Ferroinnelita
 Ferroinnelita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ba₄Ti₂Na(NaFe²⁺)Ti(Si₂O₇)₂[(SO₄)(PO₄)]O₂[O(OH)] |
| Epònim | ferro i innelita  |
| Localitat tipus | mina de flogopita de Kovdor, massís de Kovdor, districte de Kovdorsky, Província de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.40 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,3994(8) Å; b = 7,0924(1) Å; c = 14,7345(4) Å; α = 98,409(2)°; β = 94,327(2)°; γ = 90,013(1)° |
| Grup espacial | p1 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2024-029 |
| Any d'aprovació | 2024 |
| Símbol | Finn |
| Referències | [1] |
La ferroinnelita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al supergrup de la seidozerita.
Característiques
[modifica]La ferroinnelita és un sorosilicat de fórmula química Ba₄Ti₂Na(NaFe²⁺)Ti(Si₂O₇)₂[(SO₄)(PO₄)]O₂[O(OH)]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes d’agost de l'any 2024.[2] Encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema triclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació».[3] L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del departament d'història natural del Museu Reial d'Ontàrio, a Ontàrio (Canadà), amb el número de catàleg: M61038.[2]
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al dipòsit de flogopita del massís de Kovdor, al districte de Kovdorsky (Província de Múrmansk, Rússia). Aquest indret és l'únic de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Ferroinnelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 81». European Journal of Mineralogy, 36, 5, 21-10-2024, pàg. 917–923. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-917-2024 [Consulta: 16 novembre 2024].
- ↑ «Strunz-mindat (2024) Classification - Si2O7 groups, with additional anions; cations in octahedral [6 and greater coordination]». Mindat. [Consulta: 16 novembre 2024].