Vés al contingut

Enric Rigau i Prats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ferran Sala)
Plantilla:Infotaula personaEnric Rigau i Prats
Biografia
Activitat
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Enric Rigau i Prats (Cassà de la Selva, 16 de gener del 1948) és compositor i professor de música, i va ser solista de contrabaix a l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, entre 1967 i 2002; actualment (2016 [1]) toca el contrabaix en el conjunt orquestral Calidae, on també fa les funcions de director i arranjador.

Biografia

[modifica]

Va començar a estudiar piano a Cassà amb Pere Mercader i Terrades. Després fou deixeble de contrabaix de Fèlix Horcajo [notes 1] i posteriorment amplià aquests estudis al conservatori del Liceu de Barcelona, completant-hi la carrera de contrabaix amb el reputat mestre Ferran Sala [notes 2] i titulant-s'hi també en piano. [7]

Amb quinze anys començà a tocar amb la cobla-orquestra Catalunya de Bordils, i durant un any ho va fer a la Principal de Llagostera. A suggeriment del seu mestre Ferran Sala i Mas, el 1967 es presentà, i guanyà, les oposicions a membre de l'Orquestra Ciutat de Barcelona; romangué a aquesta formació més de quaranta-cinc anys, fins a jubilar-s'hi el 9 de novembre del 2002. Compaginà aquesta feina amb actuacions esporàdiques a l'Orquestra del Liceu i amb l'ensenyament musical. A partir del 1985 [8] donà classes de contrabaix al conservatori Isaac Albèniz de Girona, i durant divuit anys ho va fer també al de Badalona. Dirigí l'Escola de Cobla de Calella, fins a l'extinció d'aquesta als anys 70 i, a requeriment de Joaquim Alqueza, ensenyà a les escoles de cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes i al col·legi Pare Manyanet de Reus; del planter d'alumnes d'aquest darrer col·legi en sorgí el 1997 la cobla Reus Jove, que Rigau dirigí [9] durant cinc anys. En jubilar-se de l'OBC, abandonà també l'ensenyament. No deixà la música, però: a partir del 2013 -i en l'actualitat, 2017- toca d'aficionat amb el grup Calidae i fa el programa "Ara va de clàssics" a Ràdio Cassà de la Selva.[7]

En el vessant de l'escriptura musical, Rigau havia fet arranjament de música de ball per a les cobles-orquestra Principal de Llagostera, Principal de Cassà i Principal de Girona, i ha estat autor d'algunes sardanes.

El Museu de la Mediterrània l'entrevistà [10] en el marc del projecte "Fer de Músic". El seu fill, Enric Rigau i Baulida, estudià a l'Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, i és catedràtic de contrabaix a l'Orquestra Simfònica d'Extremadura.

Sardanes

[modifica]
  • L'arc d'en Bros (2011)
  • ASVAT vigatà
  • La flama del 2000 (2000), dedicada al pubillatge de Cassà i enregistrada[notes 3] en disc, arranjament de la sardana per a piano Festa Major, de Joaquim Serra i Riera
  • Manresa, vint anys d'aplec (2002)
  • La nena piolla, primera sardana
  • Per tu, Salions (1988)
  • Recordant en Quim (2006)
  • Sardanistes del Firal (2015), estrenada a la Nit dels Músics Cassanencs [11]

Notes

[modifica]
  1. Félix Horcajo Viejo (Madrid, 1927 - Cassà de la Selva, 13 d'abril del 2020) va ser músic, instrumentista de contrabaix. Estudià solfeig i teoria musical amb Pere Mercader, i acabà la carrera de contrabaix al conservatori del Liceu de Barcelona. Començà a tocar amb el conjunt barceloní de Joaquim Homs (1948), del 1953 al 1954 ho feu a la cobla La Principal de Llagostera i del 1955 al 1959 a la Principal de Cassà. De la formació selvatana passà a la Principal de la Bisbal, on tocà [2] durant més d'una dècada (1960-1970). Al llarg de tres anys acompanyà els Pescadors de l'Escala i formà part de l'Orquestra de Cambra de Girona durant diverses temporades. Entre el 1976 i el 1983 portà el grup musical "Veus de Salitja", i després de jubilar-se encarà tocà a l'orquestra Calidae. Fou fundador i col·laborador del programa de música de Ràdio Cassà "Tertúlia" [3]
  2. Ferran Sala i Mas (Santa Perpètua de Mogoda, 7 d'agost del 1925 - 22 de setembre del 2016) va ser un instrumentista d'anomenada internacional [4] i professor de contrabaix al conservatori del Liceu de Barcelona. Tocà a l'Orquestra Simfònica de Barcelona. Se li atribueixen més de 250 deixebles, amb noms com Joan Jordi Beumala, Jaume Cristau, Carles Benavent, Pere Ros, Fèlix Horcajo, Francisco Lluch Murillo, Miquel Àngel Cordero...[5] El 2010, L'Associació d'Intèrprets i Executants d'Espanya va dedicar-li el primer llibre[6] de la col·lecció Grandes músicos universales. Ferran Sala fou fill del compositor de sardanes Genís Sala i Castells (Santa Perpètua de Mogoda, 6.5.1889 - 21.11.1964)
  3. La Selvatana. Sardanes a Cassà, Ciutat Pubilla. Cassà de la Selva: Comissió Cassà Ciutat Pubilla - Ajuntament de Cassà de la Selva, 2000.  Comprèn la sardana La flama del 2000

Referències

[modifica]
  1. «L'Aplec de Tossa de Mar». Diari de Girona, 07-10-2016.
  2. Torrent, Antoni «La Principal de la Bisbal a l'edat de pedra». Som, núm. 308, 2013, pàg. 16.
  3. «Félix Horcajo». A: Festa Major 2011. Cassà de la Selva: Ajuntament de Cassà de la Selva, 2011, p. 28 [Consulta: 12 desembre 2017].  Arxivat 2011-09-16 a Wayback Machine.
  4. «Josep Agramunt i Ferran Sala, a títol pòstum; Premis cultura 2017». L'Informatiu, 24-04-2017.
  5. «Mor als 91 anys el músic perpetuenc Ferran Sala». L'Informatiu, 23-09-2016.
  6. Pérez i Treviño, Oriol. Ferran Sala. Barcelona: Artistas Intérpretes o Ejecutantes, Sociedad de Gestión, 2010. 
  7. 7,0 7,1 Daviu, Damià «Enric Rigau i Prats, contrabaix». Som, núm. 323, 2015, pàg. 12-16.
  8. Brugués i Agustí, Lluís. La música a la ciutat de Girona (1888-1985) [tesi doctoral]. Girona: Universitat de Girona, 1998. ISBN 9788469291603. 
  9. Salas i Borrell, Francesc. La sardana ballada a Reus. Han passat més de cent anys. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 2016. ISBN 9788494533501. 
  10. «Projecte "Fer de Músic"». [Consulta: 12 desembre 2017].
  11. «Llista de sardanes d'Enric Rigau, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 12 desembre 2017].