Vés al contingut

Festival de Wartburg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de Wartburg
Imatge
Els estudiants marxant cap a la fortalesa de Wartburg, a la rodalia d'Eisenach (Turíngia).
Tipusassemblea
esdeveniment
crema de llibres Modifica el valor a Wikidata
EpònimCastell de Wartburg Modifica el valor a Wikidata
Data18 octubre 1817 Modifica el valor a Wikidata

El primer Festival de Wartburg (alemany: Wartburgfest), celebrat el 18 d'octubre de 1817, va ser un important esdeveniment en la història alemanya que va tenir lloc al castell de Wartburg, prop d'Eisenach, i que fou clau en el desenvolupament de la lluita per l'Estat unitari alemany.[1] Uns cinc-cents participants van reclamar un estat-nació unit amb una constitució pròpia i llibertats civils. Era unademostració de voluntat que mai s'havia vist abans a Alemanya. Al mateix temps, va ser un fet ambivalent perquè, a més de les reivindicacions progressistes, també expressava el germanisme radical, l'odi als jueus i els francesos, i la crema de llibres d'autors impopulars.[2]

Context històric

[modifica]

A l'acabar la guerra d'alliberament contra França i Napoleó, molts partidaris de la unficació dels estats alemanys en una unió veieren el seu somni impossibilitat per les condicions signades al Congrés de Viena. Les reformes democràtiques no només es van encallar, sinó que va començar una època reaccionària amb repressió governamental contra la llibertat de premsa i d'associació. Començava l'era coneguda en l'àmbit germànic com Vormärz. El 1815 els estudiants de Jena fundaren l'organització juvenil Teutonia per a promoure idees d'unitat nacional a la universitat.[3] Molts d'aquests estudiants havien participat en la guerra contra Napoleó, en batallons com el Lütschowsches Freikorps, l'emblema del qual esdevingué la bandera d'Alemanya. Els estudiants alemanys reclamaven un estat nació amb una constitució liberal alhora que condemnaven la reacció que tenia lloc en l'ordre polític.

El festival

[modifica]

El festival va tenir lloc tres-cents anys després que Martí Luter clavés les seves tesis i quatre anys després de la batalla de les Nacions a Leipzig.[1] Wartburg, el lloc escollit pels estudiants, era altament simbòlic perquè havia servit de refugi a Luter entre 1521 i 1522. Durant la seva estada, Luter va començar a traduir el Nou Testament del llatí a l'alemany.[4] Al segle xix, i en el marc del Kulturkampf es va desenvolupar el mite, sense fonament lingüístic, de Luter com a pare de la llengua alemanya moderna, de manera que el castell de la Wartburg, on hauria començat el procés de traducció de la Bíblia a l'alt-alemany, esdevingué un símbol del nacionalisme alemany. En aquest festival s'hi cremaren llibres considerats reaccionaris, juntament amb insígnies napoleòniques com el bastó de caporal. En aquest ocasió, el poeta Heinrich Heine va escriure: «Això només era un preludi, on es cremen llibres, s'acaba cremant gent».[5]

La crema de llibres feta a Wartburg fou usada pels nazis com justificació de les seves accions a partir de 1933. Però des del poder es va fer servir aquesta trobada dels estudiants com una raó més per reprimir les forces liberals, amb edictes com els decrets de Karlsbad de 1819.

El 1832 el Festival de Hambach fou celebrat amb les mateixes intencions. El segon festival de Wartburg hauria d'esperar fins a les revolucions de 1848 als Estats alemanys, que inaugurarien un canvi d'època, conegut avui com a Nachmärz.

Llibres cremats durant el festival

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «The Wartburg Festival (1817)» (en alemany, anglès). German History Docs.
  2. «Wartburg-Fest der Demokratie» (en alemany). Ajuntament de Wartburg. [Consulta: 27 octubre 2024].
  3. Garland, Henry; Garland, Mary. «Wartburgfest». A: The Oxford Companion to German Literature (en anglès). DOI 10.1093/acref/9780198158967.001.0001. ISBN 9780191727412 [Consulta: 27 octubre 2024]. 
  4. L'afirmació, sovint repetida, que en Luter va fer la traducció a partir de l'original grec en l'edició erasmiana, no se sosté en esguard del fet que ell no sabia grec. Posteriorment a la seva estada a la Wartburg, en el marc del desenvolupament de la creació de la nova confessió, va adquirir coneixements, que només es poden qualificar de rudimentaris, del grec, de manera que la part central del treball lingüístic amb aquesta llengua va recaure en la figura d'en Melanchthon i d'altres, com ara en Joachim Camerarius.
  5. Heine, Heinrich: -. «Almansor». [Consulta: 27 octubre 2024]. «Das war ein Vorspiel nur, dort wo man Bücher Verbrennt, verbrennt man auch am Ende Menschen.»

Bilbiografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]