Vés al contingut

Festes de l'os als Pirineus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les festes de l'ós del Pirineu, també anomenades balls de l'Os, o balls de l'Ossa a Andorra, són unes festes tradicionals que és poden trobar en algunes poblacions dels Pirineus i altres llocs de muntanya. Són representacions relacionades amb l'època d'hibernació d'aquest animal i amb la dimensió mitològica que encarna, símbol de la relació de la humanitat amb la natura. Totes les festes se celebren en moments i llocs especials, i transmeten una visió del món que s'arrela en el passat, però que és interpretada des del present.[1][2]

A Andorra, les representacions s'emmarquen en el cicle festiu d'hivern: el Ball de l'Ossa és un dels actes centrals del carnaval d'Encamp, un dels més populars del país, mentre que L'Última ossa d'Ordino se celebra a principis de desembre.[2]

Altres indrets dels Pirineus amb celebracions es troben en l'os del Vallespir. Una persona disfressada d'ossa és el personatge principal de les dues representacions andorranes, que en un to burlesc i crític busquen la complicitat del públic. Alguns trets de les festes andorranes guarden relació amb les celebracions de l'os del Vallespir. A l'Alt Vallespir, els pobles d'Arlès, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans organitzen les festes de l'os des de temps immemorials.[2]

Aquestes celebracions populars també s'emmarquen en el cicle festiu carnavalesc i tenen elements comuns i singulars. L'os mig home i mig bèstia és el personatge central de totes les representacions, tant andorranes i nordcatalanes i, sens dubte, evoca les societats rurals de muntanya.[2]

Patrimoni Cultural Immaterial

[modifica]

El novembre de 2022 les Festes de l’Ós del Pirineu van obtenir el reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. El Comitè Intergovernamental del Patrimoni Cultural Immaterial d’aquest organisme, que es reuneix durant aquesta setmana a Rabat, al Marroc, va avalar la candidatura promoguda pels governs d’Andorra i de l’estat francès. Segons el govern andorrà, la decisió de la UNESCO és el reconeixement internacional d’una expressió del patrimoni cultural immaterial del Pirineu i, a la vegada, requerirà aplicar mesures de salvaguarda amb el paper actiu de les institucions i, molt especialment, dels qui s’encarreguen de materialitzar, difondre i transmetre la festa a les generacions més joves.[2][1]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]