Feruvita
Feruvita | |
---|---|
Feruvita de color negre | |
Fórmula química | Ca(Fe2+)₃MgAl₅(Si₆O18)(BO₃)₃(OH)₃(OH) |
Epònim | ferro i Uvita |
Localitat tipus | Illa Repanga, Districte de Thames-Coromandel, Waikato, Nova Zelanda |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CK.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CK.05 |
Dana | 61.3.1.4 |
Heys | 17.5.46 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 16,01 Å; c = 7,24 Å; |
Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
Grup espacial | r3m |
Color | negre marronós fosc |
Exfoliació | no observada |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 7 |
Lluïssor | vítria, mat |
Color de la ratlla | gris |
Densitat | 3,207 g/cm³ (mesurada); 3,21 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,687 nε = 1,669 |
Birefringència | δ = 0,018 |
Pleocroisme | fort |
Impureses comunes | Ti, Mn, K, Na |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1987-057 |
Símbol | Fuvt |
Referències | [1] |
La feruvita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la turmalina. Rep el nom per la seva relació amb la uvita.
Característiques
[modifica]La feruvita és un silicat de fórmula química Ca(Fe2+)₃MgAl₅(Si₆O18)(BO₃)₃(OH)₃(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7. És l'anàleg amb Fe2+ de la uvita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la feruvita pertany a «09.CK - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12-, amb anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: fluorschorl, fluorbuergerita, cromodravita, dravita, elbaïta, foitita, liddicoatita, olenita, povondraïta, schorl, magnesiofoitita, rossmanita, oxivanadiodravita, oxidravita, oxirossmanita, cromoaluminopovondraïta, fluordravita, fluoruvita, abenakiïta-(Ce), scawtita, steenstrupina-(Ce) i thorosteenstrupina.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a l'illa Repanga, situada al districte de Thames-Coromandel de la regió de Waikato (Nova Zelanda). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.