Vés al contingut

Ferreria del Carme

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ferreria del Carme
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici industrial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Marina del Prat Vermell (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCan Tunis Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 21′ 25″ N, 2° 09′ 45″ E / 41.35703°N,2.16263°E / 41.35703; 2.16263

La Ferreria del Carme era una fàbrica metal·lúrgica, actualment desapareguda, situada al barri de Can Tunis de Barcelona.

Història

[modifica]

El 1896, Gaspar Quintana i González va demanar permís per a construir una tanca i un pou en un solar de la seva propietat entre la via del tren i carretera de Can Tunis,[1] i novament el 1899 per a tancar un camí situat a l'altra banda de les vies i davant un altre solar entre aquestes i la platja.[2]

El 1900, es va constituir la societat anònima Alts Forns i Ferreria de la Mare de Déu del Carme amb un capital de 2 milions de pessetes, els socis de la qual eren Fills de Miquel Mateu, comercialitzadora de peces de ferro i acer, amb seu al carrer del Peu de la Creu[3] (vegeu Convent dels Àngels), i Vídua i Fills de Gaspar Quintana,[4] que fabricava estufes i cuines (vegeu Magatzems Nadal).[5][6] El gerent era Damià Mateu i Bisa, que uns anys més tard seria al capdavant de la Hispano Suiza d'automòbils.[6]

La construcció de la fàbrica i la compra dels alts forns i trens de laminatge obligaren a l'emissió d'obligacions per 1'5 de pessetes, hipotecant els terrenys i la fàbrica. El seu banquer era Josep Marsans i Rof, que uns anys més tard fundaria la Banca Marsans.[6] El 1902, hi havia instal·lats dos forns Martin-Siemens de fusió, dos forns de rescalfament i dos trens de laminatge, com també un taller de caldereria.[6]

L'empresa tingué una vida molt curta, ja que el gener del 1904 presentà la suspensió de pagaments. La Ferreria de Sant Josep, de Sants, es va fer càrrec de les instal·lacions, tancades definitivament el 1907.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Gaspar Quintana. Carretera de Casa Antúnez sense número (actual Passeig de Cantunis). Voltar un solar i construir un pou a l'interior del terreny». Q127 Eixample 6437/1896, 18-11-1896.
  2. AMCB, Q127 Eixample 6437/1896, 23-05-1899.
  3. Anuario-Riera, 1898, p. 335. 
  4. Anuario-Riera, 1898, p. 334. 
  5. AHPB, notari Pere Arnau i Ribas, 6-6-1900.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Cabana, 1992.

Bibliografia

[modifica]