Ferrocarril del Harz

Ferrocarril del Harz
Harzquerbahn

Llegenda

Wernigerode

Wernigerode Westentor

Wernigerode Kirchstrasse

Wernigerode-Hasserode

Steinerne Renne

Brocken

Schierke

Drei Annen Hohne

Brockenbahn

Elend

Sorge, Saxony-AnhaltSorge

Benneckenstein

Sophienhof

Tiefenbachmühle

Selketalbahn cap a Stiege

Eisfelder Talmühle

Netzkater

Ilfeld Bad

Ilfeld Neanderklinik

Ilfeld

Ilfeld Schreiberwiese

Niedersachswerfen Ilfelder Strasse

Niedersachswerfen Ost

Niedersachswerfen Herkulesmarkt

Nordhausen Krimderode

Nordhausen Ricarda-Huch-Strasse

Nordhausen Altentor

Nordhausen Hesseröder Strasse

Nordhausen Nord

El Ferrocarril del Harz (en alemany: Harzquerbahn) va ser anteriorment la línia principal dels Ferrocarrils de via estreta del Harz (Harzer Schmalspurbahnen or HSB) i s'estén de nor a sud a través de les muntanyes del Harz des de Wernigerode fins a Nordhausen. No obstant això, l'atracció turística del Brocken, la muntanya més alta del Harz, és tan gran que el Ferrocarril del Brocken és avui dia la línia principal. El ferrocarril del Harz es comunica també amb el Ferrocarril de la Vall del Selke que connecta Quedlinburg amb l'estació Eisfelder Talmühle d'aquest ferrocarril, on tots els trens estan organitzats per fer bones connexions.

Ruta

La línia comença a la estació de ferrocarril de la HSB de Nordhausen (Nordhausen Nord). Es comunica al nord-oest amb l'estació del ferrocarril d'ample estándard del mateix nom. Després de passar la línia de connexió amb el tramvia de Nordhausen que se li afegeix per la dreta, el tren gira cap al nord i durant 7 km. fins l'estació de Niedersachswerfen Ost, gairebé paral·lel a la línia estàndard de Nordhausen a Ellrich (la línia del sud del Harz). Les muntanyes del Harz comencen allà a Ilfeld (km. 10,7). Després del Netzkater (309 m. de alto) i en el km. 14 es troba l'estació de Eisfelder Tahlmühle (km. 17,3) on el ferrocarril de la Vall del Selke es bifurca en un revolt a dretes.

El ferrocarril del Harz continua seguint la carretera federal B81 en el baixador de Tiefenbachmühle (km 19,5) abans de girar en direcció oest, per tal d'arribar a la parada discrecional de Sophienhof (km. 21), la última parada de Turíngia. La línia es desenvolupa a través dels boscos d'avets en la frontera amb Saxònia-Anhalt. En l'estació de Benneckenstein (km.29,8) la línia creua la carena a 530 metres sobre el nivell del mar, el seu punt més alt fins al moment. A continuació executa un costa avall cap a la vall del Warme Bode on es troba el baixador de Sorge (km. 33,4 a 449 metres sobre el nivell del mar). A continuació la via puja cap al seu pròxim cim a 557 metres. Després de Elend (km. 41,6 de la línia) arriba a la unió amb el ferrocarril del Brocken a l'estació de Drei-Annen-Hohne (km. 46,4). Al 2009 es va discutir la construcció d'un nou ramal de Elend a Braunlage i connectar amb la Companyia de ferrocarril del Harz del sud).

Després de Drei-Annen-Hohne la línia puja de pendent i el ferrocarril arriba al túnel de 58 metres de llarg per sota del Thumkuhlenkopf. És l'únic túnel de la xarxa de ferrocarril de vis estreta del Harz. En sortir del túnel aviat es pot veure en la distància el castell de Wernigerode. Als voltants de l'estació de Steinerne Renne (km, 54,5) la línia entra en un dels revols més ajustats de la HSB amb 60 metres de radi, abans d'arribar a l'estació de Wernigerode-Hasserode (km. 56,3). Les següents estacions en ruta son el baixador de Hochschule Harz (abans Wernigerode-Kirchstraße) i l'estació de Westerntor (on es troben els tallers de Wernigerode-Westerntor). El seu punt final és l'estació de Wernigerode en el km. 60,5 de la línia.

Història

La primera secció del ferrocarril del Harz va entrar en servei el 12 de juliol de 1897 des de Nordhausen a Ilfeld. El 7 de febrer de 1898 es va estendre fins a Netzkater i el 15 de setembre del mateix any fins a Benneckenstein. En la part nord, la secció de Wernigerode a Drei-Annen-Hohne es va completar el 20 de juny de 1898. La secció central entre Drei-Annen-Hohne i Benneckenstein finalment va ésser oberta el 27 de març de 1899 juntament amb la línia cap al Brocken, la cima més alta de les muntanyes del Harz. L'empresa operadora original va ésser la companyia de ferrocarril Nordhausen-Wernigerode. Després de l'adquisició forçosa de la línia, la Deutsche Reichsbahn la va dirigir fins al 1993.

Des de 1899 el ferrocarril del Harz va creuar una altra línia de via mètrica en Sorge. Aquesta línia va ser controlada per la Companyia de Ferrocarril del Harz del sur (SHE) i circulava entre Walkenried via Brunnenbachsmühle i Sorge fins a Tanne. Es va establir una línia només per a trens de passatger en 1913. En 1945 els serveis entre Sorge i Brunnenbachsmühle van esser tancats, ja que aquesta secció creuava la frontera interior d'Alemanya. La secció des de Sorge a Tanne va continuar treballant fins al 1958. Les vies es van deixar posades en el pont fronterer fins a la caiguda del Mur de Berlín en 1989.

Operacions

El trànsit ferroviari s'ha incrementat considerablement en els últims anys en el tram comprès entre Nordhausen i Ilfeld. Des del 2004 els tramvies híbrids de Nordhausen (3 Combino Duo de Siemens) comuniquen Ilfeld amb la xarxa de tramvies de Nordhausen. Altres trens circulen cap a Eisfelder Talmühle i continuen pel ferrocarril de la Vall del Selke. A part d'un parell de trens a vapor, tots els serveis es fan amb ferrobusos diesel. Els trens de mercaderies que queden en els ferrocarrils de via estreta del Harz treballen en la línia entre Nordhausen i Eisfelder Talmühle. Aquests trens transporten regularment vagons d'ample de via normal des de Hartsteinwerken Unterberg en rollbocks fins a Nordhausen. Un nombre de locomotores dièsel convertides estan disponibles per això, ja que ténen acobladors i topalls a l'altura adequada pel transport de vagons d'ample estàndard (vagons de mercaderies).^[1]

Després de 1993 els serveis de trens diaris entre Eisfelder Talmühle i Drei-Annen-Hohne es va restringir a quatre parells de trens. Només dos parells son arrossegats per locomotores de vapor. a més, entre Drei Annen Hohne i Wernigerode gairebé tots els trens son de la ruta Brocken–Wernigerode, la majoria d'ells amb tracció a vapor.

Referències

↑ Veröffentlichung der Interessengemeinschaft Harzer Schmalspurbahnen

Fonts

Eisenbahnatlas Deutschland – Ausgabe 2005/2006. Schweers + Wall, Aachen 2005, ISBN 3-89494-134-0
Hans Röper, Helmut Becker, Werner Dill, Gerhard Zieglgänsberger (1992), Die Harzquer- und Brockenbahn (3. erweiterte ed.), Berlin: transpress, ISBN 3-344-70747-7