Dídac d'Àustria
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Dídac Fèlix d'Habsburg 15 agost 1575  Madrid | ||
| Mort | 21 novembre 1582 (Julià) (7 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | verola | ||
| Sepultura | Pavelló dels infants de San Lorenzo de El Escorial | ||
| Príncep d'Astúries, de Girona i de Viana | |||
| 1 de març de 1580 – 12 de juliol de 1582 | |||
| Príncep de Portugal | |||
| 1 de març de 1580 – 12 de juliol de 1582 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Altres | |||
| Títol | Príncep de Portugal Príncep de Girona Príncep d'Astúries Príncep de Viana | ||
| Família | Casa d'Àustria | ||
| Pares | Felip II de Castella Anna d'Àustria | ||
| Germans | Caterina Miquela d'Àustria Isabel Clara Eugènia d'Àustria Felip III de Castella Carles d'Àustria Ferran d'Àustria Maria d'Àustria Carles Llorenç d'Àustria | ||
.svg&lang=ca) | |||
Dídac Fèlix d'Àustria i d'Àustria[1] (Madrid, 12 de juliol de 1575 - ídem, 21 de novembre de 1582) va ser un infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal, fill de Felip II de Castella i la seva quarta esposa Anna d'Àustria, mort prematurament.[2]
Biografia
[modifica]L'infant va néixer el 12 de juliol de 1575 a les cinc de la matinada. Va ser batejat el 25 de juliol del mateix mes, dia de sant Jaume, patró d'Espanya, a l'església del convent de San Gil, li van posar un dels noms derivats del de sant Jaume, Dídac (Diego en castellà), nom que no s'havia utilitzat abans a la casa reial.[3][4]
Príncep d'Astúries
[modifica]Va sobreviure al seu germà Ferran, fins llavors príncep d'Astúries. Qui va tenir a cura del príncep fou el primer comte de Barajas, Francisco Zapata y Cisneros, que ja s'havia encarregat del príncep Ferran.[5] De fet, en morir el seu germà, Dídac va ser jurat com el nou príncep d'Astúries; el dimarts 1 de març de 1580 a la capella del palau reial, amb només quatre anys.[6] Van ser presents els reis i moltes altres persones tant de Castella, d'Aragó i de Portugal. Va prendre el jurament l'arquebisbe de Toledo i inquisidor general Gaspar de Quiroga, i Luis Fernández Manrique els homenatges.[7]
Mort
[modifica]Pocs anys més viuria després del seu jurament com a hereu al tron. El 1580 va iniciar viatge des de la capital cap a Portugal, acompanyat dels seus pares i les seves germanes, les infantes Isabel Clara Eugènia i Caterina Micaela. No obstant això, en les primers etapes, el 26 d'octubre, va morir a Badajoz la reina Anna d'Àustria, va convenir-se que els infants quedessin sota la custòdia i protecció del monestir de les Descalzas Reales a Madrid, per precaució davant de la feble salut de la que gaudien tant Dídac com la seva germana Maria.[8]
Finalment, a causa de la seva delicada salut i afectat de verola,[9] el príncep va morir el 21 de novembre de 1582 a Madrid a les sis del matí, mentre el seu pare encara es trobava a Portugal. L'endemà, el seu cos va ser dut al monestir d'El Escorial, on va ser enterrat al panteó dels infants.[6][7] Dídac es convertí en el tercer fill consecutiu dels monarques en morir prematurament, seria el quart, Felip, nascut el 1578, qui arribaria a esdevenir rei.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Sánchez Alonso, 1981, p. 226.
- ↑ Pérez de Guzmán y Gallo, 1880-2010, p. 267.
- ↑ Risco, 1745, p. 221.
- ↑ Álvarez y Baena, 1789, p. 304.
- ↑ Bouza, 2011, p. 49.
- ↑ 6,0 6,1 Pérez de Guzmán y Gallo, 1880-2010, p. 268.
- ↑ 7,0 7,1 Risco, 1745, p. 222.
- ↑ Bouza, 2011, p. 48.
- ↑ 9,0 9,1 Flórez, 1790, p. 910.
Bibliografia
[modifica]- Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid (en castellà). Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789.
- Bouza, Fernando. Cartas de Felipe II a sus hijas (en castellà). Madrid: Ediciones Akal, 2011. ISBN 978-84-460-0991-7.
- Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Tom II. Madrid: Oficina de la viuda Marín, 1790.
- Pérez de Guzmán y Gallo, Juan. El Principado de Asturias: bosquejo histórico-documental (en castellà). Valladolid: Editorial Maxtor, 1880-2010, p. 448. ISBN 84-9761-861-0.
- Risco, Agustín. España sagrada (en castellà). Volum 39. Madrid: Oficina de la viuda é hijo de Marín, 1795.
- Sánchez Alonso, M. Cristina. Impresos de los siglos XVI y XVII de temática madrileña (en castellà). Madrid: CSIC, 1981.
| Precedit per: Ferran d'Habsburg |
Príncep d'Astúries 1580-1582
|
Succeït per: Felip d'Habsburg |
.svg)