Ferran d'Àustria (príncep d'Astúries)
 L'infant Ferran, príncep d'Astúries (ca. 1575) de Alonso Sánchez Coello, Walters Art Museum (Baltimore).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Fernando de Austria y Austria 4 desembre 1571 (Gregorià) Madrid |
| Mort | 18 octubre 1578 (6 anys) Madrid |
| Causa de mort | disenteria |
| Sepultura | Panteó d'Infants |
 Príncep d'Astúries | |
| 31 maig 1573 (Gregorià) – 18 octubre 1578 (Gregorià) ← Carles d'Àustria – Dídac d'Àustria → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Professors | Francisco Lucas |
| Altres | |
| Títol | Ducat de Montblanc Príncep d'Astúries |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Pares | Felip II de Castella i Anna d'Àustria |
| Germans | Isabel Clara Eugènia d'Àustria Caterina Miquela d'Àustria Carles d'Àustria Felip III de Castella Dídac d'Àustria Maria d'Àustria Carles Llorenç d'Àustria |
.svg) | |
Ferran d'Àustria (Madrid, 4 de desembre de 1571 - 18 d'octubre de 1578) va ser un infant d'Espanya, fill primogènit del matrimoni entre el rei Felip II de Castella i d'Anna d'Àustria, la seva quarta esposa, jurat com a príncep d'Astúries el 1573, que va morir de forma prematura el 1578, amb només sis anys.
Biografia
[modifica]L'infant Ferran va néixer el 4 de desembre de 1571, durant el primer any de casada d'Anna d'Àustria amb Felip II. Els monarques van rebre la notícia d'un fill mascle, en definitiva d'un hereu, amb gran goig.[1] Immediatament, el dia 16 de desembre, va ser batejat amb el nom de Ferran amb gran solemnitat pel cardenal Diego de Espinosa, bisbe de Sigüenza i president del Consell de Castella. Van ser els seus padrins el príncep Wenceslau i la princesa Joana d'Àustria. L'alegria dels reis es va traduir en la publicació d'un perdó general a Espanya i les Índies per a tots aquells presos sense perjudici de part. A més, alhora va arribar la notícia de la victòria de Joan d'Àustria a la batalla de Lepant en contra dels otomans el 7 d'octubre d'aquell mateix any. L'arribada de la notícia del naixement de l'hereu hispànic va ser igualment celebrada pel papa Pius V, que va enviar a la reina l'enhorabona acompanyada de la Rosa d'Or i la seva benedicció.[2]
Jurament i mort
[modifica]Ben aviat, el 31 de maig de 1573, havent complert tan sols un any, Ferran va ser jurat príncep d'Astúries al San Jerónimo el Real, a Madrid.[1] No obstant això, cinc anys després va morir prematurament el 18 d'octubre de 1578, amb la consegüent pèrdua de l'hereu de la monarquia, tot i que la reina havia donat a llum ja als infants Carles Llorenç (1573) Dídac (1575) i Felip (1578).[2] L'endemà de la seva mort, el cos de Ferran va ser dut al monestir d'El Escorial, on va ser enterrat.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pérez de Guzmán y Gallo, 1880, p. 267.
- ↑ 2,0 2,1 Flórez, 1790, p. 909.
Bibliografia
[modifica]- Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Tom II. Madrid: Oficina de la viuda Marín, 1790.
- Pérez de Guzmán y Gallo, Juan. El Principado de Asturias: bosquejo histórico-documental (en castellà). Valladolid: Imprenta de Manuel G. Hernández, 1880, p. 448.