Vés al contingut

La Principal de Llagostera

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLa Principal de Llagostera
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscobla Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1872, Llagostera Modifica el valor a Wikidata

La Principal de Llagostera fou una cobla creada l'any 1872[1][2] a Llagostera amb el nom de La Principal. Després d'uns anys d'inactivitat va iniciar una nova etapa el 1920,[3] i una de tercera després de la guerra civil, fins que es va dissoldre definitivament a la dècada del 1980.

Primera etapa

[modifica]

A la segona meitat del XIX la indústria del suro va incidir positivament en el desenvolupament econòmic de Llagostera, fet que va motivar permetre a la població desenvolupar les seves capacitats artístiques. En aquest context es fundà la cobla orquestra La Principal de Llagostera, que ben aviat es va destacar més enllà de l'àmbit local.[4] El 1888 va obtenir el tercer premi a un concurs de cobles de la ciutat de Barcelona[5] on van tocar la sardana de Pep Ventura Toc d'oració i a partir d'aquest fet van començar a participar activament en els balls i les festes més destacades de Llagostera i poblacions veïnes.[6]

L'afició musical al municipi creixia. Per això, a finals del segle xix la cobla es va escindir en dos i Martí Llosent i Capellà, conegut com l'Avi Andarín,[7][8] va fundar una nova formació musical coneguda amb el nom de La Moderna Llagosterense. A partir del 1914, amb motiu de la paralització de les exportacions per la primera guerra mundial, la formació es va estancar, els músics tenien dificultats per guanyar-se la vida i alguns van marxar a altres comarques, cosa que va provocar que la Principal deixés de tocar, mentre que La Moderna seguia com podia.[9]

Segona etapa

[modifica]

Als anys vint es van fusionar La Moderna i La Principal en una de sola formació, que prendria per nom La Principal de Llagostera. Al meitat de la dècada dels anys vint una figura clau va ser Josep Aguiló i Blasco, que arribaria a compondre un gran nombre de sardanes com Cel rogent, Les ninetes de la Selva o Simpàtica saltadora.

A la segona etapa la cobla assajava a la sala de ball del Casino Llagosterenc o, si estava ple, a la fàbrica de taps de Narcís Nohé, un dels músics històrics de la formació.[10] L'agenda d'actuacions de la cobla orquestra estava marcada pels aplecs de Panedes, de Sant Grau i de Sant Llorenç, tots ells de Llagostera. Però també actuaren a poblacions del Rosselló i la Catalunya Nord. A les poblacions petites, les actuacions solien durar més d'un dia. D'aquesta manera era habitual que després d'acompanyar a les autoritats municipals a l'ofici religiós toquessin una sardana i havent dinat fessin una audició de sis sardanes més. Després encara havien de fer el ball, que començava amb un foxtrot i seguia amb un pasdoble, un pericó, un vals, un twist i altres propostes musicals. Al vespre, una serenata de dues o tres peces o un concrert una mica més ampli i finalment el ball de nit.[11]

Tercera etapa

[modifica]

Més endavant, amb la guerra civil, hi hagué una segona gran crisi perquè els músics joves, ensenyats, marxaven cap a altres orquestres. Cap al final de la dècada dels anys quaranta, una figura clau per a sortir de la crisi va ser Martí Llosent i Vendrell. Després d'estudiar harmonia, composició i direcció d'orquestra fou l'artífex de la renovació de la cobla juntament amb el seu pare, Sebastià Llosent, amb Enric Duran i els Gumà, pare i fill. La cobla es va anar renovant perquè els músics més destacats emigraven cap a La Selvatana de Cassà o La Principal de la Bisbal i això obligava a buscar músics joves que es formaven en bona part sota les ensenyances de Martí Llosent i Vendrell.[12] Al començament de la dècada dels anys cinquanta joves d'altres poblacions també anaven a les classes de Martí Llosent i Vendrell com Fèlix Horcajo i Josep Alsina de Cassà de la Selva i Jaume Burjachs de Vidreres.[13] A l'última etapa la cobla s'especialitzà en les audicions de sardanes.

Músics destacats

[modifica]

L'Avi Andarin, o Martí Llosent i Capellà, tocava la flauta, el flautí i el flabiol. Amb la seva creació de La Moderna Llagosterense inicià la nissaga de músics dels Llosent, formada en una primera generació pels seus fills Joan (tenora, saxo i clarinet) i Sebastià Llosent i Johera (fiscorn i violí). Després la prosseguiren els fills respectius d'aquests, Martí Llosent i Molà (clarinet, flauta travessera i tenora) i Martí Llosent i Vendrell (piano, violí, flabiol, trombó, compositor, solfeig i violí).[4]

A la cobla hi van destacar altres músics com Josep Masó i Quer (L'Armentera, 1925-1991), Josep Aguiló i Blasco (Tarragona, 1888-1958), Florentí Jovanet Vitori (Vidreres 1872-Llagostera 1926)[14] Enric Duran i Collell, Martí Camós i Segura[15] i Pere Mercader i Andreu (L'Escala 1885-1969), també conegut per Joan Calders,[16] que hi va estar del 1942 fins que es va jubilar, el 1950.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Cobles extingides». Sardanista.cat. Sardanista. [Consulta: 26 desembre 2013].
  2. ↑ Maymí Rich, 2006, p. 278.
  3. ↑ «La Principal de Llagostera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ 4,0 4,1 Maymí Rich, 2006, p. 279.
  5. ↑ Brugués i Agustí, Lluís. La música a la ciutat de Girona (1888-1985) [tesi doctoral]. Girona: Universitat de Girona, 1998. ISBN 9788469291603. 
  6. ↑ «Entrevista a Enric Duran i Collell». El Butlletí, 31, Gener-febrer 1984, pàg. 4-5.
  7. ↑ Ventura, Joan «La nissaga de l'Avi Andarín/Terra de músics». Gavarres, 21-06-2013 [Consulta: 9 setembre 2013]. Arxivat 6 de desembre 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-12-06. [Consulta: 9 setembre 2013].
  8. ↑ Brugués i Agustí, Lluís «La Música a la ciutat de Girona». Tesi Doctoral, ISBN 978-84-692-9160-3, 2009 [Consulta: 9 setembre 2013].
  9. ↑ Ventura, Joan «La nissaga de l'Avi Andarín». Gavarres, 23, 8-2013, pàg. 82-84.
  10. ↑ Maymí Rich, 2006, p. 281.
  11. ↑ Maymí Rich, 2006, p. 283.
  12. ↑ Maymí Rich, 2006, p. 280.
  13. ↑ Ventura, Joan «La Principal de Llagostera». Gavarres, 23, 8-2013, pàg. 84.
  14. ↑ «Els Jovanet, músics de cobla». Arxiu Municipal Llagostera. [Consulta: 28 agost 2013].
  15. ↑ «Compositors de Palamós - Martí Camós». Palamós Sardanista. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2011. [Consulta: 28 agost 2013].
  16. ↑ «Músics de la cobla La Principal de Llagostera». Sardanista.cat. Sardanista. [Consulta: 26 desembre 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Maymí Rich, Josep. L'Abans. Recull gràfic de Llagostera (1888-1965). El Papiol: Efadós, 2006. ISBN 84-95550-56-3. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Principal_de_Llagostera&oldid=33394952»