassins.
Referències
[modifica]- ↑ «Inauguració del remodelat Teatre Zorrilla de Badalona | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ «MEMÒRIA de catalogació de la festa de les Enramades de Sallent». Patrimoni festiu - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ «Third time lucky for Columbia» (en anglès). The Guardian, 23-07-1999. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Assassinada a Moscou Anna Politkovskaia, la periodista russa crítica amb el Kremlin». [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Cinc accidents han estat provocats fins ara pels pilots». Regió7, 26-03-2015. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «The Joint Declaration Between the Catholic Church and the Lutheran World Federation on the Doctrine of Justification» (en anglès). EWTN. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Ana de Beniparrell - Pilota a l'Escola - Generalitat Valenciana». [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Ona Batlle» (en castellà). La Liga. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ «Aitana Ocaña» (en anglès). Discogs. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 17-03-1999. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «José Agustín Goytisolo Gay | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Necrològiques». La Vanguardia, 14-04-1999. [Consulta: 11 novembre 2023].
- ↑ «Maria Àngels Anglada i d'Abadal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Dolors Castelltort Vila | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ «Puig i Llonch, Rosa - Músics per la Cobla». [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Salas, Roger «Muere a los 70 años la bailarina e historiadora Pastora Martos» (en castellà). El País, 30-08-1999. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Carme Millà Tersol (1907-1999)». Dones de foc i d'aigua. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Balmori Serrano, Guillermo. «Josefina Hernández-Meléndez y Ballester | Real Academia de la Historia». Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 novembre 2024].
- ↑ Perelló, Francesc. «Catina Valls». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ «Violet Olney» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ Hill, Rebecca. «Marie Van Brittan Brown (1922-1999) •» (en anglès americà), 11-04-2016. [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ «Wassily Leontief. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Iris Murdoch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Sarah Kane | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 201. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ «A Celebration of Female Composers: Ruth Gipps» (en anglès). Harmony Sinfonia Orquestra, 01-03-2019. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ «Bingxin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ Wallenfeldt, Jeff; Barson, Michael. «Stanley Kubrick» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 03-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Yehudi Menuhin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Muere en Sevilla la cantante Juanita Reina». El Mundo. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Obituary: Melba Liston» (en anglès). The independent, 26-04-1999. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «La Niña de la Puebla». El Arte de Vivir el Flamenco. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Adela Carreras Taurà (1916-1999)». Estel Negre. [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Sylvia Sidney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1989» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Olga Orozco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Falcón, Irene» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias, 21-09-2023. [Consulta: 4 juliol 2024].
- ↑ «George C. Scott | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ «Imaginaria: revista quincenal sobre literatura infantil». Reberto Sotelo i Eduardo Abel Giménez, 28-03-2007.
- ↑ «Amália da Piedade Rebordão Rodrigues» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Julius Nyerere | Biography, Philosophy, & Achievements» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Nathalie Sarraute | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Los grandes diseñadores de muebles franceses.» (en castellà). Auction Lab, 24-10-2019. Arxivat de l'original el 2023-08-17. [Consulta: 17 agost 2023].
- ↑ Lindberg, Johan. «Bryk, Rut» (en suec). Uppslagsverket Finland, Actualitzat el 12.05.2016. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ ; Bonnelle «Yvette Cauchois». Physics Today, 54, 4, 01-04-2001, pàg. 88–89. DOI: 10.1063/1.1372125 [Consulta: 13 agost 2016].
- ↑ Amiguet, Teresa. «Carmen Díez de Rivera, la musa de la Transición» (en castellà). La Vanguardia, 29-11-2019. [Consulta: 11 juny 2022].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ Sandler, Clara; Mandelbaum, Juan. «Grete Stern» (en anglès). Jewish Women Archive, 27-02-2009. [Consulta: 30 octubre 2020].